TRANSVERSALS - Edició 2024

2024-10-01

DESCARREGA'T AQUÍ EL PROGRAMA

ANTÒNIA FONT

Concert: Un minut estroboscòpica

Divendres 4 d’octubre,a les 19 h,
a la Sala Prat del Roure.
Entrades a 25 €, a www.e-e.ad.

Colors, formes, allò senzill, allò descomunal, la naturalesa, l’amor, el camp, la llum, les persones, les flors, la vida, la mort… Tot això que tenim al voltant es fa cançó a les mans d’Antònia Font. El seu nou treball no deixa de ser una extensió de la seva essència, en què el seu particular univers es torna melodia. L’aventura va començar amb “Un minut estroboscòpica”, el primer single que la banda va publicar després de la seva separació ara fa uns anys i que, a més a més, dóna nom al disc.

Deixar-se dur per la força de la naturalesa, per la força de la gent, per la força de les coses que hem inventat i encara no sabem ni per a què serveixen... Deixar anar la imaginació fins a llocs que no existeixen i fer explotar el nostre ordinador perquè no és capaç d’assumir tot allò que algú pot veure i processar en un sol dia. L’eufòria màxima del simple fet d'existir en llibertat, la joia absoluta de saber que tot és possible, que no hi ha límit i que és impossible saber què ens trobarem quan girem la cantonada.

LLUÍS FRAGO CLOLS (Valls, 1981)

Xerrada: “Noves dinàmiques comercials i del consum a l’era de la globalització en crisi”

Dimarts 15 d’octubre, a les 19 h, a la Sala d’Actes del Comú.
Entrada lliure fins a omplir l’aforament de la sala, 200 persones.

Doctor en Geografia Humana per la Universitat de Barcelona (2011) i professor agregat del Departament de Geografia, Lluís Frago és especialista en estudis urbans i comercials. Ha liderat projectes d’escala local i regional relacionats amb la millora de les polítiques urbanes i comercials.

En un context en què l’economia i la planificació urbana es basen en les dinàmiques associades al consum, es fa imprescindible analitzar les transformacions principals que estan experimentant les activitats comercials. Com a resultat de les condicions geogràfiques de cada lloc i de les diferents formes d’acumulació capitalistes, els processos de transformació urbana no són iguals. Així, per molt que la globalització ens faci pensar en una creixent homogeneïtzació dels territoris, els processos de modernització cada vegada són més desiguals. En aquest sentit, analitzar en profunditat què passa a cada lloc esdevé necessari si es volen dissenyar polítiques públiques eficients que cerquin la millora de la qualitat de vida i una major justícia social.

COMPANYIA NOVA GALEGA DE DANZA

// Xerrada: “La importància de la creació des de la visió tradicional, evolució del ball tradicional cap a l’actual, essència i arrel”

Divendres 25 d’octubre, a les 19 h, a l’Espai Caldes.
Entrada lliure fins a omplir l’aforament de la sala.

La companyia Nova Galega de Danza, creada el 2003, va néixer amb vocació d’innovar, i fusiona en viu la dansa i la música d’arrel gallega. En aquests vint anys ha produït set espectacles: Credo (2022), Leira (2020), Son (2016), Dez (2013), Tradición (2008), Engado (2006) i Alento (2003). La companyia ha acollit una selecció de la cultura tradicional i contemporània de Galícia a través de personalitats com ara Mercedes Peón, Xurxo Fernández, Rosa Cedrón i Aida Tarrío (Tanxugueiras). Nova Galega de Danza és la primera companyia de Galícia que ha estat guardonada als premis Max de les arts escèniques, certamen promogut a escala nacional per la SGAE.

La xerrada serà a càrrec de Jaime Pablo Díaz, director de Nova Galega de Danza, format en dansa a la Royal Academy of Dancing, a l’Escola de Dansa i Música de Galícia i al Conservatori Professional de Dansa de Madrid.

Jaime Pablo Díaz parlarà sobre la importància de la creació des de la visió tradicional, de com evoluciona el ball tradicional a l’actual, sense perdre l’essència i ensenyar-ho el millor possible des de l’arrel. Se centrarà en l’espectacle de dansa contemporània Berro.

Berro és la llibertat d’explicar sense por ni lligams, deixant fluir la innocència de la natura, la força ineludible de l’expressió. La veu interior crida per manifestar-se i volar, fora de nosaltres. És un fil conductor entre el nostre interior i l’exterior. Ens alliberem seguint els passos ancestrals, perquè els portem a dins, des del seu origen. Escoltar aquesta veu, expressar-la i bloquejar-la en cos i ànima. Una paràlisi existencial. Berro és part del procés de creixement de les nostres vides. La fluctuació necessària, i l’aire que necessitem. Els pobles tenen un berro comú que s’expressa a través d’una vibració col·lectiva sempre viva, sempre present. La tradició que canalitza, recull, escolta i expressa les energies que han de sortir per salvar, curar i alliberar-se. Per poder veure-les, entendre-les i acollir-les fora de nosaltres.

// Taller: Expressió corporal

Dissabte 26 d’octubre, a les 10 h, a la sala de dansa de l’edifici La Llanterna (av. Fiter i Rossell, 71).
Durada: 3 hores
Places: 20
Preu del taller: 10 €, a www.e-e.ad.

A càrrec de Jaime Pablo Díaz, director de Nova Galega de Danza.

Nova Galega de Danza té com a essència l’experimentació i la vanguardia des de la tradició. Recull els elements d’aquesta tradició per portar-los al món de la dansa contemporània.

Durant el taller es treballarà aquest procés, com desmuntar les danses més tradicionals, que són el nostre origen i punt de partida, per portar-les a uns moviments més contemporanis.

En definitiva, donar a conèixer una dansa que beu directament del nostre ball tradicional per consolidar un estil de dansa contemporània d’arrel i vocació universal.

// Espectacle: Berro, dansa contemporània

Dissabte 26 d’octubre, a les 21.30 h, a la Sala Prat del Roure.
Entrades a 15 €, a www.e-e.ad.

Un espectacle que procura recuperar la memòria col·lectiva [...] un viatge que connecta amb els estats emocionals i mostra la importància de recobrar l'essència ancestral.

Berro representa el buit que suposa ser individus sols i aïllats en una societat sense memòria que ha de buscar un moviment que els recordi el passat. En un viatge que connecta els estats emocionals, mostra la importància de recuperar aquesta essència ancestral: la tradició, la terra, l'arrel, la família i la llar, a través de l'experiència col·lectiva, sentint la transformació en l'expressió del cos.

Ho fa a través de moviments pixelats que neixen del detall, mitjançant pauses, silencis i accions que són símbol del record. La memòria tradicional gallega com a expressió física i emocional impulsa l'elenc, que reprodueix una coreografia amb direcció artística de Sharon Fridman.

En aquesta ocasió, a l'habitual cos de ball de la companyia (en què trobem el guanyador d'un premi Max, Iván Villar, i els nominats Ricardo Fernández i Inés Vieites) s’hi suma el director de Nova Galega de Danza, el ferrolà Jaime Pablo Díaz. La música està signada per Sergio Moure d'Oteyza, nominat al Goya a la millor banda sonora i habitual a l'equip en aquests vint anys de recorregut.

Direcció: Jaime Pablo Díaz
Direcció artística: Sharon Fridman
Música: Sergio Moure de Oteyza
Coreografia: Sharon Fridman - Elenc NGD
Durada: 1 hora

MARICEL CHAVARRÍA ESPUNY (Tortosa, 1967)

Xerrada: “La falsa inclusió del nou llenguatge inclusiu"

Dimecres 6 de novembre, a les 19 h, a la Sala d’Actes del Comú.
Entrada lliure fins a omplir l’aforament de la sala, 200 persones.

El llenguatge no és innocent. Sovint és una eina política i de discriminació que el feminisme fa dècades que denuncia. Parlar de llenguatge inclusiu equival a parlar de llenguatge no sexista. Significa advocar per canviar l'ús del llenguatge que situa invariablement els homes al centre de l'equació i les dones com a subalternes; un llenguatge que perpetua la cultura de la violació i emmascara la violència masclista. Ara, però, el wokisme i el queerisme n'han subvertit el concepte i, sota el paraigua de la inclusivitat, pretén esmenar el vocabulari, determinar-ne el sentit i fixar uns usos d'obligat compliment basant-se justament en estereotips sexistes. I mentrestant, segueix pendent la batalla pel llenguatge no sexista.

Maricel Chavarría, llicenciada en Periodisme per la UAB i en Fotoperiodisme per l'International Center of Photography de Nova York, és periodista de “La Vanguardia” des de 1989 i cap de secció de Cultura des del 2009. Anteriorment es va especialitzar en temes d'igualtat entre sexes i solidaritat. És Premi de comunicació no sexista 2008 de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya.