Inici / Història / Història d’Escaldes-Engordany

Història d’Escaldes-Engordany

La parròquia d’Escaldes-Engordany, la segona en població després d’Andorra la Vella, està formada per dos nuclis urbans, a l’origen separats i ben diferenciats. El més antic és el d’Engordany, que fou habitat ja pels voltants del segle II o I A.C.

De l’època medieval sabem que hi havia petits nuclis habitats: Engordany, els Vilars, el Fener i Engolasters. Eren comunitats ramaderes i pageses. A poc a poc van anar apareixent petits artesans, com els dedicats al treball de la llana: els paraires, que van aprofitar les aigües termals per rentar i tenyir la llana. Això va significar l’aparició i la concentració d’una rudimentària indústria de llana al nucli d’Escaldes.
Però el gran canvi es va produir cap als anys 30 del segle XX, amb la construcció de la xarxa viària i la concessió de FHASA (Forces Hidroelèctriques d’Andorra SA), època que també va marcar l’evolució divergent d’Engordany (que va mantenir el seu caràcter agrícola i ramader tradicional, actualment bàsicament residencial) i Escaldes (orientada al turisme, amb l’explotació de l’aigua termal, i al comerç).
Escaldes-Engordany va anar creixent ràpidament, en un principi lligada a l’ús de l’aigua calenta i els primers hotels balnearis i, posteriorment, amb l’increment del turisme comercial. Va aconseguir la seva independència política i administrativa amb la creació de la parròquia d’Escaldes-Engordany el 14 de juny de 1978.
Un dels grans valors naturals d’Escaldes-Engordanyés la vall del Madriu, d’unes 4.247 ha d’extensió, on l’aigua també és un element fonamental. Aquesta vall té un gran interès no només pel seu patrimoni natural (vegetació i fauna), sinó també pel patrimoni cultural, reflex de la vida de muntanya des de l’època medieval(bordes, cabanes de pastor, construccions de pedra seca, etc.). Per aquest motiu va ser declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO.