Enllestida la presa del Camp de Claror i altres mesures per controlar la “catàstrofe” provocada per les pluges
La cònsol major d’Escaldes-Engordany, Trini Marín, ha explicat aquest dimecres a les Basses Roges, una zona administrada pels comuns de Sant Julià de Lòria, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany al Camp de Claror, que la situació provocada per les pluges dels dies 21 i 31 de juliol al Camp de Claror és una “catàstrofe important”. Marín creu que les preses i filtres de roques que ha instal·lat han d’ajudar a pal·liar els efectes de futures pluges, tot i que el sistema de captació d’Escaldes-Engordany encara té molt de fang que, amb les pròximes pluges, tornarà a baixar a la xarxa d’aigües. Les obres han anat finalment molt més ràpid del previst i els treballs estan gairebé acabats.
Tant Marín com el cap d’Obra Pública del Govern, Ramon Serra, han insistit que les tempestes —localitzades i violentes— van ser “molt extraordinàries”. Serra, a més, ha afegit que l’estimació de l’empresa que va fer l’informe d’emergència, és que “estadísticament això només es pot tornar a produir cada 500 anys”, tot i que ha reconegut que els darrers episodis d’aquestes característiques, com el de la duana del riu Runer del 2008, sempre s’han produït entre el 15 de juliol i el 15 d’agost, “el pitjor moment”.
La directora del Pla de Gestió de la Vall del Madriu-Perafita-Claror, Susanna Simon, per la seva banda, ha avançat que, a banda d’aquestes primeres mesures per evitar que baixi més brossa de la muntanya, se sembrarà la zona del Camp de Claror per recuperar la zona arrasada i amb l’objectiu que atregui el ramat perquè l’assenti millor. La neu també ajudarà a fer que es torni a compactar la zona afectada Tant la petita presa de palla, pedres i fusta, com la resta de filtres instal·lats a la zona de Basses Roges a Claror estan gairebé finalitzats.
La preocupació, però, segons ha reconegut la cònsol major d’Escaldes-Engordany, Trini Marín, és que encara hi ha pous de sediment al riu. Les mesures preses impediran que arribin més argiles i llims, sempre que no es tornin a donar fenòmens com el del 21 i el 31 de juliol, amb pluges molt violentes i localitzades sobre el Pic Negre i el Camp de Claror, però no impediran que, si torna a ploure, els nivells de terbolesa de la captació d’aigües d’Escaldes-Engordany tornin a pujar. De fet, la cònsol reconeix que “si hi ha dies de pluja, això baixarà, però esperem que no es concentrin les tempestes en aquesta zona”.
Després de sobrevolar en helicòpter la zona, Marín ha qualificat l’esdeveniment de catàstrofe. El cap d’Obra Pública del Govern, Ramon Serra, hi ha coincidit. Les tempestes van ser molt violentes, segons el tècnic, i mentre a Sant Julià va afectar la zona urbana, els prats del vessant escaldenc van impedir que baixés terra als habitatges de la parròquia, però no que es filtrés al sistema de captació d’aigua de CAPESA. En aquest sentit, Serra ha afegit que l’empresa que va fer l’informe d’emergència ha calculat que l’esdeveniment és dels que es produeixen un cop cada 500 anys.
“Si això passa a cota 1000 metres, la natura potser trobaria el seu equilibri ràpidament, però a Claror la natura troba l’equilibri a una altra velocitat”, ha explicat Serra per justificar el fet que el sistema d’aigües encara no estigui completament fora de perill. Els treballs per evitar mals majors s’estan fent a la zona de Basses Roges, un espai triadministrat pels comuns de Sant Julià de Lòria, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. L’empresa, contractada pel Govern —tot i que encara no s’han donat els detalls de qui pagarà les obres—, s’ha afanyat a dur-les a terme i les ha acabat abans del previst. “En situació ordinària les preses han d’arreglar el problema”, ha informat Serra, “però el dic no és tan gran com per a tempestes de 70 litres”, en referència als litres d’aigua per metre quadrat que van caure a la zona el dia 21 de juliol en poc més de mitja hora.
A banda d’aquestes primeres mesures hi ha altres accions previstes entre totes les institucions. La directora del Pla de Gestió de la Vall del Madriu-Perafita-Claror, Susanna Simon, per exemple, ha insistit que les actuacions s’han fet amb material natural i un impacte visual mínim perquè siguin respectuoses amb els requeriments de la Unesco. A més, Simon ha avançat que una de les mesures addicionals serà la sembra d’aquestes zones arrasades perquè l’herba retindrà aigua de les pluges i, si atrau el bestiar, ajudarà a compactar la zona.
Les autoritats, entre les quals es trobava també el conseller del Comú de Sant Julià de Lòria, Dot Jordi, han aprofitat la visita a la zona afectada per agrair els treballadors la feina feta i assabentar-se de l’estat de la situació de primera mà.
