Modificació Pla d'Urbanisme
ACORD PROVISIONAL DE MODIFICACIÓ DE LES NORMES URBANÍSTIQUES I NORMATIVA COMPLEMENTÀRIA DEL PLA D’URBANISME D’ESCALDES-ENGORDANY
Exposició de motius:
El Comú d’Escaldes-Engordany va aprovar el seu Pla d’ordenament i urbanisme parroquial el dia 14 de novembre de 2007 i publicat al BOPA el dia 20 febrer de 2008.La pràctica diària ha demostrat l’existència d’errors materials, així com mancances de petita entitat que, de no ser subsanades, podrien ser objecte de interpretacions diferents, fins i tot contradictòries.Amb la voluntat esmenar i esvair qualsevol dubte en la interpretació dels textos, el Comú creu convenient modificar el POUPEE als efectes de corregir les mancances o contradiccions detectades.Atès que les modificacions que es proposen no representen cap alteració dels continguts essencials del POUPEE i vist el que preveuen els articles 105 i 106 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i l’article 48 del Reglament urbanístic, el Comú d’Escaldes-Engordany en la seva sessió celebrada el dia 23 d’octubre del 2008, ha acordat:
1. Aprovar, amb caràcter provisional, les modificacions al Pla d’Urbanisme Parroquial, i trametre-les al Govern per a la seva aprovació prèvia.
2. Publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el següent
ACORD PROVISIONAL DE MODIFICACIÓ DE LES NORMES URBANÍSTIQUES I NORMATIVA COMPLEMENTÀRIA,
amb les modificacions que les sustenten, del Pla d’Ordenació i Urbanisme de la Parròquia d’Escaldes-Engordany
1.- Modificació primera
a) Justificació En el procés de desenvolupament del POUP han sorgit diferents possibilitats relatives a projectes d’edificació de terrenys inclosos en unitats d'actuació, destinats a equipaments promoguts pel sector privat, que son d'interès públic i/o social (escoles, residències de la tercera edat, etc.).
Atès que el POUP determina que el cànon corresponent a la cessió del 15% en sol urbà consolidat es realitzi de forma immediata a l'atorgament de la llicència d'edificació, es planteja la necessitat de complementar l'article 14 del POUP amb una disposició que permeti la possibilitat de pagament del cànon de forma fraccionada, aplicant-hi els corresponents interessos legals, solament en els casos que la edificació sigui considerada pel Comú com a equipament d’interès públic o social per a la Parròquia. Als efectes donar resposta a la situació plantejada, es modifica l'article 14 de les Normes urbanístiques i normativa complementària.
b) Proposta de modificació L'article 14 queda redactat així: A l’apartat 7.2.2. de l’article 14, Cessió mitjançant equivalent econòmic o cànon materialitzat en la llicència d’edificació, s’hi afegeix el següent apartat, sota l’epígraf g) g.- En el cas específic de construcció d'edificis considerats com equipaments d'interès públic i/o social, a demanda expressa dels propietaris, es podrà acordar el fraccionament del pagament del cànon de cessió obligatòria, aplicant-hi el tipus d’interès legal.
2.- Modificació segona.-
a) Justificació En el desenvolupament i gestió del POUP s'ha pogut constatar la necessitat, tant pel que afecta a l’àmbit privat com a l'interès públic, de procedir a l'enderroc d'edificacions actuals de forma avançada al procés d'edificació.
Concretament, s'ha plantejat la necessitat d'ocupar un solar resultant d’un enderroc per a usos d'aparcament, parcs infantils, etc., per un termini determinat, durant el qual el propietari no te la voluntat d'edificar.
Aquesta situació de manca de definició sobre com es computen les edificacions actuals que s’enderroquin, als efectes de les previsions de la LGOTU i el RU en el sentit que el sostre edificable no computi als efectes de l'avaluació de les cessions del 15%, que han de materialitzar-se en el moment de l'atorgament de llicència de les obres.
És per aquest motiu que es vol definir de forma clara que el sostre actual, en el cas del seu enderroc sense l'execució immediata de les obres de substitució, es pugui conservar el còmput als efectes del càlcul de la cessió del 15% fins al moment de revisió del POUP, amb un termini màxim de 6 anys. Als efectes de corregir aquesta situació, es modifica l'article 14 de les Normes urbanístiques i la normativa complementària.
b) Proposta de modificació A l’article 14, Execució del planejament, s’hi afegeix un apartat amb núm. 10, com segueix:
10.- En les finques de sòl urbà consolidat en que s’hi trobin edificacions que es prevegi enderrocar i no es contempli l’execució immediata de les obres de substitució, el sol de substitució al que fan referència els articles 33.4 de la LGOTU i 8.1.5 de la modificació del Reglament Urbanístic, es mantindrà fins a la data de revisió del Pla, i en tots els casos, no més enllà del termini de sis anys. La cessió obligatòria, o en el seu cas, l’equivalent econòmic o cànon que resultin, es materialitzaran en el moment d’obtenir la llicència d’enderroc.
3.- Modificació tercera.-
a) JustificacióPer error en la redacció de la normativa es va transcriure parcialment l’article 73.1 del Reglament de construcció, i no es va incloure l’adequació dels edificis a les disposicions de la Llei d’accessibilitat, paràgraf que es vol afegir al redactat de l’article 39 del POUPEE.
b) Proposta de modificació L’apartat 1 b, de l’article núm. 39, Règim jurídic aplicable als edificis i instal·lacions en situació de fora d’ordenació, queda redactat així:
1 b. Obres autoritzables:
Amb caràcter general, petites reparacions ordinàries que siguin exigides per la higiene, l’ornamentació , la conservació de l’immoble i obres per adequar l'edifici a les disposicions de la Llei d'Accessibilitat.
4.- Modificació quarta
a) Justificació S’ha detectat una contradicció entre l’article núm. 69 apartat d) de les Normes Urbanístiques, en el que s’estableix que tots els cossos volats compten als efectes de l’edificabilitat i l’article 92.5 on el cossos oberts i els semitancats no computen per a l’edificabilitat i si per a l’ocupació. És la voluntat del Comú de mantenir el còmput de l'edificabilitat dels cossos volats oberts i semitancats amb caràcter general, a excepció dels edificis destinats a habitatge per a ús unifamiliar Per a establir correctament el còmput, es modifica l'apartat d) del punt 3 de l'article 69 i el punt 5 de l'article 92 de les normes urbanístiques.
b) Proposta de modificació El punt núm. 3, apartat d, de l'article 69 Edificabilitat màxima de parcel·la, i l’apartat 5, de l’article núm. 92, Cossos sortints queden respectivament redactats així: Article 69, 3. d) Els cossos volats oberts computen a nivell de l’edificabilitat en la seva totalitat, excepte en les edificacions aïllades per a ús unifamiliar en que no computen als efectes d'edificabilitat però si pel que es refereix a l'ocupació de la parcel·la.Article 92.5.- En les edificacions aïllades, la superfície dels cossos sortints tancats computarà a efectes de coeficient d'edificabilitat i d'ocupació màxima. Els cossos semitancats i oberts hauran de complir les separacions als límits de la parcel·la i d'ocupació màxima, però no computaran a efectes d’edificabilitat quan es tracti d’edificacions unifamiliars aïllades.
5.- Modificació cinquena
a) Justificació En el redactat de l’article 81 es defineixen les modificacions de terreny i l’alçada màxima del primer mur (4,- m), sense indicar l’alçada màxima dels restants murs. Als efectes de clarificar la normativa de modificació de l'estat actual del terreny, es modifica aquest article, així com els que fan referència al mateix supòsit en les claus de les diferents zones
b) Proposta de modificació
L’apartat a, de l'article 81.2, Adaptació topogràfica del terreny, queda redactat així:
a. En general, el màxim desnivell entre el terreny transformat i el que pugui entendre’s com a natural serà de 9 metres per sobre. Aquests límits màxims de variació topogràfica s’aplicaran de manera esglaonada. Cap mur podrà superar l’alçada màxima de 3 metres, excepte el primer mur, que podrà tenir una alçada màxima de 4 metres. Es podran construir talussos enjardinats d’un màxim de 45º de pendent i per sobre d’aquests talussos només es podrà fer un mur que estigui separat tres metres com a mínim del primer i sense superar els nou metres d’alçada màxima total, determinats en el Reglament de construcció (vegeu gràfics annexos: croquis 13). L’apartat 4.2, de l’article 215, Zona d’edificació per definició volumètrica, intensitat II, Clau 3b, queda redactat així:
Paràmetre | Condicions particulars |
Edificabilitat màxima de parcel·la | L’edificabilitat màxima de parcel·la és la que resulta de la suma de la superfície de les plantes autoritzades dins del volum autoritzat. |
Ocupació màxima de la parcel·la | La superfície màxima d’ocupació en planta és del 60 % de la superfície total de la parcel·la. |
Sòl de parcel·la lliure d’edificació | El 40 % del terreny restant s’ha de destinar a espai verd i zona d’esbarjo.Tota superfície de terreny que, per raons estètiques o per ajustament de volums, no s’edifiqui, però que hagi servit per efectuar el càlcul de la superfície màxima edificable, resta formant part de la propietat de l’immoble a títol de “non aedificandi”. S’ha de condicionar el nivell dels vials contigus i destinar-lo a jardins i instal·lacions d’esbarjo per a ús dels veïns de l’edifici.No es poden efectuar tancaments de l’àrea enjardinada amb elements que puguin ocasionar danys a tercers. Les tanques i els tancaments han de ser opacs com a màxim en un metre d’alçada des del nivell del carrer. |
Alçada màxima a carener | L’alçada màxima a carener és d’11,50 metres respecte al vial, al pla natural del terreny o al seu nivell si ha estat objecte de modificació. |
Nombre de plantes | 3 plantes = planta baixa + 2 plantes. |
Tanques | No es poden efectuar tancaments de l’àrea enjardinada amb elements que puguin ocasionar danys a tercers. Les tanques i els tancaments poden ser opaques com a màxim en un metre d’alçada des del nivell del carrer. |
Adaptació topogràfica i moviment de terres | El màxim desnivell entre el terreny transformat i el que pugui entendre’s com a natural serà de 9 m per sobre. Aquests límits màxims de variació topogràfica s’aplicaran a l’interior de la parcel·la de manera esglaonada. Cap mur podrà superar l’alçada màxima de 3 metres, excepte el primer mur, que podrà tenir una alçada màxima de 4 metres. Es podran construir talussos enjardinats d’un màxim de 45 º de pendent, sense superar ni els 3 metres de separació entre murs ni els 9 metres d’alçada màxima total. |
Alçada màxima volumètrica | L’alçada màxima de l’edificació des del punt més baix de la parcel·la, és de 9 metres (adaptació topogràfica màxima) + 11,50 m (alçada màxima a carener) = 20,50 metres, des del punt més baix de la parcel·la fins al carener més alt de l’edificació entre successives adaptacions al terreny. |
15.- Modificació sisena
a) Justificació
La vialitat que figura grafiada en els plànols de les unitats d’actuació ha de considerar-se com a orientativa, en aquells casos que el pla preveu la vialitat mínima, i que aquesta hagi de ser completada.
b) Proposta de modificació L’apartat cinquè de l’article núm. 163, Règim general, queda redactat així: 5. En el sòl urbà no consolidat i en sòl urbanitzable, els plans parcials ajustaran la xarxa viària necessària per al seu desenvolupament d’acord amb les determinacions fonamentals del traçat dels plànols. Els plans parcials hauran de considerar com a orientativa la superfície de la xarxa viària que disposa aquest Pla d’Ordenació i Urbanisme Parroquial. Les condicions d’urbanització hauran de complir amb la normativa determinada en el Reglament d’urbanització, secció segona (article 27 i següents). En cap cas, una menor superfície de vialitat, pot representar un increment de l’edificabilitat global de la unitat d’actuació.
7.- Modificació setena
a) Justificació
Als efectes d’harmonitzar l’actual normativa amb l’antiga ordinació general d’urbanisme i construcció, es va introduir el concepte de separació del límit d’edificació a 5,- m de l’eix. Concepte que constava, a la antiga normativa, en les zones d’edificació residencial, però no a les urbanes com la intermèdia. Aquesta transcripció es va estendre en el nou POUPEE també a la clau 3A (que substitueix l'antiga zona intermèdia), deixant fora d’alineació diverses edificacions i provocant que en algun carrer hi hagi diferents alineacions en edificis veïns; per aquest motiu es proposa a l’article 214, clau 3A, apartat 4.4, en la definició de posició de l’edificació suprimir el paràgraf “com a mínim a 5m de l'eix”
b) Proposta de modificació
L’apartat 4.4, Paràmetres referits a l’edificació de la zona 3a, de l’article 214, Zona d’edificació per definició volumètrica. Intensitat I. Clau 3a queda redactat així:
Paràmetre | Condicions particulars |
Posició de l’edificació | L’edificació se situarà segons la posició relativa definida per les separacions als límits de la parcel·la i l’ocupació màxima.La distància mínima entre els punts més sortints de l’edificació fins al límit de solar és de 3 metres, i de 6 metres entre edificacions interiors del solar. Cada 50 metres s’han d’habilitar passos per a vianants coincidint amb les separacions entre edificis, les quals, tot i ésser de propietat privada a efectes de còmput, com a part del solar net, són d’ús públic i han de localitzar-se, habilitar-se i concertar-se de manera efectiva amb els passos ja existents.En les unitats d’actuació ubicades en sòl urbà consolidat, qualsevol element de l’edificació se situarà a partir de la línia d’edificació facilitada pel Comú. |
8.- Modificació vuitena
a) Justificació A la zona d’edificació residencial aïllada, intensitat I, clau 4A s’ha detectat diversos errors i una manca de coherència amb la normativa anterior 5A, com: A l’antiga ordinació es permetia unir dues parcel·les per a construir dos habitatges aparellats. Per a tres o més habitatges ja es feia necessari aplicar la normativa dels edificis plurifamiliars; a la normativa del POUPEE no s’esmenta aquesta possibilitat. Malgrat que no està expressament regulada aquesta figura, el Comú considera que cal que quedi inclosa als efectes d’evitar que moltes edificacions actuals, i altres en procés constructiu, quedin en una situació alegal. Igualment a l’apartat d’ocupació màxima de la parcel·la es fa referència a la “superfície total de la parcel·la”, en detriment d’altres punts en que es parla de la parcel·la neta, situació que cal subsanar. En aquesta clau també cal corregir el redactat de l’adaptació topogràfica del terreny com s’ha establert per a l’article núm. 81. En les plantes soterrànies, s’estableix que la seva superfície pot assolir el 100% de la parcel·la i convé limitar aquesta possibilitat als usos privatius d’aparcament, serveis, instal·lacions, magatzem i recreatiu privat; doncs a l’antiga ordinació només es permetia per a l’ús d’aparcament.
b) Proposta de modificació L’apartat 4.2 Paràmetres referits a la parcel·la de la zona 4a de l'article 217, Zona d’edificació residencial aïllada, intensitat I, Clau 4a, queda redactat així:
Paràmetre | Condicions particulars |
Edificabilitat màxima de parcel·la | La superfície màxima edificable no pot sobrepassar 0,8 vegades la superfície de la parcel·la neta, en sòl consolidat. En les unitats d’actuació en sòl urbà no consolidat o urbanitzable l’edificabilitat màxima de parcel·la és l’estipulada per la unitat d’actuació. L’edificabilitat es distribuirà dins el volum màxim autoritzat. |
Densitat màxima, neta d’habitatges | Per a habitatges unifamiliars: un habitatge per parcel·la mínima.Per a habitatges en edificis plurifamiliars, s’aplicarà una densitat màxima d’un habitatge per cada 130 m2 de solar net. En el cas d’unitats en sòl urbanitzable a on l’anterior normativa estiguessin qualificades en varies zones ( a on no es determinava la seva densitat), en el procés de planejament derivat i prèvia justificació de l’edificabilitat resultant, la densitat serà la conseqüència d’aplicar una unitat mínima per d’habitatge de 120 m2 construïts. |
Ocupació màxima de la parcel·la | La superfície màxima d’ocupació en planta és del 33 % de la superfície total de la parcel·la. |
Mancomunitat de parcel·les | Es poden mancomunar un màxim de dues parcel·les per a realitzar dos habitatges unifamiliars aparellats Es poden mancomunar dues parcel·les o més, amb vista a la construcció d’edificacions unifamiliars en filera, sempre que es respecti l’índex d’edificabilitat, l’ocupació màxima, l’alçada màxima, les distàncies fins als límits del solar i una llargada màxima de 34,50 metres (tres vegades l’alçada màxima autoritzada) i si es disposa d'un solar amb una superfície neta mínima de 2.000,- m2. |
Sòl de parcel·la lliure d’edificació | El 67 % de la parcel·la s’ha de destinar a espais verds col·lectius o privats. S’hi poden fer jardins i instal·lacions d’esbarjo (tennis, piscines no cobertes, etc.) destinats a l’ús privat o col·lectiu dels veïns de l’edifici.Tota superfície de terreny que per raons estètiques o per ajustament de volums no s’edifiqui, però que hagi servit per efectuar el càlcul de la superfície màxima edificable, resta formant part de la propietat de l’immoble a títol de “non aedificandi”. S’ha de condicionar el nivell dels vials contigus i destinar-lo a jardins i instal·lacions d’esbarjo per a ús dels veïns de l’edifici.No es poden efectuar tancaments de l’àrea enjardinada amb elements que puguin ocasionar danys a tercers. Les tanques i els tancaments han de ser opacs com a màxim en un metre d’alçada des del nivell del carrer.S’admetran elements de connexió entre blocs o adjunts a aquests, que no computaran a efectes d’ocupació ni d’edificabilitat si la seva finalitat i composició no en permet la utilització com espai habitable. |
Alçada màxima a carener | L’alçada màxima fins a carener és d’11,50 metres, en paral·lel respecte al vial, al pla natural del terreny o al seu nou nivell si ha estat modificat. En qualsevol cas cap façana podrà superar l’alçada de 11,50 metres. |
Nombre de plantes | 3 plantes = planta baixa + 2 plantes en cas de no esglaonar l’edifici (croquis núm. 11)4 plantes = planta baixa + 3 plantes en cas de esglaonar l’edifici (croquis núm. 12). En aquest cas les plantes semisoterrànies computaran a nivell d’edificabilitat en tota la superfície que sigui habitable.En el cas d’unitats d’actuació en sòl urbanitzable en què no s’esgoti l’edificabilitat anterior al POUPEE, i només en el cas que amb l’anterior normativa estigués qualificada en una zona amb una edificabilitat superior a la residencial (4a), en el procés del planejament derivat i prèvia justificació d’aquella edificabilitat es podrà arribar a 5 plantes (planta baixa + 4 plantes), sempre dins del gàlib màxim determinat en el croquis núm. 12 dels gràfics annexos a aquestes Normes. |
Tanques | En cap cas els tancaments de parcel·les de propietat privada o pública no es poden efectuar amb elements que puguin ocasionar danys a tercers (vidres al coronament dels murs, filferro de pues, etc.)Així mateix, la tanca només pot ser opaca en una alçada màxima d’un metre per sobre del nivell del terreny. |
Preservació del medi ambient | S’ha de plantar un arbre de tija alta (alzina, avet, pi, etc.) per cada 100 metres quadrats, o fracció, de parcel·la. Els arbres existents a la parcel·la que siguin respectats per l’edificació són deduïbles del nombre que en resulti. La mort d’un arbre comporta l’obligatorietat de substituir-lo en el termini màxim d’un any. |
Adaptació topogràfica i moviment de terres | El màxim desnivell entre el terreny transformat i el que pugui entendre’s com a natural serà de 9 metres per sobre. Aquests límits màxims de variació topogràfica s’aplicaran a l’interior de la parcel·la de manera esglaonada. . Cap mur podrà superar l’alçada màxima de 3 metres, excepte el primer mur, que podrà tenir una alçada màxima de 4 metres Es podran construir talussos enjardinats d’un màxim de 45º de pendent, sense superar ni els 3 metres de separació entre murs, ni els 9 metres d’alçada màxima total. |
Alçada màxima volumètrica | L’alçada màxima de l’edificació des del punt més baix de la parcel·la és de 9 metres (adaptació topogràfica màxima) + 11,50 metres (alçada màxima a carener) = 20,50 metres, des del punt més baix de la parcel·la fins al carener més alt de l’edificació entre successives adaptacions al terreny. |
L’apartat 4.3 Paràmetres referits a l’edificació de la zona 4a de l'article 217, Zona d’edificació residencial aïllada, intensitat I, Clau 4a, queda redactat així:
Paràmetre | Condicions particulars |
Posició de l’edificació | L’edificació se situarà segons la posició relativa definida per les separacions als límits de la parcel·la i l’ocupació màxima. La disposició de porxos parcials o totals a la planta baixa no comportarà cap compensació de volum ni d’alçada.La llargada de les façanes no pot superar en cap cas tres vegades l’alçada màxima.La planta subterrània pot no coincidir amb la projecció horitzontal de les restants plantes superiors, sempre que no sobrepassi la superfície total de l’empremta en planta d’edificació.Per a habitatges unifamiliars, la distància mínima del punt més sortint de l’edificació fins als límits del solar és de 3 metres i la separació mínima entre dues edificacions és de 6 metresPer a habitatges plurifamiliars, la distància mínima des del punt més sortint de l’edificació fins als límits del solar és de 6 metres i la separació mínima entre dues edificacions és de 6 metres.A les unitats d’actuació ubicades en sòl urbà consolidat, qualsevol element de l’edificació se situarà a partir de la línia d’edificació facilitada pel Comú, i com a mínim a 5 metres de l’eix del carrer. |
Superfície màxima edificable | La superfície màxima edificable en planta no pot ser superior als 484 metres quadrats. |
Planta soterrània | La superfície ocupada per plantes subterrànies no compta com a superfície edificada. Es consideren plantes subterrànies aquelles que no tenen obertures a l’exterior; no es consideren obertures les portes cegues de garatges ni els forats o sistemes de ventilació, els quals hauran d’estar situats a més d’1,70 metres per damunt del nivell del paviment.Les plantes subterrànies podran arribar a ocupar la totalitat de la superfície neta de la parcel·la, sempre que es destinin als usos d’aparcament, instal·lacions, magatzem i recreatiu privat.La volumetria de les plantes subterrànies ha de quedar per sota del nivell natural del terreny existent o modificat, i la coberta ha d’ésser plana i enjardinada a nivell dels vials o en tot cas fàcilment accessible per als usuaris de l’edifici. |
Planta semisoterrània | Segons l’article 85 d’aquestes Normes urbanístiques. A les plantes semisoterrànies, es considerarà edificada tota la superfície en una amplada de 10 metres des de la façana exterior per a ús d’aparcament i tota la superfície per a altres usos. |
Planta baixa | En cap cas la solera de la primera planta edificada (la més baixa) no pot estar situada ni per sobre ni per sota d’1,20 metres del nivell natural del terreny, o del terreny modificat, o d’un vial d’accés. |
Plantes pis | En el supòsit de forjats successius separats per més de 4,50 metres, es compta com a dues o més plantes edificades, a raó de 2,50 metres per planta. |
Planta sota coberta | La distància màxima que hi pot haver entre la solera de la darrera planta edificada i el carener de la coberta és, en tots els casos, de 4,50 metres. |
Coberta | La coberta ha de ser obligatòriament de llosa, amb un pendent mínim del 30 % cap a l’exterior, i es permet la coberta plana en un 35 % de la seva superfície total.Es permeten lluernes a les cobertes, sempre que no sobrepassin el volum màxim edificable i amb pendents mínims del 30 %.La coberta plana es podrà enjardinar. |
Cossos sortints | Respectaran les separacions mínimes i comptabilitzaran a efectes d’ocupació màxima. |
Elements sortints | Segons la normativa general. |
Composició de la façana | Les façanes han de ser recobertes, almenys en el seu cinquanta per cent, amb pedra natural (aplacat de pedra, granit, marbre o similars). La superfície restant s’ha d’estucar o arrebossar i pintar. Es prohibeixen els colors blanc, vermell, groc, blau i afins, així com les tonalitats llampants per als colors restants.En els altres elements arquitectònics, com ara fusteries, persianes, canals, etc., es prohibeix l’ús de colors llampants.Tots els murs emprats en la modificació del terreny hauran de ser revestits en tota la seva superfície amb pedra natural, la qual es podrà combinar amb altres acabats com ara acer tipus corten o fusta.En el cas d’estructures de pilars i jàsseres des del fonament fins al primer forjat d’habitatge, és obligatori efectuar-ne els tancaments amb els materials definits per als murs anteriors. |
9.- Modificació novena
a) Justificació
En el tràmit d’informació pública i publicació al BOPA del POUPEE, es tramità de forma simultània un conveni entre el Comú d'Escaldes - Engordany i tots els propietaris de la UA SUNC 07, Carrer de l'Obac, part mitjana, en el que es definia les condicions de construcció de les diferents edificacions, entre elles la nova rectoria i la nova llar d'infants o edifici d'equipaments públics del Comú, així com les justificacions de les cessions al Comú d'Escaldes - Engordany. Aquest conveni no s'ha contemplat en alguns aspectes de la normativa que defineix el POUP a la zona 5a. Es proposa per donar coherència als dos documents, aprovats simultàniament, uns ajustos a l'article 220 de les Normes urbanístiques i normativa complementària del POUP.
b) Proposta de modificació
a) Els apartats 4.3 i 4.4, de l’Article 220. Zona d’edificació amb volumetria específica. Zona urbana Intensitat I. Clau 5a, queden redactats així:
4.3. Paràmetres referits a la parcel·la de la zona 5a:
Paràmetre | Condicions particulars |
Edificabilitat màxima de parcel·la | L’edificabilitat màxima de parcel·la és l’estipulada per la unitat d’actuació. L’edificabilitat es distribuirà dins el volum màxim autoritzat. |
Dimensió màxima en planta | Edificis construïts en alineació amb la carretera de l’Obac: La fondària màxima des de l’alineació a carrer és de 22 metres. No es podrà volar sobre la voravia situada a la carretera de l’Obac. a longitud màxima total de l’edificació serà de dues vegades l’alçada autoritzada (2 x 17 metres = 34,00 metres). Edificis construïts en alineació a carrer del nucli antic o en terreny al nucli antic: La longitud màxima total de l’edificació serà de 40 metres a la façana; s’haurà de recular com a mínim 3 metres de fondària, des del pla de la façana, i 3 metres d’amplada. Als límits de la parcel·la, la reculada de l’edifici serà igualment de 3 metres x 3 metres. En la UA SUNC 07, Carrer de l'Obac, part alta, s’aplicarà el conveni de data 13 de novembre del 2007 (BOPA núm. 16, del 20 de Febrer del 2008) |
Ocupació màxima de la parcel·la | L’ocupació màxima de la parcel·la és la que resulta de les dimensions en planta autoritzades i dels límits a veïns. |
Sòl de parcel·la lliure d’edificació | La superfície restant s’ha de destinar a espai verd i zona d’esbarjo. Tota superfície de terreny que per raons estètiques o per ajustament de volums no s’edifiqui, però que hagi servit per efectuar el càlcul de la superfície màxima edificable, resta formant part de la propietat de l’immoble a títol de “non aedificandi”. S’ha de condicionar el nivell dels vials contigus i destinar-lo a jardins i instal·lacions d’esbarjo per a ús dels veïns de l’edifici. No es poden efectuar tancaments de l’àrea enjardinada amb elements que puguin ocasionar danys a tercers. Les tanques i els tancaments han de ser opacs com a màxim en un metre d’alçada des del nivell del carrer. |
Patis davanter i posterior de parcel·la | No es determina. |
Alçada màxima a carener o alçada màxima reguladora | Edificis construïts en alineació amb la carretera de l’Obac: l’alçada màxima a carener no pot sobrepassar els 17 metres respecte al vial (voravia de la carretera de l’Obac) en cap punt de l’edifici. Edificis construïts en alineació a carrer de nucli antic o en terreny al nucli antic :1. L’alçada màxima és de 12,50 metres fins a carener, presos des del nivell més baix de la parcel·la o des del vial més baix, si aquest vial és igual o inferior a 7,50 metres d’amplada.Quan l’edifici se situï davant d’un carrer d’amplada inferior a 11 metres i superior a 8 metres, l’alçada reguladora màxima serà de 18,50 metres (18,50 metres + 3 metres). En la UA SUNC 07, Carrer de l'Obac, part alta, s’aplicarà el conveni de data 13 de novembre del 2007 (BOPA núm. 16, del 20 de Febrer del 2008) |
Nombre de plantes referit al carrer | Segons la volumetria. |
Tanques | No es poden efectuar tancaments de l’àrea enjardinada amb elements que puguin ocasionar danys a tercers. Les tanques poden ser opaques com a màxim en un metre d’alçada des del nivell del carrer o des del nivell del terreny original o modificat. |
Adaptació topogràfica | L’adaptació topogràfica serà la que resulti de l’aplicació de les normes constructives i urbanístiques d’aquesta zona, de l’aplicació de la superfície màxima edificable i de les restriccions de canvi de nivell i d’execució de plataformes descrites als gràfics de l’annex (vegeu gràfics annexos: croquis 17, 18, 19 i 20). En la UA SUNC 07, Carrer de l'Obac, part alta, s’aplicarà el conveni de data 13 de novembre del 2007 (BOPA núm. 16, del 20 de Febrer del 2008) |
4.4. Paràmetres referits a l’edificació de la zona 5a:
Paràmetre | Condicions particulars |
Posició de l’edificació | L’edificació se situarà segons la posició relativa definida per les separacions als límits de la parcel·la i l’ocupació màxima.La distància mínima entre el punts més sortints de l’edificació fins al límit de solar és de 3 metres, i de 6 metres entre edificacions interiors del solar. Cada 50 metres s’han d’habilitar passos per a vianants coincidint amb les separacions entre edificis, que tot i ésser de propietat privada a efectes de còmput, com a part del solar net, són d’ús públic i han de localitzar-se, habilitar-se i concertar-se de manera efectiva amb els passos ja existents.A les unitats d’actuació ubicades en sòl urbà consolidat, qualsevol element de l’edificació se situarà a partir de la línia d’edificació facilitada pel Comú, i com a mínim a 5 metres de l’eix del carrer.En la UA SUNC 07, Carrer de l'Obac, part alta, s’aplicarà el conveni de data 13 de novembre del 2007 (BOPA núm. 16, del 20 de Febrer del 2008) |
Planta subterrània | La superfície ocupada per plantes subterrànies no compta com a superfície edificada. Es consideren plantes subterrànies aquelles que no tenen obertures a l’exterior; no es consideren obertures les portes cegues de garatges ni els forats o sistemes de ventilació, els quals hauran d’estar situats a més d’1,70 metres per damunt del nivell del paviment.Les plantes subterrànies podran arribar a ocupar la totalitat de la superfície neta de la parcel·la.La volumetria de les plantes subterrànies ha de quedar per sota del nivell natural del terreny existent o modificat.La coberta de les plantes subterrànies ha d’ésser plana i enjardinada a nivell dels vials o, en tot cas, fàcilment accessible per als usuaris de l’edifici. |
Planta semisoterrània | Segons l’article 85 d’aquestes Normes urbanístiques. A les plantes semisoterrànies, es considerarà edificada tota la superfície en una amplada de 10 metres des de la façana exterior per a ús d’aparcament i de tota la superfície per a altres usos. |
Planta baixa | En cap cas la solera de la primera planta edificada (la més baixa) no pot estar situada ni per sobre ni per sota d’1,20 metres del nivell natural del terreny, o del terreny modificat, o d’un vial d’accés. |
Plantes pis | En el supòsit de forjats successius separats per més de 4,50 metres, es compta com a dues o més plantes edificades, a raó de 2,50 metres per planta. |
Planta sota coberta | La distància màxima que hi pot haver entre la solera de la darrera planta edificada i el carener de la coberta és, en tots els casos, de 4,50 metres. |
Coberta | Edificis construïts en alineació amb la carretera de l’Obac: Els carenes seran perpendiculars a la carretera de l’Obac. La coberta que es desenvolupi segons aquest criteri haurà de correspondre com a mínim al 50 % de la superfície total de coberta. Pendents de coberta mínims del 30 %. S’admetrà la coberta plana en la proporció màxima de fins al 25 % de la superfície total de coberta. Es permeten lluernes a las cobertes, sempre que no sobrepassin el volum màxim edificable i amb pendents mínims del 30 %.Edificis construïts en alineació a carrer del nucli antic o en terreny al nucli antic: Els carenes seran perpendiculars al pla de façana principal. La coberta que es desenvolupi segons aquest criteri haurà de correspondre com a mínim al 50 % de la superfície total de coberta. Pendents de coberta mínims del 30 %. Es permeten lluernes a las cobertes, sempre que no sobrepassin el volum màxim edificable i amb pendents mínims del 30 %. |
Cossos sortints | Segons l’article 92 d’aquestes Normes urbanístiques. |
Elements sortints | Segons l’article 93 d’aquestes Normes urbanístiques. |
Patis | Segons l’article 95 d’aquestes Normes urbanístiques. |
Composició de la façana | Edificis construïts en alineació amb la carretera de l’Obac: Les façanes han de ser recobertes, almenys en el seu quaranta per cent, amb pedra natural (aplacat de pedra, granit, marbre o similars). La superfície restant s’ha d’estucar o arrebossar i pintar. Es prohibeixen els colors blanc, vermell, groc, blau i afins, així com les tonalitats llampants per als colors restants. En els altres elements arquitectònics, com ara fusteries, persianes, canals, etc., es prohibeix l’ús de colors llampants. En les parets mitgeres que, a conseqüència d’aquest Pla, quedin convertides en façana, el comú obligarà el propietari per tal que, com a mínim, s’arrebossi i s’estuqui la mitgera com a façana cega, sempre que no sigui possible solucionar el problema de servituds de llum i vista amb el propi veí. Tots els murs emprats en la modificació del terreny hauran de ser revestits en tota la seva superfície amb pedra natural, la qual es podrà combinar amb altres acabats com ara acer tipus corten o fusta. En el cas d’estructures de pilars i jàsseres des del fonament fins al primer forjat d’habitatge, és obligatori efectuar-ne els tancaments amb els materials definits per als murs anteriors.Edificis construïts en alineació a carrer del nucli antic o en terreny al nucli antic:El tractament de les façanes es farà amb pedra natural del país en la seva totalitat. Es podrà combinar el tractament amb vidre o fusta, sempre que aquest tractament no suposi més del 50 % de les superfícies verticals de les façanes. El mateix tractament que les façanes rebran les parets veïnes que quedin vistes, encara que sigui provisionalment, i els edificis auxiliars. El mateix criteri d’obligatorietat en el disseny amb el llenguatge tradicional serà aplicable en els altres elements exteriors de l’edifici, com ara baranes i altres de similars. Els safareigs i estenedors es protegiran de la visió directa des de la via pública. Els elements singulars com ara baixants, fusteries i d’altres seran de colors foscos. Està expressament prohibit l’ús de l’alumini natural. |
b) S’hi afegeix un apartat amb el núm. 4.5, titulat “Condicions específiques de construcció a la UA SUNC 07, carrer de l'Obac, part mitjana”, redactat així: En la UA SUNC 07, Carrer de l'Obac, part alta, s’aplicarà el conveni de data 13 de novembre del 2007 (BOPA num. 16, del 20 de Febrer del 2008)
c) A la fitxa de la UA – SUNC -07, Carrer de l’Obac, Part Mitjana, s’hi afegeix a l’apartat 3, Condicions d’ordenació, edificació i ús, sub apartat “determinacions fonamentals de l’ordenació”, el paràgraf següent: Caldrà tenir en compte el conveni signat entre els propietaris de la UA i el Comú. Qualsevol criteri d’ordenació establert en el conveni, serà vinculant en el pla parcial.
10.- Modificació desena.-
a) Justificació
Per les mateixes raons esmentades a les modificacions cinquena 5 i vuitena, cal aclarir a l'Art. 218, clau 4b, apartat 4.2 l'adaptació topogràfica i moviment de terres, i així mateix establir que la resta de murs no pot superar l'alçada de 3,00 m. En planta subterrània clarificar si totes les plantes d'aquest tipus poden ocupar el 100% de la parcel·la o queden limitades a certs usos. Es proposa modificar aquest article amb els mateixos criteris exposats a la modificació vuitena.
b) Proposta de modificació L’apartat 4.2, darrer paràgraf, de l’article 218, Zona d’edificació residencial aïllada, intensitat II, clau 4b, queda redactat així:
Adaptació topogràfica i moviment de terres | El màxim desnivell entre el terreny transformat i el que pugui entendre’s com a natural serà de 9 metres per sobre. Aquests límits màxims de variació topogràfica s’aplicaran a l’interior de la parcel·la de manera esglaonada. Cap mur podrà superar l’alçada màxima de 3 metres, excepte el primer mur, que podrà tenir una alçada màxima de 4 metres. Es podran construir talussos enjardinats d’un màxim de 45 º de pendent, sense superar ni els 3 metres de separació entre murs, ni els 9 metres d’alçada màxima total. |
11.- Modificació onzena
a) Justificació
Als articles núms. 267 i 268 no es defineix l'habitatge reduït, i no hi ha referència si es permeten o no. L’antiga ordinació no preveia l’habitatge reduït. Es proposa admetre l'habitatge reduït sense disminuir la superfície útil mínima de l’habitatge complet. A l'article 267 s'hi inclouria un punt de núm. 3 amb la definició d'habitatge reduït.
b) Proposta de modificacióA l'article 267, Definició d’habitatge, s’hi afegeix un tercer paràgraf, redactat com segueix:3.- Un habitatge es considera habitatge reduït quan està compost com a mínim per una sala i una cambra higiènica i no conté cap habitació.
12.- Modificació dotzena
a) JustificacióL’amplada lliure mínima de les escales generals, per error, no ha estat definida, i es vol mantenir la de l’anterior normativa d’un metre, pel que cal afegir un paràgraf a l’article 271. En el mateix article, apartat núm. 5, on es defineixen les condicions d'edificis d'altres usos que els d'habitatge, s’ha detectat una duplicitat en relació a l'article núm. 274, pel el que es proposa suprimir aquest apartat en la seva totalitat.
b) Proposta de modificació A l’article 271, Condicions dels espais comuns d’accés als edificis d’habitatge i d’altres usos, apartat 3, Escales, s’hi afegeix un paràgraf sota l’epígraf g, com segueix:
g.- L'amplada mínima de les escales generals ha de ser d'un metre (1,00 m)
L’apartat núm. 5, Edificis d’altres usos, es suprimeix.
13.- Modificació tretzena
a) Justificació
Avui és corrent realitzar projectes amb serveis sanitaris centralitzats per a despatxos i per a grans superfícies comercials, pel que es proposa que s’apliqui un coeficient de simultaneïtat de 0,8 (a un WC i un lavabo per cada 100 m2 de local o despatx), pel que es proposa modificar els apartats 5 i 7 de l’article 274.
b) Proposta de modificació. Els apartats núm. 5 i núm. 7 de l’article 274. Requisits per a comerços i despatxos, queden redactats així:
5.- Tot comerç ha d’estar dotat d’un servei de sanitaris, amb una superfície mínima d’1,50 metres quadrats, amb ventilació per finestra o bé per xemeneia de ventilació i que tingui almenys un lavabo i un WC per a cada 100,- m2 útils d'atenció al públic. En el cas de centralització dels serveis en les grans superfícies, s'aplicarà un coeficient de simultaneïtat de 0,8 per al càlcul del número de serveis.
7.- Els locals destinats a oficines i despatxos han de tenir una superfície mínima de trenta-dos metres quadrats i disposar d’un WC i un lavabo per cada cent metres quadrats de superfície o fracció. En el cas de centralització de serveis en planta per a ús comunitari dels mateixos, s'aplicarà un coeficient de simultaneïtat de 0,8 per al càlcul del número de serveis.
14.- Modificació catorzena
a) Justificació Vist que a l'Article núm. 282, Aigües residuals, no es contempla cap altra possibilitat que embrancar les aigües residuals a la xarxa de clavegueram de la Parròquia, es proposa que en casos excepcionals es pugui utilitzar un procés de depuració homologat. Aspecte que ja està contemplat a l'article 57, 2 b) del vigent reglament de construcció
b) Proposta de modificació El primer paràgraf de l’article 282, Aigües residuals, queda redactat així:
Totes les aigües brutes han de desguassar a les clavegueres generals. En casos excepcionals, convenientment justificats, es podran tractar les aigües brutes a través d’un sistema de depuració homologat. Abans de l'embrancament i dins de la propietat, s'ha de posar un sifó hidràulic, inodor, indessifonable, antimúrid i registrable.
15.- Modificació quinzena
a) Justificació Cal corregir a l'article 289, Disposicions generals, un error de redacció a l'apartat 15 punt 2. Cal rectificar apartat 2.5, per apartat 2
b) Proposta de modificacióLa disposició núm. 15, apartat 2, de l’Article 289. Disposicions generals, queda redactada així:15.2 En cas d’impossibilitat de satisfer el requeriment d’aparcament dins la parcel·la, es poden utilitzar les fórmules alternatives que s’assenyalen a l’article 289, apartat 2, de la present normativa.
16.- Modificació setzena
a) Justificació El croquis número 10 no contempla la modificació de l'estat actual del terreny a la part inferior en els casos de forts pendents que limiten amb els Rius, amb molts exemples autoritzats, i alguns d'ells en procés d'execució. Es proposa acceptar una modificació màxima de 4 m que no pugui ser superada en cap punt del mur inferior, punt a partir del qual s’aplicarà l’ARM. Als efectes d'aquesta correcció s'afegiria un croquis amb la numeració 10 bis.
b) Proposta de modificació S’afegeix, en annex 1, el croquis 10 bis del sistema d’ordenació per a alineacions de carrer, per a determinació de l’ARM. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Escaldes-Engordany, 23 d’octubre del 2008.