Ordinació tributària 2018

2018-01-05

ORDINACIÓ DE MODIFICACIÓ I REFOSA DE L’ORDINACIÓ TRIBUTÀRIA

Índex

ORDINACIÓ DE MODIFICACIÓ I REFOSA DE L’ORDINACIÓ TRIBUTÀRIA.

TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS.

Article 1. Exercici de la potestat normativa

Article 2. Definició i contingut de l'Ordinació tributària

Article 3. Exercici de la potestat administrativa: de gestió i comprovadora

Article 4. Exercici de la potestat sancionadora

Article 5. Obligacions tributàries

Article 6. Obligats tributaris

Article 7. Capacitat d’obrar i representació

TÍTOL II. TAXES.

CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS EN MATÈRIA DE TAXES.

Article 8. Definició i fet generador

Article 9. Obligats tributaris

Article 10. Quantificació del deute tributari

CAPÍTOL II. TAXES PER LA PRESTACIÓ DE SERVEIS PÚBLICS.

Article 11. TAXA SOBRE LA HIGIENE PÚBLICA

Naturalesa jurídica i fet generador
Exempcions
Obligats tributaris
Base de tributació
Quota tributària
Període impositiu i meritament
Gestió, declaració i liquidació

Article 12. TAXA SOBRE L’ENLLUMENAT PÚBLIC

Naturalesa jurídica i fet generador
Exempcions
Obligats tributaris
Base de tributació
Quota tributària

Els imports de la taxa són els següents:

Període impositiu i meritament
Gestió, declaració i liquidació

Article 13. TAXA SOBRE L’AUTORITZACIÓ D’EMBRANCAMENT A LES XARXES PÚBLIQUES

Naturalesa jurídica i fet generador
Obligats tributaris
Quota tributària
Meritament, Gestió i Liquidació

Article 14. TAXA DE MANTENIMENT DE CEMENTIRIS

Naturalesa jurídica i fet generador
Obligats tributaris
Quota tributació
Període impositiu i meritament
Gestió, declaració i liquidació

CAPÍTOL III. TAXES PER LA REALITZACIÓ D’UNA FUNCIÓ ADMINISTRATIVA DE SOL·LICITUD O RECEPCIÓ OBLIGATÒRIA QUE ES REFEREIX A L’OBLIGAT TRIBUTARI, O L’AFECTA O EL BENEFICIA DE MANERA PARTICULAR.

Article 15. TAXES SOBRE L’ATORGAMENT DE LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES

Naturalesa jurídica i fet generador
Obligats tributaris
Quota tributària
Meritament, Gestió i Liquidació

Article 16. TAXA SOBRE AUTORITZACIONS INICIALS I MODIFICACIONS POSTERIORS DE RADICACIONS D’ACTIVITATS COMERCIALS, EMPRESARIALS I PROFESSIONALS

Naturalesa jurídica i fet generador
Exempcions
Obligats tributaris
Quota tributària
Meritament Gestió i Liquidació

Article 17. TAXA SOBRE LA INSCRIPCIÓ DE BÉNS I DRETS SOBRE IMMOBLES AL CADASTRE COMUNAL

Naturalesa jurídica i fet generador
Obligatorietat de la inscripció
Exempcions
Obligats tributaris
Quota tributària
Meritament
Gestió, declaració i liquidació

Article 18. TAXA SOBRE L’EMISSIÓ DE DOCUMENTACIÓ CADASTRAL

Naturalesa jurídica i fet generador
Exempcions
Obligats tributaris
Quota de tributació
Meritament
Gestió i liquidació

TÍTOL III. CONTRIBUCIONS ESPECIALS.

CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS.

Article 19. Naturalesa jurídica i fet generador

Article 20. Obligats tributaris

Article 21. Exempcions

Article 22. Base de tributació

Article 23. Determinació de les quotes

Article 24. Meritament

Article 25. Aplicació i efectivitat

Article 26. Gestió i liquidació

TÍTOL IV. IMPOSTOS.

CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS.

Article 27. Concepte i classificació

CAPÍTOL II. IMPOSTOS COMUNALS.

Article 28. IMPOST TRADICIONAL DEL FOC I LLOC

Naturalesa jurídica i fet generador
Exempcions
Obligats tributaris
Quota tributària
Període impositiu i meritament
Gestió i liquidació

Article 29. IMPOST SOBRE LA PROPIETAT IMMOBILIÀRIA

Naturalesa jurídica i fet generador
Exempcions
Obligats tributaris
Període impositiu i meritament
Base de tributació
Tipus de gravamen
Quota tributària
Gestió i liquidació

Article 30. IMPOST SOBRE ELS RENDIMENTS ARRENDATARIS

Naturalesa jurídica i fet generador
Exempcions
Obligats tributaris
Període impositiu i meritament
Base de tributació
Tipus de gravamen
Quota de tributació
Gestió i liquidació

Article 31. IMPOST DE RADICACIÓ D'ACTIVITATS COMERCIALS, EMPRESARIALS I PROFESSIONALS

Naturalesa jurídica i fet generador
Exempcions
Obligats tributaris
Període impositiu i meritament
Base de tributació
Tipus de gravamen i quota tributària
Bonificacions
Gestió i liquidació

Article 32. IMPOST SOBRE LA CONSTRUCCIÓ

Naturalesa i fet generador
Exempcions
Obligats tributaris
Base de tributació
Tipus de gravamen
Quota tributària
Bonificacions de la quota
Deduccions de la quota

9.- Meritament i liquidació

CAPÍTOL III. IMPOSTOS D’ÀMBIT ESTATAL COMPARTITS.

Article 33. GRAVAMEN ADDICIONAL DE L’IMPOST SOBRE LES TRANSMISSIONS PATRIMONIALS IMMOBILIÀRIES

Naturalesa i fet generador
Tipus de gravamen
Gestió i liquidació

TÍTOL V. GESTIÓ TRIBUTÀRIA.

CAPÍTOL I: EL DEUTE TRIBUTARI

SECCIÓ PRIMERA: DISPOSICIONS GENERALS.

Article 34. Contingut del deute tributari

Article 35. Extinció del deute tributari

SECCIÓ SEGONA: PAGAMENT.

Article 36. Modalitats de pagament

Article 37. Temps de pagament

Article 38. Imputació de pagaments

Article 39. Ajornament i fraccionament del pagament

Article 40. Competència per a resoldre les sol·licituds d’ajornament i fraccionament

Article 41. Sol·licituds d’ajornament i fraccionament

Article 42. Garanties en l’ajornament i el fraccionament

Article 43. Dispensa de garanties en l’ajornament i el fraccionament

Article 44. Tramitació de les sol·licituds d’ajornament o fraccionament

Article 45. Resolució de les sol·licituds d’ajornament o fraccionament

Article 46. Manca de pagament en els casos d’ajornaments i fraccionaments:

SECCIÓ TERCERA: PRESCRIPCIÓ.

Article 47. Terminis i còmput de prescripció

Article 48. Interrupció de la prescripció

Article 49. Efectes de la prescripció

SECCIÓ QUARTA: ALTRES VIES D’EXTINCIÓ DEL DEUTE TRIBUTARI I DE LES SANCIONS.

SUBSECCIÓ I: LA COMPENSACIÓ.

Article 50. Compensació

Article 51. Compensació a instància de l’obligat tributari

Article 52. Compensació a instància del Comú

Article 53. Efectes de la compensació

SUBSECCIÓ II: LA CONDONACIÓ.

Article 54. Condonació

SUBSECCIÓ III: INSOLVÈNCIA PROVADA DE L’OBLIGAT TRIBUTARI

Article 55. Insolvència provada

Article 56. Deutor en fallida i crèdit incobrable

Article 57. Efectes de la baixa provisional per insolvència

Article 58. Revisió de la baixa provisional per insolvència i rehabilitació de crèdits incobrables

CAPÍTOL II: L’APLICACIÓ DELS TRIBUTS.

SECCIÓ PRIMERA: PRINCIPIS GENERALS.

Article 59. Àmbit d’aplicació

Article 60. Deure d’informació i assistència als obligats tributaris

SECCIÓ SEGONA: DEL PROCEDIMENT DE GESTIÓ TRIBUTÀRIA.

Article 61. Funcions de gestió tributària

Article 62. Declaració tributària

Article 63. Liquidació tributària

Article 64. Notificació de liquidacions

SECCIÓ TERCERA: DEL PROCEDIMENT DE LA RECAPTACIÓ.

Article 65. Funcions de recaptació

Article 66. Ingrés en període voluntari

Article 67. Recaptació en període executiu

Article 68. Suspensió del procediment de constrenyiment

Article 69. Desenvolupament del procediment de constrenyiment

Article 70. Contingut de la provisió de constrenyiment

Article 71. Interès moratori en el període executiu

Article 72. Execució de garanties

Article 73. Impagament i embargament de béns i drets

SECCIÓ QUARTA: DEL PROCEDIMENT D’INSPECCIÓ DELS TRIBUTS.

SUBSECCIÓ PRIMERA: ASPECTES GENERALS DEL PROCEDIMENT D’INSPECCIÓ.

Article 74. Servei d’inspecció tributaria

Article 75. Funcions de la inspecció

Article 76. Facultats dels òrgans d’inspecció tributària

Article 77. Documentació de les actuacions d’inspecció

SUBSECCIÓ SEGONA: INICI I DESENVOLUPAMENT DEL PROCEDIMENT D’INSPECCIÓ.

Article 78. Inici del procediment d’inspecció

Article 79. Abast de les actuacions d’inspecció

Article 80. Termini de comprovació de la inspecció

Article 81. Lloc i horari de les actuacions d’inspecció

Article 82. Regularització voluntària durant la comprovació

SUBSECCIÓ TERCERA: ACABAMENT DEL PROCEDIMENT D’INSPECCIÓ.

Article 83. Acabament del procediment d’inspecció

Article 84. Tràmit d’audiència

Article 85. Acta de conformitat

Article 86. Acta de disconformitat

Article 87. Contingut de les actes

Article 88. Classes de liquidacions

Article 89. Liquidació dels interessos moratoris

TÍTOL VI. VIES D’IMPUGNACIÓ.

CAPÍTOL I. DELS PRINCIPIS RECTORS.

Article 90. Els procediments de revisió

Article 91. Requisits

CAPÍTOL II. LA COMISSIÓ TÈCNICA TRIBUTÀRIA.

Article 92. Competència

CAPÍTOL III. EL RECURS EN VIA ADMINISTRATIVA.

Article 93. Del recurs en via administrativa

Article 94. Resolució dels recursos

CAPÍTOL IV. DELS PROCEDIMENTS ESPECIALS DE REVISIÓ.

Article 95. Procediments especials

Article 96. Procediment de rectificació d’errors

Article 97. Procediment de devolució d’ingressos indeguts

Article 98. Procediment de revocació

CAPÍTOL V. RECURS DAVANT LA JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA.

Article 99. Recurs en via jurisdiccional

TÍTOL VII. POTESTAT SANCIONADORA.

CAPÍTOL I. ELS PRINCIPIS DE LA POTESTAT SANCIONADORA.

Article 100. Potestat sancionadora del Comú

Article 101. Principi de no-concurrència de les sancions tributàries

CAPÍTOL II. NATURALESA DE LA RESPONSABILITAT TRIBUTÀRIA.

Article 102. Subjectes de les infraccions tributàries

Article 103. Extinció de la responsabilitat de les infraccions tributàries

Article 104. Extinció de les sancions tributàries

CAPÍTOL III. ÒRGANS COMPETENTS PER IMPOSAR SANCIONS.

Article 105. Òrgans competents per imposar sancions

CAPÍTOL IV. CONCEPTE I MODALITATS D’INFRACCIONS I SANCIONS TRIBUTÀRIES.

Article 106. Conceptes i modalitats de les infraccions

Article 107. Modalitats de sanció tributària

Article 108. Infraccions simples

Article 109. Infraccions de defraudació

Article 110. Quantificació de les sancions

Article 111. Reducció de les sancions

CAPÍTOL V. DEL PROCEDIMENT SANCIONADOR.

Article 112. Regulació de l’expedient sancionador en matèria tributària

Disposició addicional

Disposició transitòria primera.

Disposició derogatòria única.

Disposició final única.

Vist l’article 80.2 de la Constitució del Principat d’Andorra;

Vista la Llei qualificada de delimitació de competències dels Comuns, del 4 de novembre del 1993;

Vist el Codi de l’Administració;

Vista la Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances comunals;

Vista la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari

Vistos els Decrets de l’11 de febrer, del 22 d’abril i del 21 d’octubre de 2015, que aproven, respectivament, els Reglaments d’aplicació dels tributs, de revisió en via administrativa dels actes d’aplicació dels tributs i de recaptació dels tributs, que complementen, en tots els casos la Llei de bases de l’ordenament tributari;

Vist el Títol II de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig;

Vista la Llei 44/2014, del 18 de desembre, de l’embargament;

Vista l’Ordinació Tributària de data 18 de febrer del 2016, i les seves posteriors modificacions,

El Comú d’Escaldes-Engordany, en la seva sessió de Consell que ha tingut lloc el dia 21 de desembre de 2017; ha acordat aprovar la següent:

ORDINACIÓ DE MODIFICACIÓ I REFOSA DE L’ORDINACIÓ TRIBUTÀRIA

TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS

Article 1. Exercici de la potestat normativa

El Comú d’Escaldes-Engordany desplega i regula els elements essencials dels tributs conforme al que preveu la Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances comunals, mitjançant l’Ordinació tributària comunal.

Per als impostos d'àmbit estatal compartits, el Comú fixa el tipus de gravamen addicional corresponent mitjançant aquesta Ordinació.

El Comú actualitza el tipus de gravamen dels tributs mitjançant l'Ordinació del pressupost, en els límits establerts per la Llei de les finances comunals.

Article 2. Definició i contingut de l'Ordinació tributària

L'Ordinació tributària comunal és única, de forma que regula la totalitat dels tributs comunals.

Els tributs comunals es classifiquen en taxes, contribucions especials i impostos.

L'Ordinació tributària comunal regula els elements que s'assenyalen a continuació, respecte de tots els tributs que s’apliquen:

a) El fet generador, l'obligat tributari, la base de tributació, el tipus de gravamen, el meritament i la resta d'elements determinants del deute tributari.
b) Les infraccions i sancions aplicables.
c) El sistema de gestió, declaració i liquidació.

Respecte als impostos d’àmbit estatal compartits, l'Ordinació tributària comunal regula únicament el tipus de gravamen addicional aplicable pel Comú, i si és el cas, la gestió, la comprovació, les infraccions i les sancions.

L’Ordinació també regula, respecte a la totalitat del tributs del Comú, els aspectes següents:

a) El contingut del deute tributari.
b) Les formes d’extinció dels deutes tributaris.
c) El procediment de notificació dels tributs.
d) Les declaracions tributàries.
e) El procediment d’inspecció dels tributs.
f) El procediment de recaptació.
g) La potestat sancionadora.
h) Les vies d’impugnació.

Article 3. Exercici de la potestat administrativa: de gestió i comprovadora

El Comú té, quant a la recaptació dels tributs comunals, les mateixes prerrogatives establertes legalment a favor de l'Administració General.

Les prerrogatives de gestió i comprovació en relació amb els impostos d’àmbit estatal compartits per la part del deute tributari que els hi correspon, són del Comú, si bé les pot delegar, mitjançant conveni, en el Govern, sense perjudici del que estableixi la norma de cada tribut.

En cas de recaptació en període de constrenyiment, i en aplicació dels articles 103 a 117 de la Llei 21/2014, del 16 d’ octubre, de bases de l’ordenament tributari, la potestat recaptadora correspon al Comú, en el marc del seu autogovern.

En cas de concurrència de crèdits d'antiguitat diferent, les quantitats cobrades sobre aquests crèdits han d’aplicar-se als deutes més antics.

El Comú és competent per comprovar el compliment dels tributs comunals, d'acord amb la Llei de bases de l'ordenament tributari.

Article 4. Exercici de la potestat sancionadora

El Comú és competent per definir infraccions i aplicar sancions per incompliment de la normativa comunal en relació amb els tributs comunals, en els termes establerts en la Llei de bases de l'ordenament tributari, en la Llei de les finances comunals, i en aquesta Ordinació.

Article 5. Obligacions tributàries

La relació jurídica tributària és el conjunt de drets i obligacions generats per l’aplicació dels tributs i dona lloc a obligacions principals o accessòries, materials o formals, i pot comportar la imposició de sancions en els casos d’incompliment dolós o culpós de les obligacions establertes legalment.

L’obligació tributària principal consisteix en el pagament de la quota de tributació.

Són obligacions tributàries accessòries les que consisteixen en prestacions pecuniàries; entre aquestes, l’obligació de satisfer els recàrrecs o els interessos moratoris, conforme al que preveu la Llei de bases de l’ordenament tributari.

Article 6. Obligats tributaris

Són obligats tributaris les persones físiques o jurídiques i les entitats a qui l’Ordinació imposa el compliment de les obligacions tributàries.

Tret que l’Ordinació estableixi el contrari, també tenen aquesta consideració les societats civils, les herències jacents, les comunitats de béns i totes les entitats o els patrimonis autònoms que malgrat no tenir personalitat jurídica constitueixen una unitat econòmica separada susceptible d’imposició.

Els obligats tributaris ho són:

a) A títol de deutors directes:

El contribuent, obligat tributari que realitza el fet generador determinat per l’Ordinació; en els casos establerts el contribuent pot o ha de transferir la quota de tributació a terceres persones.
El substitut del contribuent, obligat per imposició de l’Ordinació, en lloc d’aquell, al qual pot exigir el compliment de l’obligació tributària, a complir les prestacions materials i formals d’aquesta obligació.
El subjecte infractor de normes tributàries, per les sancions pecuniàries que se li imposin.

b) A títol de deutors indirectes, en el cas d’incompliment del deutor directe i en els termes previstos en la Llei de bases de l’ordenament tributari:

Els responsables solidaris i subsidiaris.
Els adquirents de béns que puguin estar afectats per l’Ordinació al compliment de deutes tributaris.
Els successors dels obligats tributaris.

Article 7. Capacitat d’obrar i representació

En l’ordre tributari comunal tenen capacitat les persones físiques o jurídiques que la tinguin conforme a dret i poden actuar mitjançant representant.

Les persones jurídiques actuen per mitjà de les persones que en el moment en què es produeixin les actuacions tributàries corresponents exerceixin la seva administració, sigui per disposició legal o per acord vàlidament adoptat.

Els obligats tributaris que no resideixin al Principat d’Andorra han de designar un representant, persona física o jurídica, amb residència en territori andorrà quan actuïn al país per mitjà d’un establiment permanent o quan així ho estableixi l’Ordinació.

TÍTOL II. TAXES

CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS EN MATÈRIA DE TAXES

Article 8. Definició i fet generador

Les taxes són tributs el fet generador del les quals és la prestació d’un servei públic o la realització d’una funció administrativa de sol·licitud o de recepció obligatòria que es refereix a l’obligat tributari, o l’afecta o el beneficia de manera particular.

Les taxes per prestacions de serveis públics són les següents:

a) Sobre l’enllumenat públic.
b) Sobre Higiene pública.
c) Sobre l’autorització d’embrancament a les xarxes públiques.
d) Sobre el manteniment dels cementiris.

Les taxes per la realització de funcions administratives són les següents:

a) Sobre l’atorgament de llicències urbanístiques.
b) Sobre autoritzacions inicials i modificacions posteriors de radicacions d’activitats comercials, empresarials i professionals
c) Sobre la inscripció de béns i drets sobre immobles al Cadastre Comunal.
d) Sobre l’emissió de documentació cadastral.

Article 9. Obligats tributaris

Són obligats tributaris de les taxes, com a contribuents, les persones físiques o jurídiques que sol·licitin la prestació del servei públic o la realització de la funció administrativa gravada, o bé les que en resulten afectades o beneficiades.

Tret que l’Ordinació estableixi el contrari, també tenen la mateixa consideració, les societats civils, herències jacents, comunitats de béns i totes les entitats o patrimonis autònoms que malgrat no tenir personalitat jurídica constitueixen una unitat econòmica separada susceptible d’imposició.

També són obligats tributaris de les taxes, com a responsables:

a) En les taxes establertes per raó de serveis o activitats que beneficiïn o afectin els ocupants d’habitatges o locals, els propietaris d’aquests immobles, els quals, si escau, poden fer repercutir les quotes en els beneficiaris respectius.
b) En les taxes establertes per l’atorgament de les llicències urbanístiques, els constructors i contractistes d’obres, els quals, si s’escau, poden fer repercutir les quotes en els propietaris de les obres.

Article 10. Quantificació del deute tributari

L’import de les taxes no pot superar el cost real de la prestació del servei o de la realització de les activitats de què es tractin. A aquest efecte, el Comú aprova una memòria econòmica que justifica els paràmetres i les variables que determinen el cost del servei i la fixació de la taxa corresponent, així com la seva actualització.

CAPÍTOL II. TAXES PER LA PRESTACIÓ DE SERVEIS PÚBLICS.

Article 11. TAXA SOBRE LA HIGIENE PÚBLICA

Naturalesa jurídica i fet generador

La taxa sobre la higiene pública és un tribut el fet generador de la qual és la prestació de serveis públics de neteja i manteniment de la parròquia, incloent-hi la recollida d’escombraries, la recollida selectiva de residus, la neteja de vies públiques i qualsevol altre servei necessari pel manteniment de la parròquia.

Exempcions

Gaudeixen d’exempció de la taxa sobre la higiene les activitats agrícoles realitzades per persones físiques.

Addicionalment, el Comú podrà eximir o exonerar del pagament de la taxa a les següents persones:

a) Als residents, persones físiques, que acreditin trobar-se en estat de necessitat, segons els requisits i modalitats establertes al Reglament d’exempcions fiscals i altres mesures de caràcter social.
b) A les persones físiques o jurídiques que realitzin l’exercici d’una activitat comercial, empresarial i/o professional, en cas de suspensió de l’activitat per un termini superior a sis mesos, degudament acreditada mitjançant la corresponent sol·licitud. Aquesta exoneració s’atorgarà per un període màxim de dos anys, comptats des de la data de la resolució de suspensió.

Obligats tributaris

Ho són els següents:

a) Les persones físiques censades al Comú, d'edat compresa entre els 18 i 65 anys.
b) Les persones titulars d’una residència secundària a la parròquia.
c) Les persones físiques o jurídiques titulars d’una autorització de radicació d’activitats comercials, empresarials o professionals al terme parroquial.

Base de tributació

És la següent:

a) Per a les persones censades al Comú, la pròpia persona.
b) Per a persones físiques o jurídiques titulars d’una residència secundària a la parròquia, també la pròpia persona.
c) Per a persones físiques o jurídiques titulars d’una autorització de radicació d’activitats comercials, empresarials o professionals, es determina en funció dels metres quadrats de la superfície d’explotació de l’immoble.

Quota tributària

Els imports de la taxa són els següents:

a) Per a les persones físiques censades al Comú o bé per a les titulars d’una residència secundària a la parròquia: 30,00 euros per obligat tributari.
d) Per a les persones que realitzen una activitat comercial, industrial i/o professional, la quota tributària resultant serà la d’aplicar 1,19 euros per metre quadrat de la superfície d’explotació, amb una quota mínima 177,18 euros i una quota màxima en funció del tipus d’activitat, d’acord amb la taula següent:

Codi activitat	Descripció	Quota màxima en €
50 10 21	Venda al detall de vehicles automòbils nous	1.182,62€
50 20 10	Manteniment i reparació de vehicles de motor	1.182,62€
52 44 00	Comerç al detall de mobles; aparells d’il·luminació i altres articles per a la llar	1.182,62€
55 11 10	Hotels i motels amb restaurant	7.100,82€
55 12 20	Hostals i residències sense restaurant	1.182,62€
55 12 30	Pensions sense restaurant	1.182,62€
55 23 10	Apartaments turístics	1.182,62€
55 23 20	Aparthotels	1.182,62€
63 21 40	Aparcaments	1.182,62€
85 31 10	Acolliment de gent gran amb allotjament	1.182,62€

Període impositiu i meritament

La taxa és anual i es merita el primer dia de l'any natural o bé:

a) El dia de la primera inscripció al cens comunal per als obligats tributaris que provenen d’altres països.
b) A la data de la primera inscripció d’un bé immoble.
c) A la data de l’autorització de radicació d’activitats comercials, empresarials o professionals.

Quan una activitat comercial, empresarial o professional s’iniciï després de l’1 de gener, la taxa merita a la data d’autorització de radicació de l’activitat corresponent. En aquest cas, la quota tributària es calcula en proporció al nombre de trimestres naturals que restin per finalitzar l’any, inclòs el d’inici de l’activitat.

En el cas que l’activitat finalitzi abans del 31 de desembre, la quota tributària es calcula proporcionalment al nombre de trimestres naturals durant els quals s’ha dut a terme l’activitat, inclòs el de finalització de l’activitat.

Gestió, declaració i liquidació

El pagament s’ha de fer efectiu a la data d’acreditació de l’impost, per càrrec domiciliat al compte de l’entitat bancària legalment establerta al principat d’Andorra, que designi l’obligat tributari o per ingrés a les oficines comunals.

Prèvia acreditació del pagament de la taxa a la parròquia en la que s’hagi residit anteriorment, les persones que durant l’any canviïn de domicili dins el Principat d’Andorra, no tributaran per la taxa a la parròquia nova de residència.

La tramitació per part del Comú d’expedients de baixa del cens, de canvi de domicili o bé de baixes de radicació d’activitats comercials, empresarials o industrials resta condicionada a què l’obligat tributari acrediti haver fet efectiva la totalitat dels deutes acreditats i no prescrits per raó de la taxa.

Article 12. TAXA SOBRE L’ENLLUMENAT PÚBLIC

Naturalesa jurídica i fet generador

La taxa de serveis públics en general és un tribut el fet generador de la qual és la prestació de serveis d’enllumenat dels carrers, places i els espais públics en general de la parròquia.

Exempcions

En el cas de tractar-se d’activitats comercials, industrials i/o professionals, gaudeixen d’exempció de tributar per la taxa les persones físiques que realitzen activitats agrícoles.

Addicionalment, el Comú podrà eximir o exonerar del pagament de la taxa a les següents persones:

a) Als residents, persones físiques, que acreditin trobar-se en estat de necessitat, segons els requisits i modalitats establertes al Reglament d’exempcions fiscals i altres mesures de caràcter social.
b) A les persones físiques o jurídiques que realitzin l’exercici d’una activitat comercial, empresarial i/o professional, en cas de suspensió de l’activitat per un termini superior a sis mesos, degudament acreditada mitjançant la corresponent sol·licitud. Aquesta exoneració s’atorgarà per un període màxim de dos anys, comptats des de la data de la resolució de suspensió.

Obligats tributaris

Ho són els següents:

a) Les persones físiques censades al Comú, d'edat compresa entre els 18 i 65 anys.
b) Les persones titulars d’una residència secundària a la parròquia.
c) Les persones físiques o jurídiques titulars d’una autorització de radicació d’activitats comercials, empresarials o professionals al terme parroquial.

Base de tributació

És la següent:

a) Per a les persones censades al Comú, la pròpia persona.
b) Per a persones físiques o jurídiques titulars d’una residència secundària a la parròquia, també la pròpia persona.
c) Per a persones físiques o jurídiques titulars d’una autorització de radicació d’activitats comercials, empresarials o professionals, la quota de tributació de l’impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals.

Quota tributària

Els imports de la taxa són els següents:

a) Per a les persones físiques censades al Comú o bé per a les titulars d’una residència secundària a la parròquia: 10,35 euros per obligat tributari.
e) Per a les persones que realitzen una activitat comercial, industrial i/o professional, la quota tributària és el resultat d’aplicar el 6% sobre la quota tributària de l’impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals, amb una quota màxima per a les activitats de les entitats bancàries (codi 652000 de Classificació d'Activitats Econòmiques d'Andorra) de 9.448,80 euros.

Període impositiu i meritament

La taxa és anual i es merita el primer dia de l'any natural o bé:

a) El dia de la primera inscripció al cens comunal per als obligats tributaris que provenen d’altres països.
b) A la data de la primera inscripció d’un bé immoble.
c) A la data de l’autorització de radicació d’activitats comercials, empresarials o professionals.

Gestió, declaració i liquidació

Article 13. TAXA SOBRE L’AUTORITZACIÓ D’EMBRANCAMENT A LES XARXES PÚBLIQUES

Naturalesa jurídica i fet generador

La taxa sobre l’autorització d’embrancament a xarxa pública és un tribut el fet generador de la qual és l’obtenció de l’autorització d’embrancament a una de les xarxes públiques comunals següents:

a) D’aigües residuals,
b) D’aigua termal,
c) De fluid elèctric (a la zona del Pla d’Engolasters),
d) D’aigües pluvials

Obligats tributaris

Els obligats tributaris són les persones físiques o jurídiques que sol·liciten i obtenen una autorització d’embrancament a qualsevol de les referides xarxes.

Ho són:

a) El propietari d’un immoble, o
b) El titular de l’autorització de construcció els quals, si s’escau, poden fer repercutir les quotes en els propietaris de les obres,

que sol·liciten i obtenen l’autorització d’embrancament a qualsevol de les referides xarxes.

Quota tributària

Resta condicionada a la naturalesa de l’embrancament:

a) A la xarxa d’aigües residuals:

La taxa té un component fix, de 864,12 euros, al que s’hi afegeix un import variable addicional calculat de la manera següent:

Import variable addicional
Tipus d’immoble	Import en €
Plurifamiliar:
Habitatge d’una superfície ≤ 100 m²	194,79€/unitat.
Habitatge d’una superfície > 100 m²	242,45€/unitat.
Unifamiliar:	692,13€/unitat.
Hotel, hostal, residència o aparthotel	77,71€/ habitació.
Despatx:
Local d’una superfície ≤ 100 m²	194,79€/unitat.
Local d’una superfície > 100 m²	242,45€/unitat.
Locals comercials:
Local d’una superfície ≤ 100 m²	242,45€/unitat.
Per cada 100 m² o fracció	194,79€ addicionals

b) A la xarxa termal d’aigües:

L’import de la taxa és la resultant d’un import de 212,91 euros per edifici embrancat.

c) A la xarxa de fluid elèctric de la zona del Pla d’Engolasters:

L’import de la taxa és la resultant de 899,35 euros per edifici embrancat, més 692,13 euros per pis o habitatge.

d) A la xarxa d’aigües pluvials:

La taxa resultant és d’un import fix de 864,12 euros per edifici embrancat.

Meritament, Gestió i Liquidació

La taxa es merita, es gestiona i es liquida, en el mateix moment de la retirada de la llicència urbanística corresponent.

Article 14. TAXA DE MANTENIMENT DE CEMENTIRIS

Naturalesa jurídica i fet generador

La taxa de manteniment de cementiris és un tribut el fet generador de la qual és la prestació del servei de manteniment i de neteja dels cementiris parroquials, així com el manteniment de les seves zones enjardinades.

Obligats tributaris

Els obligats tributaris són tots els propietaris o arrendataris de nínxols, urnes o panteons situats en un dels cementiris de la parròquia.

Quota tributació

L’import de la taxa és de 3,64 euros per forat i per any.

Període impositiu i meritament

La taxa és anual i es merita el primer dia de l'any natural, o bé a la data d’obtenció de la titularitat o del dret del lloc d’enterrament.

Gestió, declaració i liquidació

Article 15. TAXES SOBRE L’ATORGAMENT DE LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES

Naturalesa jurídica i fet generador

La taxa sobre l'atorgament de llicències urbanístiques és un tribut el fet generador de la qual és la realització de la funció administrativa d'autorització d’un o varis dels següents actes, conforme a la normativa específica que els hi resulta d’aplicació:

a) Urbanitzar.
b) Edificar.
c) Fer reformes o millores o enderrocs, que siguin obres majors o menors.
d) Definició i replanteig d’eixos i límits d’edificació.
e) Renovar llicències i/o transferir-les.

Obligats tributaris

Són obligats tributaris d'aquesta taxa les persones físiques o jurídiques que obtenen una llicència urbanística o els seus representants legals per a efectuar un o varis dels actes que constitueixen el fet generador.

També ho són, com a responsables, els constructors i contractistes d’obres els quals, si s’escau, poden repercutir les quotes als propietaris de les obres.

Quota tributària

L’import de la taxa està en funció de l’acte autoritzat:

Fet generador	Taxa
Llicència de Reforma d’edificis sense ampliació de superfície (1)
- Revisió de projecte	0,79 €/m² (mínim de 207,22 €)
- Atorgament de llicència	155,42 €
Llicència d’obres menors (1)
- Revisió d’expedient	51,81 €
- Atorgament de llicència	31,08 €
Llicència de parcel·lació
- Revisió de projecte	51,81 € / parcel·la resultant
- Atorgament de llicència	155,42 €
Llicència de modificació d’ús (1)
- Revisió de projecte	0,40 €/m² (mínim de 103,61€)
- Atorgament de llicència	155,42 €
Llicència d’Enderroc d’edificis (1)
- Revisió de projecte	0,40 €/m² (mín.103,61€)
- Atorgament de llicència	155,42 €
Llicència de Modificació de projecte (atorgament de llicència) *si la modificació és substancial es tractarà com una reforma sense ampliació	77,71 €
Llicència de moviment de terres (1)
- Revisió de projecte	0,20 €/ m³ (mín. 103,61 €)
- Atorgament de llicència	155,42 €
Llicències d’urbanització integral (1)
- Revisió de projecte	0,40 €/m² sup.vial (mín.103,61€)
- Atorgament de llicència	155,42 €
Llicències d’obres d’urbanització (1)
- Revisió de projecte obres	103,61 €
- Atorgament de llicència obres	155,42 €
Transmissió de llicències urbanístiques
- Transmissió	5% de l’import total actualitzat a la data de la sol·licitud de la llicència de transmissió de les taxes i impostos que serien aplicables a la llicència que es transmet
- Atorgament de llicència	155,42 €
Assenyalament d’alineacions i rasants
- Definició de l’alineació	6,22 €/m lineal
- Atorgament de llicència	155,42 €
Pròrroga de llicències (atorgament de llicència)	155,42 €
Aprovació d’un pla parcial
- Revisió de projecte	0,62 €/m²
- Atorgament de llicència	155,42 €
Instal·lació d’ancoratges a la via pública
- Revisió de projecte	3,63 €/m lineal
- Atorgament de llicència	155,42 €
Llicència d’ús o primera ocupació d’un edifici
- Habitatge, despatx o local comercial	10,16 €/ut.(mínim 50,80 €)
- Edificis d’ús hoteler	10,16 € /30 habitat. o fracció(mínim 50,80 €)
- Places d’aparcament	10,16 € / 60 places o fracció (mínim 50,80 €)
- Atorgament de llicència	155,42 €
Desllindament entre propietat privada i comunal	310,84 €
Lliurament de certificat urbanístic	62,17 €
Llicència de canvi de destí d’un projecte amb bonificació impositiva (1)
- Revisió de projecte	0,40 €/m² (mínim.103,61€)
- Atorgament de llicència	155,42 €
Assessorament comunal en la fase de planejament derivat (article 61.3 del Reglament urbanístic i 107.3 de la LGOTU) *L’import d’aquesta taxa es deduirà de la taxa per a l’aprovació d’un pla parcial sempre que aquest es produeixi dins del termini d’un any, comptat des de la data en què s’ha generat la Taxa sobre assessorament	0,20 €/m²
Llicències d’obra nova i/o ampliació (revisió projecte) (1)	0,79 €/m² (mín.207,22 €)
Definició de límits de les unitats d’actuació
- Treballs tècnics	310,84 €
- Atorgament de llicència	155,42 €
Divisió de les unitats d’actuació en polígons o sectors
- Revisió de projecte	103,61€ / polígon o sector resultant
- Atorgament de llicència	155,42 €

Meritament, Gestió i Liquidació

Amb caràcter general la taxa es merita, es gestiona i es liquida en el moment en què es retira la llicència.

Pels fet generadors marcats amb un (1) a l’apartat anterior la taxa es merita, es gestiona i es liquida en el moment de presentar-se la sol·licitud de la llicència.

Article 16. TAXA SOBRE AUTORITZACIONS INICIALS I MODIFICACIONS POSTERIORS DE RADICACIONS D’ACTIVITATS COMERCIALS, EMPRESARIALS I PROFESSIONALS

Naturalesa jurídica i fet generador

La taxa sobre autoritzacions inicials i modificacions posteriors de radicacions d’activitats comercials, empresarials i professionals, és un tribut el fet generador de la qual és l’obtenció de l’autorització administrativa:

a) Per a poder desenvolupar una activitats comercial, industrial, empresarial o professional a la parròquia.
b) Per a qualsevol modificació al registre de radicació en relació a les referides activitats (canvi de nom del titular, del nom comercial, domicili o activitat inicial)

Exempcions

El Comú exonera del pagament de la taxa en el cas d’empresaris que sol·licitin l’obertura d’una nova activitat comercial, empresarial o professional.

Aquesta exempció no s’aplica en cas que l’activitat hagi estat exercida amb anterioritat, encara que sigui com a conseqüència d’un canvi de titularitat.

Obligats tributaris

Són obligats tributaris d’aquesta taxa les persones físiques o jurídiques que sol·liciten i obtenen les autoritzacions referides a activitats comercials, empresarials i professionals.

Quota tributària

L’import de la taxa és de 118,12 euros per acte d’autorització.

Meritament Gestió i Liquidació

La taxa es merita, es gestiona i es liquida en la data en el moment de presentació de la sol·licitud al departament de tràmits.

Article 17. TAXA SOBRE LA INSCRIPCIÓ DE BÉNS I DRETS SOBRE IMMOBLES AL CADASTRE COMUNAL

Naturalesa jurídica i fet generador

La taxa per la inscripció de béns i drets al registre del cadastre és un tribut el fet generador de la qual és la realització, en el moment en què el Comú pren coneixement de transaccions efectuades, de la funció administrativa d'inscripció al registre del cadastre comunal de qualsevol alteració física o jurídica de la propietat immobiliària edificada i/o no edificada i de drets reals sobre béns immobles situats al terme de la parròquia.

Obligatorietat de la inscripció

És obligatòria la inscripció al cadastre dels béns immobles situats a la parròquia, de les persones titulars de drets sobre els mateixos així com de la modificació de les seves característiques físiques o jurídiques.

La inscripció s’ha de realitzar en el termini màxim de 30 dies a partir de la data de formalització documental del negoci jurídic corresponent sobre l’immoble. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi fet efectiva la inscripció, el Comú pot efectuar-la d’ofici.

Exempcions

Gaudeixen d’exempció de la taxa els Coprínceps com a caps d’Estat, el Consell General, el Govern i els Comuns.

Obligats tributaris

Són obligats tributaris d'aquesta taxa les persones físiques o jurídiques interessades en la inscripció al cadastre dels immobles o bé en la modificació de dades cadastrals ja inscrites.

Quota tributària

L’import de la taxa s’estableix en funció de la naturalesa de l’acte inscrit, afegint-se un import fix de 10 euros per sol·licitud, en concepte de drets d’inscripció:

Acte	Taxa
Inscripció d’una parcel·la	El resultat de dividir (0.15 euros x metres quadrats de la parcel·la) entre (√ del producte de 0.0045 x metres quadrats de la parcel·la)
Inscripció d’una unitat immobiliària construïda	0,15 euros per metre quadrat
Inscripció de la transmissió d’una unitat cadastral	5,00 euros per unitat
Inscripció de l’enderroc d’una unitat immobiliària. edificada	5,00 euros per unitat

Meritament

La taxa es merita en la data en què es presenta la sol·licitud d’inscripció de l’acte sobre els béns o drets, o bé en el moment que el Comú pren coneixement de la transacció efectuada.

Gestió, declaració i liquidació

El pagament de la taxa ha d’efectuar-se de la manera següent: l’import corresponent als drets d’inscripció a la data de presentació de la sol·licitud; l’import corresponent als altres drets en retirar-se la documentació relativa a la inscripció.

Article 18. TAXA SOBRE L’EMISSIÓ DE DOCUMENTACIÓ CADASTRAL

Naturalesa jurídica i fet generador

La taxa sobre l’emissió de documentació cadastral és un tribut el fet generador de la qual és el lliurament per part del Comú de documents que recullen dades registrades al Cadastres sobre determinades unitats cadastrals.

Els documents cadastrals sobre els que recau la taxa són els següents:

a) Certificats cadastrals sobre:

Parcel·les.
Unitats immobiliàries construïdes.
Titulars de béns i drets sobre parcel·les o unitats immobiliàries.

b) Fulls de cartografia cadastral, sobre finques i/o zones específiques

Exempcions

Gaudeixen d’exempció de la taxa els Coprínceps com a caps d’Estat, el Consell General, el Govern i els Comuns.

Obligats tributaris

Són obligats tributaris d'aquesta taxa les persones físiques o jurídiques que sol·liciten i obtenen les dades.

Quota de tributació

L’import de la taxa s’estableix en funció de la naturalesa de l’acte inscrit, afegint-se un import fix de 10 euros per sol·licitud, en concepte de tràmit administratiu:

Document	Taxa
Certificat de parcel·la	El resultat de dividir (0,35 euros x metres quadrats de la parcel·la) entre (√ del producte de 0.0045 x metres quadrats de la parcel·la)
Certificat d’una unitat immobiliària construïda	0,35 euros per metre quadrat construït
Certificat de la relació de titulars dins d’ una unitat d’actuació o contigües a la parcel·la del sol·licitant	5,00 euros per titular cadastral
Generació d’informació de cartografia cadastral sobre finques i/o zones específiques	El resultat de dividir (0,15 euros x metres quadrats de la parcel·la) entre (√ del producte de 0.0045 x metres quadrats de la parcel·la)
Lliurament d’informació cartogràfica cadastral:	5,00 euros
· Format paper A3	5,00 euros
· Format paper A2	8,00 euros
· Format paper A1	10,00 euros
· Format paper A0	12,00 euros
· CD	0,50 euros

Meritament

La taxa es merita en la data en què es sol·liciten les dades.

Gestió i liquidació

El pagament de la taxa ha d’efectuar-se de la manera següent: l’import corresponent al tràmit administratiu a la data de presentació de la sol·licitud; l’import corresponent a altres drets en retirar-se els certificats o els documents resultants.

TÍTOL III. CONTRIBUCIONS ESPECIALS

CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS

Article 19. Naturalesa jurídica i fet generador

Les contribucions especials són tributs el fet generador del quals és l'acord de l’òrgan competent del Comú sobre la realització de determinades obres o de l'establiment o ampliació dels serveis públics, sotmès al requisit d'eficàcia de llur realització efectiva, que produeixen el benefici general per a tota la comunitat, un augment de valor dels béns de l’obligat tributari o el beneficien especialment d’alguna manera.

Les obres que permeten l’aplicació de contribucions especials per part del Comú són les següents:

a) Primer establiment de voravies i la seva renovació, si aquestes en milloren sensiblement les condicions.
b) Primer establiment, reposició o reparació extraordinària del paviment i equipament de vies públiques, el manteniment de les quals és competència comunal.
c) Primer establiment d'enllumenat públic i la seva renovació si aquestes en milloren sensiblement les condicions.
d) Obertura, eixamplament, alineació i prolongació de vies públiques urbanes i secundàries la construcció de les quals és competència comunal, i també de camins comunals i de muntanya.
e) Creació de places públiques.
f) Construcció d'instal·lacions que comprenguin el subministrament de serveis d'àmbit comunal.
g) Primer establiment, reposició, reparació extraordinària o separació de conducció d'aigües pluvials i residuals d'àmbit comunal.

Les contribucions especials s'apliquen encara que els terrenys, edificis o locals disposin en alguna de les seves parts o façanes d'obres anàlogues a les millores que es tractin de finançar mitjançant contribucions especials i que corresponguin a altres vies que limiten amb els referits terrenys, edificis o locals amb façana a la via pública.

No es poden aplicar contribucions especials en els supòsits següents:

a) Obres de mera conservació, reparació ordinària o manteniment corrent
b) Obres d'urbanització que beneficien presumptes obligats tributaris quan aquests paguen íntegrament les obres.

Article 20. Obligats tributaris

Són obligats tributaris els propietaris de béns immobles ubicats a la zona de benefici lineal.

S'entén per zona de benefici lineal els metres de longitud de façana de la propietat de l'obligat tributari que experimentin un augment de valor com a conseqüència de la realització de les obres o de l'establiment o ampliació dels serveis públics comunals.

Subsidiàriament, són obligats tributaris els posseïdors dels béns immobles ubicats a la zona de benefici lineal, si aquests béns immobles no tenen propietari, o bé si el propietari és desconegut o hi ha contesa judicial sobre la titularitat dominical.

Són obligats tributaris per benefici singular les empreses subministradores de serveis que utilitzen les instal·lacions corresponents establertes a l'apartat f), paràgraf segon, de l’article anterior d’aquesta Ordinació.

S'entén com a benefici singular l' increment de valor que experimenten els béns immobles com a conseqüència de les obres a què dóna lloc la contribució especial aplicada, tant si són propietat de les empreses subministradores de serveis com si en tenen el dret d'ús.

Article 21. Exempcions

Gaudeixen d'exempció d'aquest tribut els Coprínceps, en qualitat de caps d’Estat, el Consell General, el Govern i els Comuns.

L’existència de supòsits d'exempció no pot agreujar la càrrega tributària dels qui no gaudeixen d'aquest benefici, de manera que les quantitats corresponents a l'exempció són assumides únicament pel Comú.

Article 22. Base de tributació

La base de tributació de les contribucions especials no pot ultrapassar el 90% del cost efectiu de l'obra que el Comú pretén dur a terme.

El cost efectiu de l'obra inclou:

a) El cost real de les obres.
b) El preu de les adquisicions o expropiacions efectivament necessàries per a l'execució de les obres, fixat d'acord amb la Llei d'expropiació.

En qualsevol cas, l'import de la despesa esmentada es minora en la quantitat que representen les subvencions o aportacions que el Comú obtingui amb destinació a les obres de què es tracta. Si les subvencions o aportacions són atorgades per un obligat tributari, l'import obtingut es destina primerament a compensar la seva pròpia quota i l'excés, si n'hi ha, redueix a prorrata les quotes de la resta d'obligats tributaris.

Article 23. Determinació de les quotes

Les quotes dels obligats tributaris es determinen repartint el cost de les obres o dels serveis entre tots els propietaris dels béns immobles, en funció del metres lineals de façana que conformin la zona de benefici lineal.

Les quotes dels obligats tributaris per benefici singular es determinen de conformitat amb el repartiment dels costos de les obres o els serveis que originen la contribució especial, entre els propietaris o entitats usuàries de les instal·lacions incloses a l'apartat f), paràgraf segon, de l’article 19 d’aquesta Ordinació.

Article 24. Meritament

Les contribucions especials es meriten a la data de l'adjudicació definitiva de les obres o, per a les obres directament realitzades pels serveis tècnics comunals, a la data d'inici de les obres.

Article 25. Aplicació i efectivitat

Les contribucions especials s'han d'aplicar mitjançant una ordinació específica que estableixi els elements essencials d’aquestes que en delimiti la zona d'aplicació.

Les ordinacions de creació d'una contribució especial seran publicades al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra als efectes de reclamacions i recursos.

Article 26. Gestió i liquidació

Les liquidacions de les contribucions especials efectuades prenent com a base el cost projectat de les obres són provisionals i es notifiquen als obligats tributaris seguint el procediment administratiu de dret comú.

Un cop aprovada la liquidació pressupostària de la despesa corresponent a l’obra executada es practiquen les liquidacions definitives. Si l'import real de la despesa és diferent al calculat inicialment, les liquidacions són rectificades d'ofici pel Comú per ajustar-les a la realitat del cost. Si a causa de la rectificació, les quotes definitives són més elevades que les provisionals, l'excés s'exigeix mitjançant liquidació addicional. Si les liquidacions provisionals són superiors a les definitives, l'Administració retorna la diferència als obligats tributaris en el termini de tres mesos a comptar de la data de l’acord de rectificació.

Les quotes poden ser fraccionades, per períodes anyals i per un termini màxim de cinc anys a comptar de la data del meritament, a petició expressa de l’obligat tributari, d’acord amb els articles 39 a 47 d’aquesta Ordinació.

En el cas d’un pagament fraccionat, l'obligat tributari que se’n beneficia haurà d’abonar els interessos al tipus legal meritat pels imports amb pagament ajornat.

TÍTOL IV. IMPOSTOS

CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS

Article 27. Concepte i classificació

El impostos són tributs el fet generador dels quals és un negoci, un acte o un fet indicador de capacitat econòmica de l’obligat tributari o de la persona que ha de suportar el gravamen i que mai no depèn d’una activitat de l’administració.

Són impostos propis del Comú, els següents:

a) L’impost tradicional del foc i lloc.
b) L’impost sobre la propietat immobiliària.
c) L’impost sobre els rendiments arrendataris.
d) L’impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals.
e) L’impost sobre la construcció.

CAPÍTOL II. IMPOSTOS COMUNALS

Article 28. IMPOST TRADICIONAL DEL FOC I LLOC

Naturalesa jurídica i fet generador

L’impost tradicional del Foc i Lloc és un impost de naturalesa directa, el fet generador del qual és la residència principal de les persones físiques d'edats compreses entre els 18 i 65 anys al territori de la parròquia.

Als efectes d'aquest impost s'entén com a residència principal a la parròquia el lloc on s’està censat el primer dia de l'any natural o el dia de la primera inscripció al cens comunal per als obligats tributaris que provenen d'altres països.

Exempcions

Addicionalment, el Comú podrà eximir o exonerar del pagament de l’impost a les persones residents que acreditin trobar-se en estat de necessitat, segons els requisits i modalitats establertes al Reglament d’exempcions fiscals i altres mesures de caràcter social.

Obligats tributaris

Són obligats tributaris d'aquest impost les persones físiques censades al territori de la parròquia, d'edats compreses entre els 18 i 65 anys.

Quota tributària

La quota d’ aquest impost és de 24,00 euros per persona censada al Comú d’edat compresa entre 18 i 65 anys.

Període impositiu i meritament

L'impost és anyal i es merita el primer dia de l'any natural o bé el dia de la primera inscripció al cens comunal per als obligats tributaris que provenen d’altres països.

Prèvia acreditació del pagament de l’impost a la parròquia en la que s’hagi residit anteriorment, les persones que durant l’any canviïn de domicili dins el Principat d’Andorra, no tributaran per l’impost a la parròquia nova de residència.

Gestió i liquidació

Els obligats tributaris que convisquin en una mateixa unitat immobiliària poden ingressar el deute tributari de forma conjunta. En aquest supòsit és el titular de la unitat immobiliària qui ha d’ingressar el deute tributari.

S’entén per unitat immobiliària, el lloc de residència d’un o diversos obligats tributaris que habiten en un pis, casa unifamiliar, i també en les habitacions d’hotels i aparthotels que constitueixen l’habitatge habitual d’un o diversos obligats tributaris.

Article 29. IMPOST SOBRE LA PROPIETAT IMMOBILIÀRIA

Naturalesa jurídica i fet generador

L'impost sobre la propietat immobiliària és un impost de naturalesa directa que grava la propietat d’un bé immoble situat al territori de la parròquia o el dret real d’ús sobre la propietat immobiliària.

El fet generador de l’impost és la propietat d’un bé immoble o la titularitat d’un dret real d’ús sobre un bé immoble.

En el supòsit d'un dret real d'ús, és el titular d'aquest dret qui resta sotmès a l'impost per la totalitat de la propietat immobiliària.

Exempcions

Gaudeixen d’exempció de l’impost els Coprínceps, en qualitat de caps d’Estat, el Consell General, el Govern i els Comuns.

Obligats tributaris

Són obligats tributaris els propietaris de béns immobles i els titulars de drets reals d’ús sobre aquests béns.

Període impositiu i meritament

El període impositiu és l'any natural. L'impost es merita el dia 1 de gener de cada any.

Base de tributació

La base de tributació es determina en funció dels metres quadrats de superfície de l’immoble.

En el cas de què la propietat immobiliària es trobi edificada, la superfície de l’immoble correspon a la total construïda, ponderant-se per un índex de localització.

Com a índex de localització es considera una categoria única en la classificació dels carrers de la parròquia, que es pondera amb un coeficient equivalent a la unitat.

En els cas d’espais construïts dedicats a terrasses, aparcaments o trasters, només es computa com a propietat edificada el 40% de la superfície d’aquests espais.

Quan la propietat immobiliària no està edificada la superfície del bé immoble es pondera per un coeficient de qualificació urbanística en funció de les categories següents:

a) Sòl urbà
b) Sòl urbanitzable
c) Sòl no urbanitzable

Tipus de gravamen

Els tipus de gravamen aplicables a la propietat edificada sobre la base de tributació, són de :

0,52 € per metre quadrat de la superfície del bé immoble edificat per béns immobles d’una superfície menor o igual a 100 metres quadrats.

0,62 € per metre quadrat de la superfície del bé immoble edificat per béns immobles d’una superfície major a 100 metres quadrats.

0,30 € per metre quadrat de la superfície edificada, en cas de béns immobles destinats a ús agrícola o ramader.

En el cas de béns immobles no construïts, el tipus de gravamen és de 0 € per metre quadrat de terreny

Quota tributària

La quota tributària es determina aplicant a la base de tributació el tipus de gravamen (tipus de gravamen x número de metres quadrats x coeficient de qualificació urbanística o l’índex de localització, segons escaigui)

Gestió i liquidació

Article 30. IMPOST SOBRE ELS RENDIMENTS ARRENDATARIS

Naturalesa jurídica i fet generador

L'impost sobre els rendiments arrendataris és un impost de naturalesa directa que grava l’obtenció de rendes derivades del lloguer d’un bé immoble situat al territori de la parròquia.

El fet generador de l’impost és l’obtenció de rendes per part de l’arrendador, procedents del lloguer d’immobles.

Exempcions

Es troben exempts de l’impost per raó subjectiva els Coprínceps, en qualitat de caps d’Estat, el Consell General, el Govern i els Comuns.

Obligats tributaris

Ho són les persones físiques o jurídiques titulars de la propietat dels immobles o de drets reals d’ús sobre aquests, cedits en arrendament.

Període impositiu i meritament

El període impositiu és l'any natural.

L'impost es merita el darrer dia del període impositiu.

Base de tributació

La base de tributació està constituïda per la suma de les rendes obtingudes per l’obligat tributari, durant el període impositiu.

Tipus de gravamen

El tipus de gravamen és del 3% per a les rendes anuals obtingudes durant l’any 2015.

El tipus de gravamen per a les rendes anuals obtingudes durant l’any 2016 i següents serà del:

3% per a bases de tributació fins a 40.000 euros,

4% sobre l’escreix per a bases de tributació a partir de 40.000,01 euros.

Quota de tributació

La quota tributària resulta d’aplicar a la base de tributació el tipus de gravamen.

Gestió i liquidació

La base de tributació de l’impost s’obté d’una declaració que ha de presentar l’obligat tributari, en la que ha d’informar de les rendes per lloguer acreditades en el període impositiu. En el cas de què no s’hagin produït rendes, la declaració així ho farà constar.

La declaració informativa d’aquestes rendes ha de presentar-se com a data límit el 31 de març de l’any següent a cada període impositiu.

Vençut aquest termini i a manca de presentació de la declaració, si el Comú disposa d’informació que acredita que s’ha produït el fet generador practicarà d’ofici la liquidació corresponent mitjançant el sistema d’estimació indirecta establert a l’article 43 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.

Article 31. IMPOST DE RADICACIÓ D'ACTIVITATS COMERCIALS, EMPRESARIALS I PROFESSIONALS

Naturalesa jurídica i fet generador

L'impost de radicació d'activitats comercials, empresarials i professionals és un impost de naturalesa directa que grava l’exercici d’una activitat comercial, empresarial o professional realitzada en el territori de la parròquia.

El fet generador de l’impost és l’exercici de qualsevol de les referides activitats al terme de la parròquia.

Són activitats comercials, empresarials i professionals, les que impliquin l'ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d'algun d'ells, amb la finalitat d'intervenir en la producció, realització o comercialització de béns i serveis.

Exempcions

Es troben exemptes de l’impost les activitats agrícoles realitzades per persones físiques.

El Comú pot exonerar del pagament de l’impost a les persones físiques o jurídiques que realitzin l’exercici d’una activitat comercial, empresarial i/o professional, en cas de suspensió de l’activitat per un termini superior a sis mesos, degudament acreditada mitjançant la corresponent sol·licitud. Aquesta exoneració s’atorgarà per un període màxim de dos anys, comptats des de la data de la resolució de suspensió.

S’entén com període de suspensió d’una activitat comercial, empresarial o professional tot aquell durant el qual l’obligat tributari deixa d’exercir efectivament l’activitat econòmica que li ha estat autoritzada.

Obligats tributaris

És obligat tributari la persona física o jurídica titular administrativa de l’autorització de radicació de l’activitat comercial, empresarial i/o professional.

Període impositiu i meritament

El període impositiu és l'any natural. L'impost es merita el dia 1 de gener de cada any.

En el cas de què l'activitat s'iniciï després de l'1 de gener, l'impost es merita a la data d’inici de l’activitat. En aquest cas la quota tributària es calcula proporcionalment al nombre de trimestres naturals que restin per finalitzar l'any, inclòs el de l'inici de l'activitat.

En el cas de què l'activitat finalitzi abans del 31 de desembre, la quota tributària es calcula proporcionalment al nombre de trimestres naturals durant els quals s'ha dut a terme l'activitat, inclòs el de finalització de l'activitat.

De sol·licitar-se un canvi en l'activitat principal, l'obligat tributari haurà de satisfer la quota resultant de calcular l'impost a raó del nombre de trimestres naturals vençuts en els que s'ha dut a terme l'activitat anterior i pel que respecta a la nova activitat a raó del nombre de trimestres naturals que restin per finalitzar l'any, inclòs el trimestre d'inici d’aquesta nova activitat.

Base de tributació

La base de tributació es determina en funció dels metres quadrats de la superfície d’explotació, ponderada per un índex de localització.

La superfície d’explotació és la superfície total dels locals destinats a la realització de l’activitat, expressada en metres quadrats i, si és el cas, mitjançant la suma de totes les seves plantes.

En els casos següents s’ha de prendre com a superfície d’explotació el 40% de:

a) La superfície no construïda o descoberta dedicada al dipòsit de matèries primeres o productes de qualsevol classe, i, en general, a qualsevol aspecte de l’activitat de què es tracti, inclosos els accessoris o complementaris d’aquesta activitat, com la superfície ocupada per vals, jardins, zones de seguretat, etc.
b) La superfície construïda o coberta dels magatzems i dipòsits de tot tipus.
c) La superfície dels aparcaments coberts o descoberts, sempre que l’activitat desenvolupada a títol principal no sigui la d’aparcament.

Als efectes de modular la base de tributació s’estableixen cinc categories de carrers a la parròquia, a cadascuna de les quals els hi correspon un índex de localització.

Les categories de carrers i els índex de localització associats són les següents:

Categoria	Índex
Primera	1,90
Segona	1,65
Tercera	1,25
Quarta	1,00
Cinquena	0,75

La relació de carrers per categories es recull a l’Annex 1 d’aquesta Ordinació.

En el cas de què el lloc de radicació té entrada o accés per més d’un carrer, es tindrà en compte el carrer al qual correspongui l’índex més elevat.

Tipus de gravamen i quota tributària

El tipus de gravamen es calcula en euros per metre quadrat de la superfície d’explotació computable, atenent a l’activitat comercial, empresarial o professional exercida, definides d’acord amb la Classificació d’activitats econòmiques d’Andorra.

La quota tributària és la que resulta d’aplicar a la base de tributació el tipus de gravamen.

S’estableixen unes quotes tributàries mínima i màxima.

La primera resulta d’aplicar el tipus de gravamen que correspongui al resultat de multiplicar l’índex de localització per 20 metres quadrats.

La quota màxima s’associa a l’activitat que es desenvolupa i es mostra a l’Annex 2 de l’Ordinació, juntament amb el tipus de gravamen aplicable a cada activitat.

Bonificacions

En el cas d’empresaris que iniciïn una nova activitat comercial, empresarial o professional, l’obligat tributari es pot beneficiar de les bonificacions següents:

a) Reducció del 100% de les quotes tributàries que es meritin durant els primers dotze mesos a comptar des de l’inici de l’activitat.
b) Reducció del 50% de les quotes tributàries que es meritin durant els dotze mesos següents a l’inici de l’activitat i fins a un total de 24 mesos posterior a l’esmentat inici de l’activitat.

Aquesta bonificació no resulta aplicable en el cas de què l’activitat hagi estat exercida amb anterioritat, encara que sigui com a conseqüència d’un canvi de titularitat.

Gestió i liquidació

Article 32. IMPOST SOBRE LA CONSTRUCCIÓ

Naturalesa i fet generador

L'impost sobre la construcció és un impost de naturalesa directa que grava la realització d’edificacions de nova planta o l’ampliació de les ja existents.

El fet generador de l’impost és la realització, dins del terme de la parròquia, d’ edificacions de nova planta o bé d’obres d’ampliació d’edificacions existents.

Exempcions

Gaudeixen d’exempció de l’impost les edificacions o ampliacions que siguin realitzades pels Coprínceps, en qualitat de caps d’Estat, pel Consell General, pel Govern i pels Comuns.

Obligats tributaris

Són obligats tributaris de l’impost les persones físiques o jurídiques que sol·liciten i obtenen la llicència de construcció o ampliació de l'edifici.

Base de tributació

La base de tributació és la superfície de l’edificació de nova planta, o de l’ampliació, expressada en metres quadrats i ponderada per un índex de localització, el valor del qual als efectes d’aquest impost està en funció de la unitat d’actuació del Pla d’ordenació i urbanisme en la que s’ubiquin les edificacions. Els índex de localització aplicables, es mostren a l’Annex 3 d’aquesta Ordinació.

Als efectes de l’impost s’entén per superfície de l’edificació de nova planta o de l’ampliació, la superfície de l’obra efectivament construïda, inclosos els soterranis i els cossos volats.

Tipus de gravamen

El tipus de gravamen aplicable és de 41,44 euros per metre quadrat..

Quota tributària

La quota tributària és el resultat d’aplicar el tipus de gravamen a la base de tributació.

Bonificacions de la quota

Les bonificacions que s’apliquen sobre la quota tributària són les següents:

a) Una bonificació del 70% de la quota tributària per a edificacions de nova planta o ampliació d’edificacions existents que es destinin a ús principal d’habitatges, en règim de lloguer o bé per a ús propi.
b) Una bonificació de la quota tributaria del 70% per a edificacions de nova planta o ampliació d’edificacions existents que es destinin exclusivament a ús d’aparcament.
c) d’edificacions existents que es destinin exclusivament a ús agrícola i/o ramader. Una bonificació de la quota tributaria del 80% per a edificacions de nova planta o ampliació

En el cas de què s’hagin concedit bonificacions en la quota tributària per raó de l’ús de les edificacions o de les seves ampliacions i l’obligat tributari canviés aquest ús dins del termini dels 10 anys següents a la data de liquidació de l’impost ha de restituir-se la bonificació aplicada. L’import a reintegrar al Comú serà l’íntegre de la bonificació, incrementat amb els interessos meritats al tipus de sumar dos punts percentuals al tipus d’interès legal.

Deduccions de la quota

L’obligat tributari pot deduir de la quota tributària d’aquest impost, bonificada si s’escau, l’import que hagi satisfet per raó de la taxa per l’atorgament de llicència urbanística corresponent a la mateixa edificació que es construeix o què s’amplia.

En el cas de què la deducció superi la quota tributària, la quota serà equivalent a zero.

- Meritament i liquidació

L'impost es merita i es liquida en el moment de retirar la llicència urbanística corresponent.

CAPÍTOL III. IMPOSTOS D’ÀMBIT ESTATAL COMPARTITS

Article 33. GRAVAMEN ADDICIONAL DE L’IMPOST SOBRE LES TRANSMISSIONS PATRIMONIALS IMMOBILIÀRIES

Naturalesa i fet generador

L’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries és un impost de naturalesa indirecta que grava aquesta tipologia de transmissions i resta establert en règim de corresponsabilitat fiscal entre el Govern i els comuns.

El fet generador de l’impost són les transmissions, a títol onerós o lucratiu intervius de tota classe de béns immobles a inscriure en el registre del cadastre comunal, així com la constitució i la cessió de drets reals sobre béns immobles.

Tipus de gravamen

El tipus de gravamen comunal que s’aplica sobre el valor de les transmissions patrimonials de béns i drets reals sobre béns immobles radicats a la parròquia és del 3%.

Gestió i liquidació

El Comú delega la gestió i liquidació de l’impost en el Govern, en la forma que determina la Llei , els Reglaments i el Conveni entre el Comú i el Govern, de data 1 de març de 2001.

TÍTOL V. GESTIÓ TRIBUTÀRIA

CAPÍTOL I: EL DEUTE TRIBUTARI

SECCIÓ PRIMERA: DISPOSICIONS GENERALS

Article 34. Contingut del deute tributari

El deute tributari consisteix en la quota o import a ingressar, derivat de l’obligació tributària principal.

El deute tributari inclou també, si és el cas:

a) Els recàrrecs, establerts sobre la base de tributació o sobre la quota de liquidació.
b) Els interessos d’ajornament i fraccionament, exigibles al tipus d’interès moratori.
c) Els recàrrecs per declaració extemporània.
d) El recàrrec del període executiu, en els casos i pels imports establerts en la Llei de bases de l’ordenament tributari.
e) L’interès moratori.

Les sancions tributàries no formen part del deute tributari.

Article 35. Extinció del deute tributari

Els deutes tributaris s’extingeixen per pagament voluntari o executiu, prescripció, compensació, condonació o insolvència provada de l’obligat tributari, sense perjudicis de la possible derivació de responsabilitat, i sense perjudici també de la rehabilitació dels crèdits en cas de cessament de la insolvència del deutor.

SECCIÓ SEGONA: PAGAMENT

Article 36. Modalitats de pagament

Amb caràcter general, el deute tributari es farà efectiu mitjançant càrrec domiciliat al compte corrent d’una entitat financera que estigui autoritzada a operar en el Principat d’Andorra; alternativament, el deute es pot fer efectiu mitjançant transferència bancària, xec o taló nominatiu, targeta de crèdit i dèbit o bé en efectiu a les oficines comunals.

La quantitat màxima que es podrà pagar en efectiu a les caixes de l’administració és de 10.000€.

El pagament en termini voluntari o executiu pot realitzar-se en espècie i mitjançant béns d’interès general, culturals o d’altra naturalesa, a sol·licitud de l’obligat tributari. El procediment d’aquesta modalitat de pagament serà el regulat a l’article 14 del Decret pel qual s’aprova el Reglament de recaptació dels tributs.

Article 37. Temps de pagament

En els deutes tributaris resultants de liquidacions practicades pel Comú, el pagament s’ha de fer efectiu en el termini d’un mes a comptar des de la notificació de l’acte de liquidació.

En el cas de què la notificació de l’acte de liquidació s’efectuï mitjançant publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, el termini d’un mes comença a comptar a partir de la data de la publicació.

El venciment del termini establert per al pagament sense que aquest s’hagi fet efectiu podria determinar la meritació de l’interès moratori, sense perjudici de què puguin resultar exigibles els recàrrecs per extemporaneïtat i del període executiu.

Iniciat el període executiu, el pagament del deute tributari s’ha de realitzar en el termini d’un mes a comptar de la notificació de la provisió de constrenyiment.

Article 38. Imputació de pagaments

Els deutes tributaris són independents entre sí, tant per la totalitat de l’import respectiu com quant a les porcions en els casos de fraccionament, de tal forma que el pagament d’un deute tributari o d’un ingrés a compte de venciment posterior no extingeix la facultat del Comú d’exigir els anteriors no pagats.

L’obligat al pagament de diversos deutes tributaris pot imputar cada pagament al deute que lliurement determini. Si els deutes es troben en període executiu, la imputació es farà al deute més antic.

Article 39. Ajornament i fraccionament del pagament

Per a què produeixi l'efecte d'extingir l’obligació tributària el pagament ha de comprendre l'import total del deute tributari.

No obstant això, quan la situació economicofinancera de l'obligat tributari l’impedeixi efectuar, de forma transitòria, el pagament del deute tributari en els terminis establerts aquest pot sol·licitar al Comú l'ajornament o el fraccionament del deute, tant en període voluntari com de constrenyiment, en general, amb oferta de garantia.

En cap cas poden ser ajornats o fraccionats els deutes que es derivin de sancions tributàries.

L’ajornament o el fraccionament comporten la meritació de l’interès moratori sobre les quantitats ajornades o fraccionades.

Article 40. Competència per a resoldre les sol·licituds d’ajornament i fraccionament

L’òrgan comunal competent en aquesta matèria és la Junta de Govern.

Article 41. Sol·licituds d’ajornament i fraccionament

Les sol·licituds han d’adreçar-se a l’òrgan del Comú competent per a resoldre-les.

Poden referir-se a deutes (una o vàries liquidacions) que es trobin dins del termini voluntari de pagament o bé en període executiu, en qualsevol moment abans de l’execució de l’embargament. En període voluntari, la sol·licitud d’ajornament o fraccionament impedeix l’inici del període de constrenyiment.

Com a mínim, les sol·licituds d’ajornament o fraccionament han de contenir les dades següents:

a) Nom i cognoms o raó social completa, Número de Registre Tributari (NRT) i domicili de l’obligat al pagament i, si s’escau, del seu representant.
b) Concepte, import del deute i període a què es refereix, així com la data del termini del període voluntari de pagament.
c) Causes que motiven la sol·licitud.
d) Terminis i condicions sol·licitades.
e) Garanties que s’ofereixen; en cas de sol·licitud de dispensa total o parcial, motivació de les causes.
f) Ordre de domiciliació bancària, amb indicació del codi IBAN o el número de compte corrent de client i les dades identificatives de l’entitat bancària.
g) Lloc, data i signatura del sol·licitant

Les sol·licituds d’ajornament o fraccionament s’han d’acompanyar de la documentació següent:

a) Compromís d’aval o fiança d’una entitat bancària degudament autoritzada per a operar al Principat d’Andorra. En el cas d’impossibilitat d’obtenir aval o fiança, s’ha d’adjuntar la documentació que s’especifica als apartats corresponents d’aquest article.
b) Documentació que acredita, si s’escau, la representació i el domicili als efectes de notificacions.
c) Qualsevol altre document que s’estimi oportú. En qualsevol cas, ha d’acreditar-se l’existència de dificultats economicofinanceres que impedeixen efectuar, de forma transitòria, el pagament en els terminis establerts.
d) Una sol·licitud de compensació dels crèdits que el Comú pugui reconèixer a favor de l’obligat al pagament durant la vigència de l’ajornament o fraccionament.

En el cas de què es sol·liciti l’admissió d’una garantia diferent de l’aval o fiança d’una entitat bancària, juntament amb la sol·licitud d’ajornament o fraccionament i els documents requerits al paràgraf anterior ha d’aportar-se la documentació següent:

a) Declaració responsable i justificació documental de l’impossibilitat d’obtenir l’aval o la fiança en la que constin les gestions efectuades a aquest efecte.
b) Valoració, per experts independent, dels béns oferts en garantia.
c) Balanç i compte de pèrdues i guanys de l’últim exercici tancat, i informe d’auditoria sempre que sigui obligatori segons la normativa andorrana o de l’estat de residència del contribuent.

De sol·licitar-se dispensa total o parcial de garantia, juntament amb la sol·licitud d’ajornament o fraccionament, s’ha d’acompanyar aquesta amb la següent documentació:

a) Declaració responsable i justificació documental que acredita que no es disposa de béns que es puguin oferir en garantia.
b) Justificació documental de l’impossibilitat d’obtenir l’aval o la fiança en la que constin les gestions efectuades a aquest efecte.
c) Valoració, per experts independent, dels béns oferts en garantia.
d) Balanç i compte de pèrdues i guanys de l’últim exercici tancat, i informe d’auditoria sempre que sigui obligatori segons la normativa andorrana o de l’estat de residència del contribuent.
e) En els cas d’empresaris o professionals, pla de viabilitat o qualsevol altra informació o documentació que justifiqui la possibilitat de complir amb l’ajornament o fraccionament del deute.

En el cas de què la sol·licitud d’ajornament o fraccionament no reuneixi els requisits establerts anteriorment, la Junta de Govern del Comú requerirà al sol·licitant que, en el termini de 10 dies a comptar a partir del dia següent a la notificació del requeriment, esmeni els defectes o aporti els documents que hi manquin. El requeriment indicarà que en cas de no ser atès, la sol·licitud es tindrà per no presentada, arxivant-se.

Article 42. Garanties en l’ajornament i el fraccionament

La garantia ha de cobrir l’import del deute en període voluntari, els interessos moratoris que es puguin generar a l’ajornament i, addicionalment, un 10% de la suma d’ambdós partides; en el cas d’aportar-se diverses garanties, aquestes han de cobrir l’import de les fraccions, inclosos el principal i els interessos moratoris del deute en període voluntari, els interessos moratoris que puguin generar-se en l’ajornament i, a més, l’esmentat 10%.

La Junta de Govern apreciarà la suficiència de la garantia aportada.

En el cas d’aportar-se aval, aquest ha de tenir vigència de tres mesos addicionals a la finalització de període d’ajornament o fraccionament sol·licitat.

Sempre i quan l’import del deute no superi els 10.000 euros la garantia pot consistir en una fiança personal i solidària prestada per dos persones de reconeguda solvència a criteri del Comú.

El termini per a formalitzar les garanties és d’un mes a partir de la concessió de l’ajornament o fraccionament, restant aquesta condicionada a l’efectiva prestació de la garantia.

L’acceptació de la garantia l’efectua la Junta de Govern, notificant-ho al sol·licitant i, si s’escau, als registres corresponents.

Un cop satisfeta la totalitat del pagament les garanties s’alliberen de forma immediata. En el cas de garanties parcials, aquestes s’alliberen un cop realitzat el pagament parcial, juntament amb els interessos moratoris corresponents, recàrrecs i d’altres exigibles.

Article 43. Dispensa de garanties en l’ajornament i el fraccionament

Ateses les circumstàncies del deutor, el Comú pot dispensar total o parcialment de garantia l’obligat tributari per les sol·licituds d’ajornament i fraccionament quant l’import en conjunt dels deutes que es trobin tant en període voluntari com executiu no excedeixin de 2.500 euros.

Per a determinar la referida quantitat, s’acumulen en el moment de la sol·licitud els deutes a què es refereix aquesta així com qualsevol altres del mateix deutor per als quals s’hagi sol·licitat i no resolt ajornament o fraccionament, així com l’import dels venciments pendents d’ingrés dels deutes ajornats o fraccionats, excepte aquells que es trobin degudament garantits.

En el cas de què es sol·liciti ajornament o fraccionament amb dispensa de garanties, ja sigui total o parcial, el Comú comprovarà si hi ha béns o drets susceptibles de ser aportats com a garantia. En cas de què n’hi hagi, la Junta de Govern notifica a l’obligat tributari el termini per aportar els drets o béns identificats.

En cas de concessió d’un ajornament o fraccionament amb dispensa de garanties, l’obligat tributari ha de comunicar al Comú, en qualsevol moment fins a la satisfacció del deute, qualsevol variació del seu patrimoni que permeti garantir els deutes ajornats o fraccionats, concedint-se en aquest cas el termini d’un mes per a establir les noves garanties. Si el Comú té coneixement d’aquestes variacions patrimonials ha de notificar-ho a l’obligat tributari per a què en el termini de 10 dies aquest formuli les al·legacions que estimi pertinents. Transcorregut aquest termini, el Comú requerirà a l’obligat tributari la constitució, en el termini d’un mes, de la garantia corresponent als béns i drets identificats.

Article 44. Tramitació de les sol·licituds d’ajornament o fraccionament

La Junta de Govern examina les sol·licituds d’ajornament o fraccionament, especialment els casos de manca de liquiditat, la capacitat de generar recursos, la suficiència de la garantia o, si s’escau, la concurrència de les circumstàncies per a la dispensa de garanties.

Realitzat aquest examen, emet una resolució que es notifica a l’obligat tributari.

Durant la tramitació de la sol·licitud i abans de la resolució, l’obligat tributari ha de satisfer el deute en els terminis proposats en la sol·licitud. En el cas d’incompliment d’aquests terminis durant el període de tramitació pot denegar-se automàticament la sol·licitud presentada.

Article 45. Resolució de les sol·licituds d’ajornament o fraccionament

La Junta de Govern disposa d’un termini de dos mesos per a notificar les resolucions, prorrogable per un altre mes addicional.

La resolució relativa a l’ajornament o fraccionament sol·licitat ha de notificar-se a l’obligat tributari, incloent-hi:

a) El càlcul dels interessos moratoris exigibles.
b) Els efectes que es deriven de la no constitució de garanties (comprovació per part del Comú de l’existència de béns i drets susceptibles de constituir garantia, comunicació de variacions en el patrimoni de l’obligat tributari, etc.).
c) El codi IBAN o el número de compte de client i les dades identificatives de l’entitat bancària.
d) El terminis de pagament.
e) Altres possibles condicions de l’acord

En el cas de dispensa de garanties, s’entén que des de la resolució es formula una sol·licitud de compensació de crèdits que té efectes en el moment en què els crèdits o dèbits siguin exigibles, encara que això suposi un venciment anticipat del terminis, sense perjudici del nou càlcul dels interessos moratoris.

La resolució pot contenir terminis diferents dels sol·licitats per l’obligat tributari, així com exigir i condicionar el manteniment de l’acord de concessió de l’ajornament o fraccionament al fet que el sol·licitant es trobi al corrent de les seves obligacions tributàries durant la vigència de l’ajornament o fraccionament.

En el cas de resolucions de fraccionament que incloguin deutes en període voluntari i d’altres en període executiu en el moment de presentar-se la sol·licitud, l’acord de concessió no acumularà en una mateixa fracció deutes que es trobin en diferents períodes d’ingrés, havent-se de satisfer primer els deutes que es trobin en període executiu.

En el cas de resolució denegatòria, se’n deriven els efectes següents:

a) Si la sol·licitud s’ha efectuat en període voluntari, el pagament del deute ha de fer-se efectiu en el termini d’un mes a comptar de la notificació de l’acte de liquidació. Si es realitza l’ingrés, s’exigiran interessos moratoris pel termini comprès entre el dia següent de la data de fi del període voluntari d’ingrés i la data efectiva de pagament. En cas contrari, els interessos s’exigiran fins a la finalització del termini d’ingrés obert com a conseqüència de la denegació.
b) Si la sol·licitud s’ha presentat en període executiu, prossegueix aquest període.

Contra la denegació de sol·licituds es pot interposar recurs en via administrativa.

Article 46. Manca de pagament en els casos d’ajornaments i fraccionaments:

En cas d'ajornament i un cop vençut el termini atorgat, la manca de pagament determina:

a) En període voluntari, l’exigència immediata en via de constrenyiment de la part del deute ajornat que hagi esdevingut impagat.
b) En període de constrenyiment, la represa del procediment executiu.

En cas de fraccionament, la manca de pagament d’un sol termini determina:

a) En període voluntari, l'exigència immediata per via de constrenyiment de les quantitats vençudes; si aquestes no s'ingressen, es consideren vençuts els restants terminis pendents, els quals s'exigiran per via de constrenyiment.
b) En període de constrenyiment, la represa del procediment executiu per raó dels terminis pendents.

En el supòsit d’incompliment reiterat, el Comú considerarà vençuda la totalitat del deute fraccionat i exigirà a l’obligat tributari el pagament per la via de constrenyiment. A aquests efectes, es considera incompliment reiterat la falta de pagament per part de l’obligat tributari de dues o més fraccions del deute, tant de forma consecutiva en el temps com de forma no consecutiva.

SECCIÓ TERCERA: PRESCRIPCIÓ

Article 47. Terminis i còmput de prescripció

Prescriuen al cap de tres anys els drets i les accions següents:

a) El dret de l’Administració a determinar el deute tributari mitjançant la liquidació oportuna.
b) L’acció per imposar sancions tributàries.
c) El dret a sol·licitar, i en el seu cas obtenir, les devolucions derivades de la normativa de cada tribut i les devolucions d’ingressos indeguts.
d) El dret del Comú a exigir el pagament dels deutes tributaris liquidats i autoliquidats.
e) El dret del Comú a exigir el pagament de les sancions tributàries.

El termini de prescripció comença a comptar, respectivament:

a) Des del moment en què s’hagin comès les infraccions respectives.
b) Des de la data en què s’acabi el termini per sol·licitar la devolució corresponent derivada de la normativa dels tributs o, en defecte de termini, des del dia en què la devolució es va poder sol·licitar.
c) Des de la data en què s’hagi fet efectiu l’ingrés indegut.
d) Des de la data de la notificació de la liquidació.
e) Des de la data en què s’acabi el termini per fer el pagament del deute tributari en període voluntari.
f) Des de la data de la notificació de l’acord d’imposició de sanció.
g) Des de la data en què s’acabin els terminis establerts per efectuar les devolucions derivades de la normativa dels tributs o des de la data de notificació de l’acord on es reconegui el dret a percebre la devolució dels ingressos indeguts.

El termini de prescripció pot ampliar-se en un termini màxim d’un any en el cas de què es produeixi la interrupció com a conseqüència de la realització d’alguna de les actuacions previstes a l’article següent.

Quant al termini de prescripció per a exigir l’obligació de pagament als responsables solidaris o subsidiaris s’estarà segons preveuen els apartats 3 i 4 de l’article 54 de la Llei de bases de l’ordenament tributari.

Article 48. Interrupció de la prescripció

El termini de prescripció s’interromp per:

a) Qualsevol acció del Comú, notificada a l’obligat tributari d’acord amb la Llei de bases de l’ordenament tributari, conduent al reconeixement, la regularització, la comprovació, la inspecció, la recaptació, l’assegurament o la liquidació de la totalitat o part de l’obligació tributària.
b) Per qualsevol actuació de l’obligat tributari conduent al pagament o el reconeixement del deute directament davant del Comú, o, indirectament, per la interposició de recursos de qualsevol mena.
c) En relació amb la devolució d’ingressos indeguts, el termini de prescripció s’interromp en el moment en què el Comú reconegui el deute, notificant-ho fefaentment a l’obligat tributari o, si aquest li n’exigeix el pagament per qualsevol via, quan el Comú en tingui coneixement també de forma fefaent. També s’interromp quan es reiteri la sol·licitud o s’interposin recursos de qualsevol mena.

El període d’interrupció de la prescripció s’inclou dintre del còmput total del període de prescripció dels tributs, excepte en el supòsit establert al paràgraf següent.

Si el termini de prescripció s’interromp per la interposició d’un recurs judicial, el termini es reprèn de nou quan el Comú rebi la notificació de la sentència o de la resolució ferma que posa fi al procediment judicial. En qualsevol cas, el temps transcorregut abans de l’inici de la interrupció s’inclourà igualment dintre del còmput total del període de prescripció dels tributs.

En el cas de què el termini de prescripció s’interrompi per la declaració en estat de cessament de pagament o fallida del deutor, el termini es reprèn en el moment en què es clausuri el procediment concursal.

En el cas de diversos deutes en relació a un obligat tributari, la interrupció de la prescripció només té efectes en relació amb el deute al que es refereixi.

Interromput el termini de prescripció per un obligat tributari, aquets s’estén a tots els altres obligats tributaris, inclosos els responsables.

Tret del cas d’interrupció per la interposició de recurs judicial, en la resta de casos les interrupcions no poden suposar l’allargament del termini de prescripció inicial superior a un any.

Article 49. Efectes de la prescripció

La prescripció s’aplica d’ofici, mitjançant resolució de l’òrgan competent, sense necessitat que s’invoqui o s’exceptuï per part de l’obligat tributari. La prescripció guanyada extingeix el deute tributari.

SECCIÓ QUARTA: ALTRES VIES D’EXTINCIÓ DEL DEUTE TRIBUTARI I DE LES SANCIONS

SUBSECCIÓ I: LA COMPENSACIÓ

Article 50. Compensació

Les quotes i, si és el cas, els deutes tributaris en general i les sancions, es poden extingir, total o parcialment, mitjançant compensació amb els crèdits que els obligats tributaris ostentin davant el Comú, sempre i quan aquest els hagi reconegut.

La compensació pot tenir lloc d’ofici per part del Comú o a instància de l’obligat tributari. La presentació de la sol·licitud interromp el termini de pagament, que s’ha de reprendre en cas de denegació.

Article 51. Compensació a instància de l’obligat tributari

L’obligat que pretengui la compensació ha de sol·licitar-la a la Junta de Govern com a òrgan competent per a resoldre-la.

La sol·licitud ha de contenir, en tot cas, les dades següents:

a) Nom i cognoms o raó social, número de registre tributari (NRT) i domicili fiscal de
b) l’obligat al pagament i, si escau, del seu representant.
c) Identificació detallada del deute que es pretén compensar, que indiqui com a mínim l’import, el concepte i la data de venciment del període d’ingrés voluntari.
d) Identificació del crèdit reconegut que s’ofereix en compensació i documentació que l’acrediti, indicant-ne com a mínim l’import i el concepte.
e) Lloc, data i signatura del sol·licitant.

En el cas de què la sol·licitud no reuneixi els requeriments exigits o que no s’acompanyi la documentació sobre el crèdit, l’òrgan competent ha de notificar-ho a l’obligat tributari, per tal de què aquest efectuï les esmenes corresponents, en el termini de 10 dies. De no obtenir-se resposta o en cas de què aquesta resulti insuficient, la sol·licitud s’arxivarà, notificant-ho a l’interessat. En el cas d’inexistència del crèdit acreditada pel Comú, no resultarà necessari el requeriment d’esmenes a l’obligat tributari, arxivant-se la sol·licitud sense més tràmits que la notificació a l’interessat.

A discreció del Comú, la presentació de la sol·licitud pot suspendre les actuacions de realització de béns i drets en els casos d’embargament.

La resolució de la sol·licitud ha de notificar-se a l’obligat tributari en el termini de dos mesos, prorrogable per un altre mes addicional. A manca de notificació, pot considerar-se denegada la sol·licitud, podent-se interposar el recurs corresponent.

En cas de resolució estimatòria, els deutes tributaris són objecte de compensació per part del Comú.

En cas de resolució negativa, les conseqüències que se’n deriven són les següents:

a) Si la sol·licitud s’ha efectuat en període voluntari, el pagament del deute ha de fer-se efectiu en el termini d’un mes a comptar de la notificació de l’acte de liquidació. Si es realitza l’ingrés, s’exigiran interessos moratoris pel termini comprès entre el dia següent de la data de fi del període voluntari d’ingrés i la data efectiva de pagament. En cas contrari, s’inicia el període executiu, liquidant-se els interessos moratori corresponents al període entre la data de finalització del pagament en període voluntari i la data d’inici del període executiu, sense perjudici dels que posteriorment es puguin liquidar.
b) Si la sol·licitud s’ha presentat en període executiu, s’inicia el procediment de constrenyiment, tret que aquets ja s’hagués iniciat anteriorment.

La compensació de deutes pot sol·licitar-se juntament amb el seu ajornament o fraccionament.

Article 52. Compensació a instància del Comú

En el cas de què un deutor del Comú per raó de tributs sigui alhora creditor per un crèdit reconegut fermament, el Comú pot compensar d’ofici el deute.

La compensació pot produir-se respecte de qualsevol crèdit, independentment de la naturalesa d’aquest.

Article 53. Efectes de la compensació

La compensació produeix l’extinció del deute per la part compensada, havent-se de notificar a l’obligat tributari l’acord corresponent.

En el cas de què el deute a favor del Comú sigui superior al crèdit del que és titular l’obligat tributari, per la part no compensada es segueix el procediment establert per al seu cobrament, segons correspongui. En cas contrari, es retorna el sobrant a l’obligat tributari.

SUBSECCIÓ II: LA CONDONACIÓ

Article 54. Condonació

Les quotes i els deutes tributaris només poden ser objecte de condonació durant el temps en la quantia i amb els requisits que estableixi una llei específica per a cada cas o cada grup de casos homogenis.

SUBSECCIÓ III: INSOLVÈNCIA PROVADA DE L’OBLIGAT TRIBUTARI

Article 55. Insolvència provada

En el cas de què en el desenvolupament del procediment de constrenyiment esdevingui la insolvència provada, total o parcial, dels obligats tributaris, el Comú pot declarar provisionalment extingit qualsevol dret de cobrament tributari al seu favor.

No obstant això, si el Comú té coneixement de la solvència dels obligats tributaris, aquests poden ser rehabilitats dins del termini de prescripció, i continuar amb el procediment de constrenyiment, rehabilitant-se també el crèdit.

Article 56. Deutor en fallida i crèdit incobrable

Es considera deutor en fallida a l’obligat tributari que no ha satisfet el deute i del que se’n desconeixen béns o drets embargables per a satisfer-lo, o bé que disposant de béns o drets embargables, aquests no cobreixen la totalitat del deute i les sancions tributàries.

La declaració de fallida pot fer referència a la insolvència total o parcial de l’obligat tributari.

Són crèdits incobrables aquells que no s’han pogut fer efectius en el període de constrenyiment.

Si el deutor principal i els responsables solidaris es declaren en fallida, l’acció de cobrament ha d’adreçar-se envers els responsables subsidiaris. De no existir aquests, o bé en ser declarats també en fallida, l’òrgan competent del Comú declara el crèdit com a incobrable.

També tenen la consideració de crèdits incobrables aquells deutes que, trobant-se en el període de constrenyiment, el seu import recuperable resulti ser inferior als costos en que el Comú hagi d’incórrer per a la seva realització. La seva declaració com a tals, que ha d’aprovar l’òrgan competent del Comú, requereix informe previ de la Intervenció General.

Article 57. Efectes de la baixa provisional per insolvència

La baixa per insolvència és provisional i nomes és efectiva per prescripció.

Declarada la fallida d’un obligat tributari, els deutes amb venciment posterior poden ser donats de baixa provisional si no existeixen altres obligats al pagament.

Article 58. Revisió de la baixa provisional per insolvència i rehabilitació de crèdits incobrables

L’òrgan corresponent del Comú ha de vigilar la possible solvència sobrevinguda del deutor i d’altres obligats al pagament.

En el cas de què es produeixi aquesta circumstància i no s’hagi esgotat el termini de prescripció, es procedeix a rehabilitar els crèdits declarats incobrables i es continua amb el procediment de recaptació partint de la situació en la qual es trobaven els deutes en el moment en que van ser declarats com a incobrables.

CAPÍTOL II: L’APLICACIÓ DELS TRIBUTS

SECCIÓ PRIMERA: PRINCIPIS GENERALS

Article 59. Àmbit d’aplicació

L’aplicació dels tributs per part del Comú comprèn les següents activitats:

a) Informació i assistència dels obligats tributaris.
b) Gestió, inspecció i recaptació dels tributs.
c) Qualsevol actuació de l’obligat tributari en exercici dels seus drets en el marc de la relació jurídica tributària.

Article 60. Deure d’informació i assistència als obligats tributaris

El Comú té l’obligació d’informar i assistir els obligats tributaris en relació amb els seus drets i les seves obligacions.

Els mitjans a través dels quals informa són els següents:

a) Publicació de textos actualitzats i consolidats de les normes dels tributs.
b) Publicitat dels criteris administratius en relació amb les normes i els models tributaris.
c) Respostes de les consultes escrites que són comunicades als consultants.

SECCIÓ SEGONA: DEL PROCEDIMENT DE GESTIÓ TRIBUTÀRIA

Article 61. Funcions de gestió tributària

Les funcions de gestió tributària són les següents:

a) Recepció i comprovació de declaracions i la resta de documents amb transcendència tributària, i també procediments propis de rectificació i substitució.
b) La informació i l’assistència tributària.
c) Control del compliment de les obligacions tributàries declaratives, formals i censals.
d) Gestió de notificacions individuals i col·lectives als obligats tributaris, excepte les relacionades amb els procediments d’inspecció i recaptació.
e) Recepció de consultes verbals o escrites, formulades pels obligats tributaris.
f) Emissió de certificats tributaris.
g) Elaboració, control, gestió i manteniment dels censos i registres dels obligats tributaris necessaris per a cada tribut.
h) Recepció, comprovació i, si s’escau, arxiu o derivació als òrgans d’inspecció de les denúncies tributàries.
i) Incoar i tramitar expedients sancionadors derivats de les seves actuacions.
j) Altres funcions relacionades amb l’aplicació de tributs.

Article 62. Declaració tributària

Té la consideració de declaració tributària tot document presentat davant el Comú en què l’obligat tributari comunica informacions o manifestacions rellevants per a l’aplicació dels tributs.

La presentació d’una declaració no implica, per ella mateixa, acceptació o reconeixement per l’obligat tributari de la procedència de l’obligació tributària.

Article 63. Liquidació tributària

La liquidació és un acte administratiu mitjançant el qual l’òrgan competent del Comú realitza les operacions de qualificació i quantificació de l’obligació tributària i determina, amb abast definitiu o provisional l’import del deute.

Article 64. Notificació de liquidacions

D’acord amb el Codi de l’Administració i la Llei de bases de l’ordenament tributari el Comú notifica als obligats tributaris les liquidacions pertinents, en les quals s’indiquen les dades de les quals es deriva l’import d’aquestes, amb la motivació suficient, els mitjans d’impugnació que es poden exercir, amb expressió dels terminis i els òrgans competents per a resoldre-les i el lloc, termini i forma de compliment de la quota de tributació.

El Comú pot notificar col·lectivament per edicte publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra les liquidacions corresponents a tributs de caràcter repetitiu, a partir del segon període.

En el cas de què l’obligat tributari domiciliï el pagament de l’impost en una entitat financera degudament autoritzada a operar al Principat d’Andorra la notificació es considera efectuada amb la presentació del rebut a l’entitat bancària.

En el cas de què conforme al que preveu la Llei de bases de l’ordenament tributari no pugui practicar-se la notificació a l’obligat tributari aquesta s’efectuarà mitjançant edicte al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

SECCIÓ TERCERA: DEL PROCEDIMENT DE LA RECAPTACIÓ

Article 65. Funcions de recaptació

Entre d’altres, les funcions de la recaptació són les següents:

a) Gestió de cobrament dels deutes tributaris i de les sancions, tant en període voluntari com executiu i, si és el cas, dels expedients de compensació o qualsevol altre procediment encaminat a l’extinció dels deutes tributaris i de les sancions.
b) Gestió dels pagaments derivats de les devolucions.
c) Qualsevol actuació destinada al cobrament o altres situacions d’extinció dels deutes tributaris i de les sancions, incloses les mesures d’execució forçosa del patrimoni de l’obligat al pagament.
d) Tramitació de les sol·licituds de fraccionament o ajornament.
e) Tramitació dels expedients de derivació de responsabilitat.

Article 66. Ingrés en període voluntari

Els terminis per a ingressar els deutes tributaris en període voluntari es recullen a l’article 37 d’aquesta l’Ordinació.

Article 67. Recaptació en període executiu

La recaptació en període executiu s’inicia:

a) Cas de deutes liquidats pel Comú, l’endemà del termini d’un mes a comptar des de la data de notificació, individual o col·lectiva.
b) Cas d’impagament d’imports ajornats en sol·licituds d’ajornament formulades en període voluntari, de manera immediata, el dia de l’impagament.
c) Cas de d’impagament d’ajornaments sol·licitats ja en la fase executiva, la data de l’impagament dona lloc a què es reprengui el procediment executiu.
d) Si l’impagament prové de fraccionaments sol·licitats en el període voluntari: la data en què es produeix l’impagament d’un dels terminis comporta l’inici de l’exigència immediata per via de constrenyiment de la quantitat vençuda.
e) Cas d’impagament d’un sol termini en fraccionaments sol·licitats en període executiu, la data en què es produeix l’impagament marca la represa del procediment executiu en relació al termini i a la resta de terminis pendents.

Iniciat el període executiu, el Comú efectua la recaptació dels deutes tributaris pel procediment administratiu de constrenyiment.

L’inici del període executiu determina l’exigència d’interessos moratoris i dels recàrrecs del període executiu que resultin d’aplicació d’acord amb el que preveu l’article 25 de la Llei de bases de l’ordenament tributari i, en cas de trava o execució de béns en la fase d’embargament, també dels costos en què hagi incorregut el Comú o en qui hagi delegat aquest l’execució forçosa del cobrament.

Article 68. Suspensió del procediment de constrenyiment

Són causes que comporten la suspensió d’ofici i de forma automàtica del procediment de constrenyiment les següents:

a) Quan es provi que s’ha produït un error material, aritmètic o de fet en la determinació del deute.
b) Quan el deute hagi estat ingressat, condonat, compensat, ajornat, fraccionat, suspès o hagi prescrit el dret a exigir-ne el pagament.
c) Quan es sol·licita la compensació amb un dret de cobrament a favor del deutor, fins que es resolgui l’expedient de compensació.
d) Quan es sol·liciti l’ajornament o el fraccionament i es compleixin els requisits establerts reglamentàriament per a la presentació de garanties. A manca d’aportació de garanties o bé si aquestes no cobreixen la totalitat del deute, el procediment segueix el seu curs. Ambdós operacions poden sol·licitar-se abans de què s’executi l’embargament.
e) Quan es presenti un recurs i es compleixin els requisits que es determinin reglamentàriament per a la prestació de les garanties adients.
f) Quan un interessat interposi una terceria de domini o de millor dret. En el cas de què el deutor no disposi d’altres béns o drets el procediment es manté en suspens fins a resoldre’s sobre la titularitat; en altre cas, el procediment segueix el seu curs.

Quan l’interessat acrediti alguna d’aquestes causes en l’escrit o recurs que presenti se li ha de notificar la suspensió de les actuacions del procediment de constrenyiment mentre es dicti l’acord corresponent.

La resolució adoptada al respecte per òrgan competent del Comú ha de notificar-se a l’interessat, comunicant-li, si s’escau, la continuació del procediment de constrenyiment.

Article 69. Desenvolupament del procediment de constrenyiment

Finalitzat el termini de pagament en període voluntari, el procediment de constrenyiment s’inicia i s’impulsa d’ofici, sense perjudici del drets de suspensió que empara l’obligat tributari en els supòsits previstos en la Llei de bases de l’ordenament tributari.

El procediment s’inicia quan la Junta de Govern aprova la provisió de constrenyiment, acte administratiu que ordena l’execució del patrimoni de l’obligat al pagament.

En la provisió el Comú identifica el deute pendent, liquida els recàrrecs que corresponguin i insta a l’obligat tributari a efectuar el pagament.

La provisió ha de ser objecte de notificació, té caràcter executiu, és títol suficient per a iniciar el procediment de constrenyiment i té la mateixa força que una sentència judicial per procedir contra els béns i drets executats.

L’obligat tributari pot oposar-s’hi en cas de què:

a) Acrediti l’extinció total del deute o la prescripció del dret a exigir-ne el pagament.
b) Hagi presentat sol·licitud d’ajornament, fraccionament o compensació en període voluntari o per altres causes de suspensió dels procediment de recaptació.
c) Acrediti manca de notificació de la liquidació del deute.
d) Hagi estat anul·lada la liquidació.
e) S’hagi produït error o omissió en el contingut de la provisió de constrenyiment, que impedeixi la identificació del deutor o del deute contret.

La resolució adoptada al respecte per l’òrgan competent del Comú ha de notificar-se a l’interessat, comunicant-li, si s’escau, la continuació del procediment de constrenyiment.

Article 70. Contingut de la provisió de constrenyiment

La provisió de constrenyiment ha de contenir les dades següents:

a) Nom i cognoms o raó social, Número de Registre Tributari (NRT) i domicili fiscal de l’obligat al pagament.
b) Concepte, import del deute o sanció tributaris, període a què correspon i lloc on s’ha d’ingressar.
c) Indicació que el deute no ha estat satisfet en període voluntari.
d) Menció a l’inici de la meritació d’interessos moratoris.
e) Liquidació del recàrrec en període executiu.
f) Requeriment a l’obligat tributari perquè realitzi el pagament del deute i sancions tributaris, interessos moratoris i recàrrec en el termini d’un mes, segons disposa la Llei de bases de l’ordenament tributari.
g) Advertència que, en cas contrari, es procedirà a l’embargament dels béns o drets del deutor o a l’execució de les garanties que hi puguin haver.
h) Repercussió, si escau, de les costes del procediment.
i) Possibilitat de sol·licitar ajornament o fraccionament en el pagament.
j) Indicació que la suspensió del procediment es produirà en els casos i condicions previstos en la Llei de bases de l’ordenament tributari.
k) Recursos que poden interposar-se contra la provisió de constrenyiment, amb indicació dels òrgans davant dels quals es poden interposar i el termini per a la interposició.

Article 71. Interès moratori en el període executiu

Les quantitats que han de satisfer-se en el període executiu meriten interessos moratoris.

Per al seu càlcul s’hi estarà al que preveu l’article 39 del Decret de 21 d’octubre de 2015, pel qual s’aprova el Reglament de recaptació dels tributs.

Article 72. Execució de garanties

En cas de deutes garantits en els quals s’ha iniciat el procediment de constrenyiment, es procedirà a executar la garantia.

Si la garantia consisteix en un aval o fiança, es requerirà a l’avalador o fiador l’ingrés del deute i sancions tributàries en el termini d’un mes, segons estableix la Llei de bases de l’ordenament tributari, inclosos el recàrrec i interessos moratoris, fins al límit de la garantia. Aquests es meritaran des de la notificació fins al pagament per part de l’avalador o fiador. Si no es fa l’ingrés, s’embargaran els seus béns i drets, sense necessitat d’una nova notificació.

En el cas de garanties hipotecàries o altres drets reals sobre béns immobles, s’alienaran pel procediment establert als articles 53 a 58 del Decret de 21 d’octubre de 2015, pel qual s’aprova el Reglament de recaptació dels tributs i de conformitat amb la Llei 44/2014, del 18 de desembre, de l’Embargament.

En el supòsit de garanties constituïdes sobre béns o drets de persones diferents de l’obligat al pagament, es notificarà a aquestes persones, requerint-les perquè posin a disposició del Comú els béns o drets esmentats en el termini establert a l’article 51, apartat 4, de la Llei de bases de l’ordenament tributari, tret que es realitzi el pagament corresponent als deutes o sancions tributaris. En cas d’incompliment, es procedirà segons es preveu al paràgraf anterior.

En el cas de què la garantia sigui manifestament insuficient, es continuarà amb el procediment de constrenyiment, sense necessitat d’esperar-ne l’execució. Aquest fet haurà de motivar-se.

Article 73. Impagament i embargament de béns i drets

Si l’obligat tributari no s’hi oposa al constrenyiment i no efectua el pagament dins del termini establert en la provisió de constrenyiment, el Comú procedirà a l'embargament i a l'execució del patrimoni del deutor en quantitat suficient per cobrir el deute no ingressat, els interessos meritats fins a l’ ingrés efectiu, els recàrrecs en període executiu i els costes del procediment de constrenyiment i embargament.

Si el deute està garantit s’executa la garantia en primer lloc, conforme al que s’indica a l’article anterior.

El procediment d’embargament es regirà per:

a) Els articles 109 a 113 de la Llei de bases de l’ordenament tributari.
b) El capítol tercer del Decret de 21 d’octubre de 2015, pel qual s’aprova el Reglament de recaptació dels tributs.
c) La Llei 44/2014, del 18 de desembre, de l’Embargament.
d) El Títol II de la Llei43/2014, del 18 de desembre, del Saig.

SECCIÓ QUARTA: DEL PROCEDIMENT D’INSPECCIÓ DELS TRIBUTS

SUBSECCIÓ PRIMERA: ASPECTES GENERALS DEL PROCEDIMENT D’INSPECCIÓ

Article 74. Servei d’inspecció tributaria

Mitjançant els serveis que depenen de la Comissió d’administració el Comú efectua les actuacions de la inspecció de tributs.

Article 75. Funcions de la inspecció

Les funcions de la inspecció són les següents:

a) Investigar els supòsits de fet de les obligacions tributàries per descobrir fets amb transcendència tributària que el Comú desconeix.
b) Comprovar el contingut de les declaracions i autoliquidacions tributàries.
c) Comprovar el valor dels béns i drets, i també dels deutes i passiu, en els casos en què sigui necessari per a determinar l’obligació tributària.
d) Comprovar el compliment dels requisits exigits per a obtenir beneficis fiscals i devolucions tributàries.
e) Amb motiu d’actuacions inspectores, informar als obligats tributaris dels seus drets i obligacions i la forma en què les han de complir.
f) Elaborar informes tècnics per al Comú en matèria financera i tributària.
g) Incoar i tramitar expedients sancionadors derivats de les seves actuacions.

Article 76. Facultats dels òrgans d’inspecció tributària

A més de les facultats pròpies de la gestió tributària, la inspecció pot:

a) Realitzar qualsevol actuació fora de les seves oficines.
b) Accedir als locals de negoci, establiments mercantils, seus de direcció i, en general, on hi hagi proves relatives a béns o drets susceptibles de ser fets generadors o supòsits de fet de l’obligació tributària, amb les limitacions legals i reglamentàries que corresponguin.

Els funcionaris que realitzen actuacions d’inspecció és consideren agents de l’autoritat i han d’acreditar la seva condició quan així siguin requerits per a fer-ho fora de les oficines del Comú.

Els obligats tributaris han d’atendre la inspecció i li han de prestar la deguda col·laboració en el desenvolupament de les seves funcions.

Article 77. Documentació de les actuacions d’inspecció

Les actuacions inspectores es documenten en comunicacions, diligències, informes i actes.

Les comunicacions són documents mitjançant els quals el Comú notifica a l’obligat tributari l’inici del procediment o altres fets o circumstàncies relatius al mateix, o efectua els requeriments que siguin necessaris a qualsevol persona o entitat. Poden incorporar-se al contingut de les diligències que s’estenguin.

Les diligències són els documents públics que s’estenen per fer constar fets, així com les manifestacions de l’obligat tributari o persona amb la que s’entenguin les actuacions. No poden contenir propostes de liquidacions tributàries.

Els informes són documents que contenen informació emesa pel Comú, com administració tributària. Els òrgans de l’Administració tributària emetran, d’ofici o petició de tercers, els informes que siguin preceptius conforme a l’ordenament jurídic, els que sol·licitin altres òrgans o serveis de les Administracions públiques o els poders legislatiu i judicial, en els termes previstos per les lleis, i els que resultin necessaris per a l’aplicació dels tributs.

El contingut mínim de les comunicacions, diligències i informes és el previst al Decret d’11 de febrer de 2015, pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació dels tributs.

Les actes són documents públics emesos per la inspecció que recullen el resultat de les actuacions de comprovació d’inspecció, i en els que es proposa a l’obligat tributari la regularització que la inspecció estimi procedent, o bé se’n declara la conformitat. Tenen valor probatori d’un document públic, pel que els fets que contenen només poden ser rebatuts mitjançant prova en sentit contrari.

SUBSECCIÓ SEGONA: INICI I DESENVOLUPAMENT DEL PROCEDIMENT D’INSPECCIÓ

Article 78. Inici del procediment d’inspecció

El procediment pot iniciar-se bé d’ofici o a petició de l’obligat tributari.

S’inicia d’ofici mitjançant notificació, en la que ha de fer-se constar la naturalesa i abast de la comprovació, així com els drets i obligacions en els curs d’aquestes actuacions. La notificació ha d’assenyalar el lloc, dia i hora de la compareixença i la documentació i altres elements que l’obligat tributari haurà de tenir a disposició de la Inspecció. A més, la comunicació ha de fer constar el que s’estableix al Reglament d’aplicació dels tributs.

En actuacions d’abast parcial l’obligat tributari pot sol·licitar l’ampliació de les actuacions i que aquestes tinguin abast de caràcter general.

Article 79. Abast de les actuacions d’inspecció

Les actuacions poden tenir un abast general o parcial, segons s’indiqui a la notificació corresponent.

Les actuacions tenen un caràcter parcial quan no afecten la totalitat dels elements de l’obligació tributària del període objecte de comprovació.

Els obligats tributaris que estiguin essent objecte d’una actuació inspectora de caràcter parcial, podran sol·licitar al Comú que la inspecció tingui caràcter general respecte al tribut i exercicis afectats per l’actuació, sense que la sol·licitud interrompi les actuacions en curs. La sol·licitud s’efectuarà en el termini de trenta dies des de què es produeixi la notificació de l’inici de les actuacions inspectores de caràcter parcial, havent-se d’iniciar la comprovació de caràcter general en el termini de tres mesos des de la recepció de la sol·licitud.

L’incompliment d’aquest termini determinarà que les actuacions inspectores de caràcter parcial no interrompin el termini de prescripció per comprovar i investigar el mateix tribut i període amb caràcter general.

Article 80. Termini de comprovació de la inspecció

El termini de comprovació de l’actuació inspectora és de dotze mesos des de la comunicació d’inici de les actuacions. S’entendrà que les actuacions finalitzen en la data en què es notifiqui o s’entengui notificat l’acte administratiu resultant de les mateixes.

No es tenen en compte als efectes d’aquest còmput els períodes de dilació ocasionats per l’obstrucció de les actuacions per part de l’obligat tributari.

En els casos previstos en la Llei de bases de l’ordenament tributari, les actuacions d’inspecció es poden ampliar per un altre període que no podrà excedir de sis mesos addicionals, amb el requisit de documentar-ne els motius, d’acord amb el Reglament d’aplicació dels tributs.

Si les actuacions excedeixen el termini previst legalment, ampliat en el seu cas segons el previst en l’apartat anterior, s’entendrà caducat el procediment.

Article 81. Lloc i horari de les actuacions d’inspecció

El lloc i l’horari de les actuacions d’inspecció es desenvolupen:

a) A les oficines del Comú, dins l’horari establert per a l’atenció al públic.

b) Als locals de l’obligat tributari, respectant-ne l’horari normal de la seva activitat, podent-ne establir altres, per mutu acord.

L’òrgan d’inspecció determina el lloc de les actuacions.

L’anàlisi de la documentació necessària per dur a terme l’actuació inspectora s’ha de practicar al lloc on legalment s’han de trobar els llibres de comptabilitat o documents, amb les excepcions previstes al Reglament d’aplicació dels tributs.

Article 82. Regularització voluntària durant la comprovació

Si un cop iniciat un procediment de comprovació de gestió o d’inspecció, l’obligat tributari ingressa el deute, es produeixen les conseqüències següents:

a) La quota ingressada s’entén a compte de la futura liquidació.
b) Es meriten interessos entre el moment en què va finalitzar el període voluntari i el moment en què es fa efectiu el pagament.
c) No és exigible el recàrrec per presentació extemporània amb requeriment, però és susceptible de ser objecte de sanció d’acord amb la legislació aplicable.

En el cas d’ingrés del deute havent superat el procediment inspector el límit de dotze mesos de l’article 93 de la Llei de bases de l’ordenament tributari, l’ingrés es considera voluntari, de manera que és aplicable el recàrrec per presentació extemporània amb requeriment, sense que sigui possible una sanció per aquesta causa.

SUBSECCIÓ TERCERA: ACABAMENT DEL PROCEDIMENT D’INSPECCIÓ

Article 83. Acabament del procediment d’inspecció

Conclòs en el seu cas el tràmit d’audiència, la fase d’instrucció del procediment inspector es documentarà en una proposta d’acta que reflectirà el resultat de les actuacions inspectores, així com una proposta de regularització en els termes previstos en la Llei de bases de l’ordenament tributari.

A efectes de la seva tramitació les actes d’inspecció poden ser de conformitat o de disconformitat. Si l’obligat tributari es negués a rebre o subscriure l’acta, aquesta es tramitarà com de disconformitat.

Les actes requereixen l’aprovació del responsable del Servei d’Inspecció Tributària.

Les actes han de ser signades per l’inspector instructor i l’obligat tributari.

Article 84. Tràmit d’audiència

Finalitzades les actuacions de comprovació i d’investigació, la inspecció notifica a l’obligat tributari una proposta d’acta que conté una exposició succinta dels fets i dels fonaments jurídics a més de la proposta de regularització.

L’obligat tributari disposa de vint-i-un dies hàbils per revisar l’expedient administratiu, presentar al·legacions a la proposta d’acta i, si és el cas, prestar la conformitat, total o parcial, als fets, als fonaments jurídics o a la proposta de regularització.

Article 85. Acta de conformitat

Quan l’obligat tributari o el seu representant manifestin la seva conformitat amb la proposta de regularització que formuli el Servei d’Inspecció de Tributs, aquesta circumstància es farà constar expressament en l’acta.

S’entendrà produïda i notificada la liquidació tributària d’acord amb la proposta formulada en l’acta si, en el termini de deu dies comptats des del dia següent a la data de l’acta, no s’hagués notificat a l’interessat un acord de l’òrgan competent per liquidar, amb algun dels següents continguts:

a) Rectificant errors materials.
b) Ordenant completar l’expedient mitjançant la realització de les actuacions que procedeixin.
c) Confirmant la liquidació proposada en l’acta.
d) Estimant que en la proposta de liquidació ha existit error en l’apreciació dels fets o indeguda aplicació de les normes jurídiques i concedint a l’interessat termini d’audiència previ a la liquidació que es practiqui.

Si per part de l’òrgan competent per liquidar es detectessin els referits errors de fet o de dret, aquest podrà rectificar l’acta, la qual, presentada a l’obligat tributari, podrà ser, alhora, signada en disconformitat i tramitada com a tal.

L’obligat tributari pot presentar-hi al·legacions. En aquest cas, l’acta es considera de disconformitat i es segueix el procediment corresponent. No obstant això, si la inspecció estima les al·legacions, la pot rectificar. En qualsevol cas, es pot prestar conformitat parcial a les rectificacions proposades.

Per a la imposició de les sancions que puguin procedir com a conseqüència d’aquestes liquidacions seran d’aplicació les reduccions previstes en la Llei de bases de l’ordenament tributari per als supòsits de conformitat i pagament voluntari, si no s’ha impugnat la liquidació ni la sanció.

L’obligat tributari pot interposar recurs contra l’acta de conformitat. En aquest cas, l’acta té les mateixes conseqüències jurídiques que una acta de disconformitat, inclosa la pèrdua del dret a la reducció de les sancions.

Article 86. Acta de disconformitat

Amb caràcter previ a la signatura de l’acta de disconformitat es concedirà tràmit d’audiència a l’interessat per que al·legui el que convingui al seu dret.

Quan l’obligat tributari o el seu representant no subscriguin l’acta, manifestin la seva disconformitat amb la proposta de regularització que formuli el Servei d’Inspecció de Tributs, o bé no compareguin en la data assenyalada per a signar-la, es farà constar expressament aquesta circumstància en l’acta, que inclourà els fonaments de dret en què es basi la proposta de regularització.

En el termini de vint-i-un dies hàbils des de la data en que s’hagi emès l’acta o des de la notificació de la mateixa, l’obligat tributari podrà formular al·legacions davant l’òrgan competent per liquidar.

Transcorregut un mes des de l’acabament del termini per presentar al·legacions el responsable del Servei d’Inspecció de Tributs podrà acordar la pràctica d’actuacions complementàries, les quals donaran com a resultat:

a) La rectificació, en el seu cas, de l’acta i la notificació a l’obligat tributari, perquè hi presti conformitat o disconformitat, en els termes de l’article anterior.
b) La confirmació de la liquidació realitzada en el procediment d’inspecció.
c) Una vegada notificada la liquidació, l’obligat tributari pot interposar-hi recurs en contra.

Article 87. Contingut de les actes

Quant al contingut de les actes s’hi estarà al que preveu el Reglament d’aplicació dels tributs.

Article 88. Classes de liquidacions

D’acord amb el que disposa la Llei de bases de l’ordenament tributari, les liquidacions derivades d’un procediment d’inspecció tenen caràcter definitiu o provisional.

Les liquidacions derivades de les actuacions de comprovació i investigació d’abast parcial sempre tenen caràcter provisional.

Tret dels casos previstos en el Reglament d’aplicació dels tributs, les liquidacions derivades de les actuacions de comprovació i investigació d’abast general tenen caràcter definitiu.

Les liquidacions provisionals minoren els imports de les que posteriorment o simultàniament es practiquin respecte de l’obligació tributària i el període objecte de regularització.

Article 89. Liquidació dels interessos moratoris

Quant a l’aplicació d’interessos moratoris sobre liquidacions derivades del procediment inspector s’hi estarà al que preveu el Reglament de la recaptació dels tributs.

TÍTOL VI. VIES D’IMPUGNACIÓ

CAPÍTOL I. DELS PRINCIPIS RECTORS

Article 90. Els procediments de revisió

Els actes d’aplicació dels tributs i d’imposició de sancions tributàries poden ser objecte d’impugnació o de revisió mitjançant:

a) El recurs administratiu.
b) Altres procediments especials de revisió.

Un cop esdevenen ferms, els actes d’aplicació dels tributs i d’imposició de sancions tributàries no són revisables per la via administrativa, excepte en el cas de rectificació d’errors, en els supòsits i pel procediment establert en l’article 97.

Un cop confirmats per sentència judicial ferma, els actes d’aplicació dels tributs i d’imposició de sancions no poden ser revisables en cap cas.

Article 91. Requisits

Els actes de revisió i de resolució de recursos han d’estar degudament motivats i han de contenir una referència succinta dels fets i els fonaments de dret. També ha d’estar motivat qualsevol acte dictat durant la tramitació de l’expedient.

La resolució del recurs d’alçada i dels procediments especials posa fi a la via administrativa.

La determinació de la quantia als efectes del procediment, així com les regles d’acumulació de procediments i altres requisits són els establerts reglamentàriament.

CAPÍTOL II. LA COMISSIÓ TÈCNICA TRIBUTÀRIA

Article 92. Competència

Conforme a la Llei de bases de l’ordenament tributari la Comissió Tècnica Tributària és l’òrgan competent per a resoldre tots els recursos administratius que s’interposin contra els actes dictats per l’Administració tributària en relació amb l’aplicació dels tributs i la imposició de sancions tributàries.

CAPÍTOL III. EL RECURS EN VIA ADMINISTRATIVA

Article 93. Del recurs en via administrativa

Conforme a la Llei de bases de l’Ordenament Tributari, el Reglament de revisió en via administrativa dels actes d’aplicació dels tributs i el Codi de l’Administració els actes d’aplicació dels tributs i d’imposició de sancions són susceptibles de recurs en via administrativa.

La interposició del recurs en via administrativa és un requisit necessari per tenir accés a la via jurisdiccional. Fins que no es resolgui el recurs, de forma expressa o per silenci, no es pot promoure el recurs jurisdiccional.

El termini per interposar el recurs és d’un mes natural des que s’entengui notificat l’acte administratiu d’aplicació dels tributs susceptible de recurs.

L’escrit d’interposició del recurs ha de contenir necessàriament les al·legacions i els elements de prova que es considerin oportuns.

El recurs sotmet al coneixement de la Comissió Tècnica Tributària per a la seva resolució totes les qüestions de fet i de dret dels actes administratius recorreguts, tant si estan plantejades en el recurs com si no ho estan.

La mera interposició d’un recurs per la via administrativa no suposa la suspensió de l’execució de l’acte impugnat.

L’execució resta suspesa automàticament per l’aportació de garantia suficient per cobrir la quota, els interessos, els recàrrecs i les sancions que siguin objecte del recurs, mitjançant:

a) Aval d’una entitat bancària degudament autoritzada per operar al Principat d’Andorra.
b) Fiança, personal i solidària, prestada per dues persones de reconeguda solvència a judici de l’Administració, sempre que l’import del deute no superi els 10.000 euros.
c) Les garanties previstes al Reglament de revisió en via administrativa dels actes d’aplicació dels tributs.

L’execució es suspèn sense necessitat d’aportar garantia, quan s’evidenciï que l’acte administratiu conté un error material, de fet o aritmètic manifest.

La suspensió dels actes d’aplicació dels tributs es manté mentre duri el procediment en la via administrativa i mentre es mantingui l’eficàcia de la garantia.

El procediment d’oferiment de la garantia i de qualificació de la garantia oferta és el previst al Reglament de revisió en via administrativa dels actes d’aplicació dels tributs

Article 94. Resolució dels recursos

L’òrgan competent per conèixer el recurs és la Comissió Tècnica Tributària.

El termini màxim per a resoldre’l és de dos mesos comptant des de la data de la seva presentació. L’expiració d’aquest termini sense resposta per part de l’Administració permet considerar que el recurs ha estat desestimat. Les resolucions expresses o tàcites són susceptibles de recurs davant la jurisdicció administrativa.

La resolució del recurs conté els antecedents de fet i els fonaments jurídics adequadament motivats que hagin servit per a la decisió.

CAPÍTOL IV. DELS PROCEDIMENTS ESPECIALS DE REVISIÓ

Article 95. Procediments especials

Els procediments especials de revisió són:

a) El procediment de rectificació d’errors.
b) El procediment de devolució d’ingressos indeguts.
c) El procediment de revocació.

Article 96. Procediment de rectificació d’errors

El Comú ha de modificar d’ofici o a instància de la persona interessada els errors materials, de fet o aritmètics dels actes i les resolucions tributàries.

En el cas d’inici d’ofici ha de notificar-se a l’interessar, per tal que aquest pugui formular al·legacions en el termini de deu dies a comptar des de l’endemà de la notificació de la proposta.

Només es poden rectificar actes o resolucions que no hagin prescrit.

El termini màxim per notificar la resolució del procediment és de sis mesos des que es presenta la sol·licitud per part de l’obligat tributari o des de què es notifica l’inici del procediment d’ofici.

L’expiració d’aquest termini permet considerar que la sol·licitud ha estat desestimada. Les resolucions expresses o tàcites són susceptibles de recurs d’alçada.

L’execució resta suspesa automàticament per l’aportació de garantia suficient per cobrir la quota, els interessos, els recàrrecs i les sancions que siguin objecte del recurs, mitjançant:

a) Aval d’una entitat bancària degudament autoritzada per operar al Principat d’Andorra.
b) Fiança, personal i solidària, prestada per dues persones de reconeguda solvència a judici de l’Administració, sempre que l’import del deute no superi els 10.000 euros.
c) Les garanties previstes al Reglament de revisió en via administrativa dels actes d’aplicació dels tributs.

Article 97. Procediment de devolució d’ingressos indeguts

Quan un obligat tributari ha realitzat un ingrés tributari indegut per qualsevol causa té dret a la devolució d’ofici o a instància de part, llevat que hagi prescrit el dret a la devolució.

Tenen també dret a la devolució els hereus o causahavents de l’obligat tributari.

El procediment pot iniciar-se d’ofici o bé a instància de la persona interessada.

El procediment per al reconeixement del dret a la devolució i la forma de fer-la efectiva són els regulats al Reglament de revisió en via administrativa dels actes d’aplicació dels tributs.

En la devolució dels ingressos indeguts es liquida l’interès moratori calculat des de la data en què es va realitzar l’ingrés indegut fins a la data en què s’ordena la devolució.

Article 98. Procediment de revocació

L’Administració tributària pot revocar els actes o les resolucions de contingut tributari, sempre que aquests actes infringeixin manifestament la llei, quan circumstàncies sobrevingudes posin de manifest el caràcter improcedent de l’acte, o quan en la tramitació del procediment s’hagi produït indefensió de l’obligat tributari.

La revocació no pot constituir, en cap cas, dispensa o exempció no permesa per les normes tributàries, ni ser contrària al principi d’igualtat, a l’interès públic o a l’ordenament jurídic.

L’acord que posa fi al procediment no pot empitjorar la situació jurídica tributària de l’obligat tributari que és part de l’acte o de la resolució que es pretén revocar, i s’ha de donar audiència als interessats.

Els procediments de revocació s’inicien i s’impulsen d’ofici.

Només es poden revocar actes o resolucions que no hagin prescrit.

La competència per dictar l’acte de resolució d’aquest procediment correspon a l’òrgan que va dictar l’acte, o al seu superior jeràrquic, amb informe preceptiu i vinculant de la Comissió Tècnica Tributària.

El termini màxim per resoldre el procediment és d’un any. L’expiració d’aquest termini sense resolució expressa suposa la caducitat del procediment. La caducitat impedeix la iniciació d’un nou procediment de revocació pel mateix acte o resolució de contingut tributari.

CAPÍTOL V. RECURS DAVANT LA JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA

Article 99. Recurs en via jurisdiccional

Les resolucions que posen fi a la via administrativa són susceptibles de recurs davant la jurisdicció administrativa.

TÍTOL VII. POTESTAT SANCIONADORA

CAPÍTOL I. ELS PRINCIPIS DE LA POTESTAT SANCIONADORA

Article 100. Potestat sancionadora del Comú

El Comú exerceix la potestat sancionadora d’acord amb la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns, la Llei de bases de l’ordenament tributari, la Llei de finances comunals i l’Ordinació tributària comunal.

Article 101. Principi de no-concurrència de les sancions tributàries

La mateixa acció o omissió que s’hagi d’aplicar com a circumstància que determini la qualificació d’una infracció com a greu o molt greu no pot ser sancionada com a infracció independent.

Les sancions derivades de la comissió d’infraccions tributàries són compatibles amb l’exigència de l’interès moratori i dels recàrrecs del període executiu.

CAPÍTOL II. NATURALESA DE LA RESPONSABILITAT TRIBUTÀRIA

Article 102. Subjectes de les infraccions tributàries

Són subjectes infractors les persones físiques o jurídiques i les entitats que realitzin les accions o les omissions doloses o culposes tipificades com a infraccions tributàries, i singularment:

a) Els obligats tributaris, tant els directes com els indirectes.
b) Els representants legals dels obligats tributaris que no tenen capacitat d’obrar.

La concurrència de diversos subjectes infractors en la realització d’una mateixa infracció tributària determina que estiguin obligats solidàriament al pagament de la sanció davant del Comú.

Article 103. Extinció de la responsabilitat de les infraccions tributàries

La responsabilitat derivada de les infraccions s’extingeix per les causes següents:

a) Per la defunció del subjecte infractor.
b) Per prescripció del dret d’imposar sancions.
c) Pel transcurs dels terminis als que es refereixen els apartats 1 i 6 de l’article 135 de la Llei de bases de l’ordenament tributari

Article 104. Extinció de les sancions tributàries

Les sancions tributàries s’extingeixen per les causes següents:

a) Pagament, compensació o compliment de la sanció.
b) Defunció dels obligats a pagar-les.
c) Prescripció del dret a exigir-ne el pagament.
d) Condonació.

CAPÍTOL III. ÒRGANS COMPETENTS PER IMPOSAR SANCIONS

Article 105. Òrgans competents per imposar sancions

L’establiment i la imposició de les sancions tributàries correspon:

a) Pel Consell del Comú si l’import de la sanció és superior a 3.000 euros.
b) Pel Conseller encarregat de les Finances en tots els casos restants.

CAPÍTOL IV. CONCEPTE I MODALITATS D’INFRACCIONS I SANCIONS TRIBUTÀRIES

Article 106. Conceptes i modalitats de les infraccions

Són infraccions tributàries les accions o les omissions doloses o culposes tipificades i sancionades com a infraccions en aquesta Ordinació tributària.

Les infraccions tributàries es classifiquen en simples i de defraudació.

Article 107. Modalitats de sanció tributària

Les infraccions tributàries es sancionaran mitjançant la imposició de sancions pecuniàries i de sancions no pecuniàries de caràcter accessori, quan procedeixi.

Les sancions pecuniàries podran consistir en una multa fixa o proporcional.

Les sancions no pecuniàries adoptaran la modalitat de prohibició, durant un termini màxim de tres anys, de formalitzar contractes amb el Comú, o d’inhabilitació, durant un termini màxim de tres anys, per rebre subvencions del Comú.

Cada modalitat de sanció tributària és compatible amb les restants.

Article 108. Infraccions simples

Són infraccions simples l’incompliment d’obligacions o de deures tributaris exigits a qualsevol persona, sigui o no obligat tributari, per la gestió dels tributs i quan no constitueixin infracció de defraudació.

Article 109. Infraccions de defraudació

Són infraccions de defraudació les accions o omissions doloses o culposes, amb qualsevol grau de negligència, que comportin un perjudici econòmic pel Comú. També tindran la consideració d’infraccions de defraudació aquells perjudicis econòmics que es poguessin derivar del gaudi indegut de beneficis fiscals.

Constitueixen infraccions de defraudació les infraccions següents:

a) Deixar d’ingressar, totalment o parcialment, els deutes tributaris, les retencions o els ingressos a compte, per no haver presentat declaracions o autoliquidacions quan ho estableixin les normes de cada tribut, i també, quan després del requeriment oportú, l’obligat tributari no presenti les declaracions o les autoliquidacions.
b) Deixar d’ingressar, totalment o parcialment, els deutes tributaris, les retencions o els ingressos a compte, perquè en les declaracions o autoliquidacions presentades s’ometin dades, elements, quantitats o signes, índexs o mòduls necessaris per determinar les bases i les quotes de tributació.
c) Gaudir indegudament de beneficis fiscals, exempcions, desgravacions o devolucions, o bé obtenir-ne.
d) Acreditar improcedentment partides positives o negatives i crèdits de l’impost, per deduir o compensar en la base o en la quota.

Article 110. Quantificació de les sancions

Les infraccions simples poden ser sancionades mitjançant una multa fixa d’entre 150 i 3.000 euros.

Atenent a la graduació de les infraccions de defraudació, les sancions aplicables són les següents:

a) Per infracció lleu, un 50% de l’import no liquidat.
b) Per infracció greu, el 100% de l’import no liquidat.
c) Per infracció molt greu, el 150% de l’import no liquidat.

Per a qualificar la graduació de les sancions s’hi estarà al que disposa la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.

Les sancions de defraudació poden també comportar:

a) La prohibició de celebrar contractes amb el Comú durant un termini màxim de tres anys.
b) La inhabilitació per rebre subvencions del Comú durant un termini màxim de tres anys.

Article 111. Reducció de les sancions

La quantia de les sancions pecuniàries imposades es redueix en un 30% en els supòsits de conformitat amb la liquidació efectuada per l’òrgan competent i amb el pagament voluntari de la pròpia liquidació.

L’import de la reducció practicada s’exigeix amb l’únic requisit de la notificació a la persona o entitat interessada, quan s’hagi impugnat l’acte administratiu de regularització.

L’import de la sanció que s’ha d’ingressar per la comissió de qualsevol infracció, un cop aplicada, si escau, la reducció per conformitat del 30%, es redueix en el 25% si es realitza l’ingrés total de la sanció dins del període voluntari i no s’impugna la liquidació ni la sanció.

L’import de la reducció practicada s’exigeix amb l’únic requisit de la notificació a la persona o entitat interessada, quan s’hagi interposat recurs en el termini previst contra la liquidació o la sanció.

CAPÍTOL V. DEL PROCEDIMENT SANCIONADOR

Article 112. Regulació de l’expedient sancionador en matèria tributària

La imposició de sancions requereix l’obertura i instrucció prèvia d’un expedient sancionador, que es regeix per les normes següents:

a) Per les normes establertes en aquesta Ordinació.
b) Subsidiàriament, pel Codi de l’Administració, La Llei de bases de l’ordenament tributari i les altres normes que regulen el procediment sancionador en matèria administrativa.

Disposició addicional

En tot allò no previst en la present Ordinació serà d’aplicació l’establert a la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari i als Reglaments que la desenvolupen, així com a la Llei 10/2003, de les finances comunals.

Disposició transitòria primera

Tots els actes, sol·licituds o procediments que es trobin en curs el dia de l’entrada en vigor d’aquesta Ordinació es regeixen per la normativa anterior.

Se n’exceptuen les normes de la present Ordinació relatives a la prescripció, les sancions i els recàrrecs, en tot allò que sigui més favorable als administrats.

Disposició derogatòria única

Resten derogades totes les normes amb el mateix rang o inferior que s’oposin al contingut de la present Ordinació.

Disposició final única

La present Ordinació tributària entrarà en vigor el dia de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Tot el que es fa públic per a general coneixement i efectes

Escaldes-Engordany, 21 de desembre del 2017.