Ordinació d'organització i funcionament dels comuns

ORDINACIÓ D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DELS COMUNS

Exposició de Motius

Els comuns tenen un paper institucional rellevant a l’ordenament jurídic andorrà. El Títol VI de la Constitució els defineix com a corporacions públiques amb personalitat jurídica i potestat normativa local, sotmesa a la llei, en forma d’ordinacions, reglaments i decrets. Dins l’àmbit de les seves competències, exercides d’acord amb la Constitució, les lleis i la tradició, funcionen sota el principi d’autogovern.

El Reglament de funcionament dels comuns, de desembre de 1995, ha vingut regulant la seva organització i el funcionament d’ençà el nou marc constitucional. Tanmateix, esdevé necessari modernitzar l’organització comunal tot i assentant uns principis generals de reconeixement del paper de control que correspon a les minories representades al Consell de Comú.

La present ordinació, adoptada per tots els Comuns del Principat d’Andorra, si bé deixa un ampli camp de desenvolupament de funcionament intern de cada comú, té per objectiu instaurar canvis rellevants respecte a la normativa anterior: en primer lloc, es defineix i, alhora, es reforça el paper executiu del cònsol major i, per delegació, del cònsol menor i es concreta la funció de la Junta de Govern; en segon lloc, s’introdueixen possibilitats de participació democràtica directa dels ciutadans, en tercer lloc, es precisen els drets i els deures dels consellers, especialment pel que fa a l’obtenció de documentació, es clarifica la noció de grup polític comunal i s’estableixen els seus drets. Alhora, s’introdueix una primera regulació dels criteris generals que han de regir l’establiment de les retribucions de consellers i cònsols, amb el benentès que caldrà plantejar més endavant una norma legislativa que vingui a regular, amb caràcter general, els criteris de retribució del conjunt de càrrecs públics.

També s’estableixen i es precisen altres qüestions, com l’organització interna de funcionament en comissions, que poden ser permanents o temporals, i es fixen les competències que el Consell de Comú, òrgan bàsic de tota l’estructura, pot delegar. D’altra banda, la norma manté la regulació pel que fa al secretari general.
L’ordinació es refereix també a la legislació vigent aplicable en matèries que afecten el funcionament i l’organització dels comuns però que, per les seves característiques o abast, ja estan regulades en altres disposicions legals, com pot ser el nombre de consellers que formen el Consell de Comú.

Finalment, també estableix el dret d’associació dels comuns tal com disposa la Carta Europea de l’Autonomia Local, adoptada a Estrasbourg en data 15 d’octubre de 1985, que s’ha incorporat a l’ordenament jurídic del Principat d’Andorra i ha entrat en vigor el dia 1 de juliol de 2011, amb la finalitat de donar cobertura legal a les reunions de cònsols que se celebren periòdicament d’ençà temps immemorial, així com la participació dels Comuns en organitzacions locals d’àmbit internacional en els termes previstos en la Llei.

Capítol I. Disposicions generals

Article 1 Els Comuns  

Els comuns representen, governen i administren les parròquies. Dins l’àmbit de les seves competències, establertes per la Constitució, la Llei qualificada de delimitació de competències dels Comuns i d’altres que siguin atribuïdes expressament per Llei, funcionen sota el principi d’autogovern.

Article 2 Òrgans comunals

Els comuns s’estructuren en els òrgans següents:
a) El Consell de Comú
b) La Junta de Govern
c) Els Cònsols major i menor i els Consellers major i menor
d) Les Comissions

Article 3. Reglament de funcionament intern

Cada comú ha d’aprovar un reglament de funcionament intern per a desenvolupar i complementar la present Ordinació.

Capítol II. El Consell de Comú

Article 4. Elecció

Els consellers de Comú són elegits d’acord amb la llei electoral vigent i formen el Consell de Comú.

Article 5. Nombre de consellers

El nombre de consellers de Comú oscil·la entre deu i setze membres, sempre en nombre parell. El nombre de consellers de comú pot ésser modificat en cada parròquia d'acord amb el que preveu la Llei electoral vigent.

Article 6. Constitució i presa de possessió

1. Els consellers de comú presten jurament o promesa en el decurs de la sessió tradicional del 28 de desembre posterior a les eleccions comunals, convocada pel cònsol major sortint, i prenen possessió el dia 1 de gener següent.

2. En cas de dissolució anticipada, la norma de convocatòria d’eleccions ha d’establir les dates de jurament o promesa i de presa de possessió.

3. Els consellers presten el jurament o la promesa davant el cònsol major sortint. Si aquest ha estat reelegit com a conseller, presta el seu jurament o promesa davant el cònsol menor sortint.

4. Els membres del Consell de Comú sortint cedeixen el seu lloc a la sala del Consell de Comú als membres del Consell de Comú entrant per a l’elecció dels càrrecs de cònsol major i menor, conseller major i menor i els altres càrrecs propis de cada parròquia.

5. Una volta elegits els càrrecs propis del Consell de Comú entrant d’acord amb el que s’estableix en els articles 7 i 8 següents, aquests presten el jurament o la promesa mitjançant la fórmula tradicional de cada Comú davant del cònsol major o del cònsol menor sortints, envoltats dels consellers de comú sortints que han recuperat el seu lloc a la sala del Consell de Comú.

Article 7. Elecció del cònsol major

1. L’elecció del cònsol major s’efectua pel Consell de Comú entrant d’entre els seus membres, per la durada del mandat comunal, salvat dimissió o moció de censura establertes per la llei electoral.

2. El candidat ha de ser presentat per un mínim de dos consellers. L’elecció recau en el conseller que obtingui el major nombre de vots dins del Consell. En cas d’empat, resulta elegit aquell que pertanyi a la candidatura més votada en les eleccions comunals, tenint preferència el candidat que hagi ocupat un número d’ordre superior dins de la candidatura.

Article 8.  Elecció del cònsol menor, dels consellers major i menor i d’altres càrrecs

1. Un cop elegit el cònsol major es procedeix a l’elecció del cònsol menor i dels consellers major i menor, seguint el procediment establert en l’article anterior.
2. En la mateixa sessió constitutiva es procedeix a l’elecció dels altres càrrecs propis de cada comú, si és el cas.

Capítol IV. Competències del Consell de Comú i del cònsol major

Article 9. Competències del Consell de Comú

1. El Consell de Comú regula de manera general tots els assumptes d’àmbit i interès comunal en els límits fixats per la Constitució i les lleis.

2. El Consell de Comú té les següents competències:
a) L’elecció dels cònsols major i menor i dels consellers major i menor, i la discussió i votació de la moció de censura, prevista a la legislació electoral vigent.
b) L’aprovació d’ordinacions, reglaments i decrets, inclosos els plans i les ordinacions urbanístiques i les ordinacions tributàries.
c) L’aprovació del pressupost del comú, dels crèdits extraordinaris, dels suplements de crèdit i de tots els crèdits d’acord amb la Llei de les finances comunals.
d) L’aprovació dels comptes del comú.
e) L’adopció dels acords de liquidació tributària previstos per la normativa vigent.
f) El control i la fiscalització dels òrgans de govern.
g) Les contractacions administratives de tota mena, quan el seu import superi l’1% del pressupost de despesa.
h) L’alteració de la qualificació jurídica de béns i serveis de domini públic.
i) Les concessions administratives de béns i serveis de domini públic.
j) Les autoritzacions per a l’ocupació del domini públic.
k) L’aprovació de la presentació de proposicions de llei al Consell General, d’acord amb la iniciativa legislativa comunal establerta per la Constitució.
l) La interposició d’accions davant el Tribunal Constitucional.
m) L’exercici d’accions judicials i administratives i la defensa del comú en matèries de competència del Consell.
n) La resolució de procediments sancionadors, inclosos els relatius a urbanisme i tributs.
o) Les resolucions en matèria de personal propi del comú, inclosa la convocatòria de concursos públics i la resolució de procediments sancionadors.
p) Les llicències i les autoritzacions en matèria d’urbanisme i d’activitats comercials, empresarials i professionals, o altres exigides per la legislació vigent.
q) La regulació i les resolucions relatives a la gestió ordinària del cens de població comunal i del cens electoral.
r) La regulació i les resolucions relatives al cadastre i als registres immobiliaris.
s) Les altres competències que expressament li atribueixin les lleis i les que la legislació assigna al comú i no adjudica a cap altre òrgan comunal.

2. El Consell de Comú pot delegar l’exercici de les seves atribucions a la Junta de Govern, al cònsol major i al cònsol menor en absència d’aquest. Són indelegables les atribucions indicades a les lletres a), b), c), d), f), g), h), i) i k) del punt anterior.

3. La delegació de l’exercici d’atribucions s’ha de fer mitjançant un acte escrit, datat i signat. L’acte ha d’indicar de manera precisa l’òrgan titular, l’objecte i la naturalesa de la delegació, i ha de ser publicat.

Article 10. Competències del cònsol major

1. El cònsol major té les següents competències:

a) Representar el comú davant de qualsevol organisme, ens o persona, públic o privat, nacional o estranger, i ostentar la representació comunal en qualsevol acte o negoci jurídic, tant extrajudicial com judicial.
b) Convocar i presidir les sessions de Consell de Comú, de la Junta de Govern i decidir en cas d’empat.
c)  Publicar, executar i fer complir els acords comunals.
d) Les competències que estiguin previstes en la legislació vigent.
e) Exercir la direcció superior de tot el personal de la corporació.
f) Exercir accions judicials i administratives i la defensa del comú en les matèries de la seva competència i també quan aquestes hagin estat delegades en un altre òrgan, i, en cas d'urgència, en matèries de la competència del Consell de Comú. En aquest últim supòsit s'ha de donar compte al Consell de Comú en la primera sessió que aquest convoqui per a la seva ratificació.
g) Adoptar personalment i sota la seva responsabilitat, en el cas de catàstrofe o d'infortunis públics o de greu perill d'aquests, les mesures necessàries i adequades, i donar-ne compte al ple del consell en el proper Consell de Comú que se celebri.
h) La iniciativa per a proposar al ple del consell la declaració de lesivitat dels actes administratius en matèries que són de la competència del cònsol. Així mateix, el cònsol pot declarar la lesivitat respecte a competències del ple, per raó d'urgència que en faci inviable la convocatòria, i en la primera reunió que tingui n'hi ha de donar compte.
i) Les altres atribucions que expressament li atribueixen les lleis i les que la legislació assigna al comú i no atribueix a d’altres òrgans comunals.

2. El cònsol major pot delegar les atribucions indicades en el punt anterior. La delegació pot recaure en el cònsol menor o en un conseller de comú. En tot cas, la delegació ha de ser expressa i ha d’especificar els actes que es deleguen.

3. La signatura pertany al cònsol major. Aquesta signatura es pot delegar en el cònsol menor.

4. En cas d’absència o incapacitat, el cònsol major és substituït, per aquest ordre, pel cònsol menor, pel conseller major, pel conseller menor i pels altres consellers. La precedència d’aquests darrers és establerta pel Consell de Comú.

Capítol V. La Junta de Govern

Article 11. Composició

La Junta de Govern es composa, com a mínim, pels cònsols major i menor i pels consellers major i menor.
Article 12. Competències

La Junta de Govern exerceix les competències que li delegui expressament el Consell de Comú i les altres que li atribueixi la legislació.

Article 13. Sessions

1. La Junta de Govern es reuneix com a mínim un cop al mes i en els casos en que sigui convocada pel cònsol major. La Junta de Govern queda vàlidament constituïda si són presents la meitat més un dels seus membres.

2. Els Acords es prenen per majoria simple dels membres presents.

3. Actua com a secretari de la Junta de Govern el secretari general, que aixeca acta dels acords presos. En absència del secretari general, actua com a secretari un funcionari o càrrec de confiança.

4. Les actes de la Junta de Govern es remeten als consellers de comú abans del moment de celebració de la següent sessió de Consell de Comú.
5. El cònsol major dóna compte al Consell dels acords presos per la Junta de Govern.

Capítol VI. Comissions

Article 14. Comissions d’estudi, deliberació i proposta

1. Totes les àrees de l’organització administrativa comunal queden estructurades sota la direcció d’una comissió. La constitució d’una comissió de finances i comptes és obligatòria.
2. La composició de les comissions ha de respectar el principi de proporcionalitat dels grups polítics amb representació al Consell de Comú, de manera que s’assegurarà la presència de cadascun d’ells en, almenys, un representant. Les decisions s’adopten per majoria dels seus membres. Els seus acords no són vinculants.
S’admet l’existència de comissions integrades per un nombre paritari de consellers per grup polític, però amb sistema de vot ponderat.
3. Cada comissió elegeix un president, que ha de donar compte a la Junta de Govern i al Consell de Comú de la tasca realitzada. Les comissions han de designar un secretari d’entre els tècnics del Comú de cada àrea, que tindrà per comès la redacció de les actes de cada sessió. Tanmateix, el cònsol major és president de ple dret de les comissions
4. El Consell de Comú pot crear comissions d’estudi sobre les qüestions que li seran confiades. Aquestes comissions podran ésser permanents o temporals.

Capítol VII. El Secretari General

Article 15. Nomenament i revocació

1. El secretari general del comú és lliurement nomenat i revocat pel Consell de Comú, a proposta del cònsol major. El seu càrrec finalitza, com a més tard, amb el mandat comunal, sense perjudici d’un possible nou nomenament.

2. Si la persona nomenada és funcionari públic o agent de l’administració de caràcter indefinit, passa a situació d’excedència durant el temps que exerceixi el càrrec.

3. El secretari general presta jurament o promesa i pren possessió davant del Consell de Comú.

Article 16. Incompatibilitats

S’apliquen al secretari general les causes d’incompatibilitat i d’inelegibilitat previstes per la legislació electoral.

Article 17. Funcions

El Secretari general del comú depèn directament del cònsol major i té les següents funcions:

a) Assessorar els cònsols major i menor i la Junta de Govern sobre tots els assumptes comunals.
b) Estendre les actes de les sessions del Consell de Comú i de la Junta de Govern.
c) Certificar, d’ofici o a instància de part, els acords adoptats pel Consell de Comú, per la Junta de Govern i pel Cònsol major.
d) Les altres funcions que li atribueix la normativa vigent.

Article 18. Signatura

La signatura del secretari general del comú sempre ha d’anar acompanyada del vist-i-plau del cònsol major, del cònsol menor o del conseller de comú que disposi de delegació per signar l’acte; llevat de delegació expressa d’actes.

Capítol VIII. Règim de funcionament, sessions i acords del Consell de Comú

Article 19. Sessions ordinàries

El Consell de Comú es reuneix obligatòriament en els següents casos:

a) En la sessió del 28 de desembre que segueixi unes eleccions comunals, a fi i efecte de procedir a la prestació de jurament o promesa dels consellers i a l’elecció de cònsol major, del cònsol menor i dels altres càrrecs.

b) En sessió ordinària, almenys un cop cada dos mesos durant tot el mandat. L’aprovació del pressupost i el passament de comptes s’han de tractar durant les sessions ordinàries. Tenen el règim propi de les sessions ordinàries les sessions tradicionals establertes pels comuns.

c) En el termini de quinze dies des de la votació d’una moció de censura que hagi reeixit o de la dimissió del cònsol major. En aquesta sessió es procedeix a realitzar la nova elecció.

Article 20. Sessions extraordinàries

El Consell de Comú també ha de reunir-se, en sessió extraordinària, en els següents casos:

a) Quan el convoqui el cònsol major. La convocatòria, justificadament, pot tenir un caràcter urgent. En aquest darrer cas només poden ser tractats els assumptes determinats en l’ordre del dia.

b) Quan ho demani la tercera part dels consellers de comú. En aquest cas, els consellers peticionaris han d’indicar clarament els assumptes de l’ordre del dia, que són els únics susceptibles de tractament. El cònsol major té l’obligació de convocar el Consell en el transcurs de vint dies naturals següents a la presentació de la sol·licitud.

Article 21. Convocatòria

1. Correspon al cònsol major la convocatòria de les sessions del Consell de Comú.

2. La convocatòria a una sessió ordinària o extraordinària sense caràcter d’urgència es regeix per les següents regles:

a) S’ha de notificar per escrit a cada conseller de comú al domicili designat per a notificacions, amb un mínim de tres dies hàbils d’antelació.

b) La convocatòria ha d’indicar necessàriament el dia, l’hora i el lloc de la sessió, així com l’ordre del dia.

c) La convocatòria ha d’anar acompanyada amb la documentació i la informació suficient i completa per debatre els assumptes inscrits a l’ordre del dia.

3. La convocatòria a una sessió extraordinària amb caràcter d’urgència es regeix per les següents regles:

a) S’ha de notificar per escrit a cada conseller de comú al domicili designat per a notificacions, amb un mínim de vint-i-quatre hores d’antelació.

b) El contingut ha d’indicar necessàriament el dia, l’hora i el lloc de la sessió, l’ordre del dia i una informació suficient sobre els seus apartats.

c) Al començament de la sessió celebrada amb caràcter urgent, el Consell de Comú ha de ratificar la urgència i pot decidir, a més, ajornar qualsevol punt de l’ordre del dia per a una sessió ulterior.

Article 22. Quòrum de constitució

1. La vàlida constitució d’una sessió del Consell de Comú en primera convocatòria exigeix la presència, en el moment de la seva obertura, de la meitat més un dels seus membres.

2. Si no hi ha quòrum, té lloc una segona convocatòria durant el dia següent. La vàlida constitució del Consell en segona convocatòria exigeix la presència, en el moment d’obertura, de la meitat dels seus membres.

Article 23. Ordre del dia

1. La fixació de l’ordre del dia de les sessions del Consell de Comú correspon al cònsol major.

2. L’ordre del dia pot incloure un punt dedicat als precs i preguntes dels consellers. Les preguntes han de ser presentades davant del cònsol major amb un mínim de dos dies hàbils d’antelació.

3. Els consellers poden proposar al cònsol major, amb una antelació mínima de  dos dies hàbils, el debat i la votació d’un assumpte no inclòs a l’ordre del dia. La modificació proposada és presa en consideració si obté el vot favorable de la majoria dels consellers presents.

Article 24. Direcció dels debats i publicitat de les sessions

1. El cònsol major dirigeix els debats durant les sessions del Consell de Comú.

2. En concret, el cònsol major té les següents atribucions:

a) Fixar un temps de paraula raonable per a cada conseller que ho demani i per a cada assumpte a tractar.
b) Decidir el moment en què s’han de posar els assumptes a votació.
c) Suspendre o aixecar la sessió.

3. Les sessions del Consell de Comú són públiques. No obstant, en determinats casos d’interès parroquial les sessions poden ser a porta tancada, prèvia l’aprovació per majoria absoluta del Ple del Consell de Comú. Alhora, poden ser secrets el debat i la votació dels assumptes que puguin afectar el dret a la intimitat reconegut per l’article 14 de la Constitució, si així s’acorda per majoria absoluta del nombre legal de consellers.


Article 25. Votació i escrutini

1. No s’admet la delegació de vot.

2. Les votacions es fan sempre a mà alçada o de viva veu. Per votació favorable de la meitat més un del nombre de consellers presents es pot decidir la votació secreta quan s’afecti de forma directa l’honor i la intimitat de persones concretes.
3. Els acords es prenen per majoria simple dels sufragis expressats, excepte que la legislació exigeixi un quòrum favorable qualificat. Es considera que hi ha majoria simple quan hi ha més vots afirmatius que negatius. En cas d’empat, el cònsol que presideixi la sessió dirimeix amb vot de qualitat.

Article 26. Acta de la sessió

1. L’acta de la sessió és redactada pel secretari general del comú o, en la seva absència, per un funcionari comunal designat a aquest efecte pel cònsol major. L’acta és aprovada a la següent sessió ordinària del Consell de Comú, llevat que per motius d’un curt període de temps entre dos sessions ho impedeixi.

2. L’acta ha d’incloure obligatòriament les mencions següents:
a) El dia, l’hora i el lloc de la sessió.
b) L’ordre del dia.
c) La llista dels consellers presents.
d) Si escau, la ratificació del caràcter urgent de la sessió.
e) La relació dels acords presos per delegació per altres òrgans comunals des de la darrera sessió del Consell de Comú.
f) La síntesi de les deliberacions, el nom dels consellers que participen a cada votació, els resultats definitius i els acords presos.
g) Les intervencions amb constància sol·licitada expressament per un conseller de comú.

3. L’acta de la sessió és pública llevat que es doni el supòsit de l’article 25.3 d’aquesta Ordinació quant a les sessions a porta tancada, en què el propi Consell de Comú en decidirà la publicitat. L’acta queda reproduïda al llibre d’actes del comú, on ha de constar signada pel cònsol major i pel secretari general.

4. Qualsevol persona que tingui un interès legítim, té dret a obtenir la certificació d’un acord pres, un cop hagi estat aprovada l’acta.

Capítol IX. Drets i deures dels consellers de comú

Articles 27. Contingut

Els drets i deures previstos en aquest capítol s’entenen sense perjudici dels que es derivin de la resta de la present Ordinació i de la legislació vigent.

Article 28. Dret i deure d’assistència i lliure expressió

1. Els consellers han d’assistir a les sessions del Consell de Comú i, si en són membres, a les sessions de la Junta de Govern i de les diferents comissions. Els consellers absents s’excusen davant del cònsol major o del president de la comissió de la qual formin part. Tanmateix, els consellers es poden fer substituir per un altre conseller en les sessions de les comissions de què formin part, per simple manifestació verbal al president.

2. Els consellers tenen dret a expressar la seva opinió sobre qualsevol dels assumptes inscrits a l’ordre del dia, sense perjudici de la potestat de direcció dels debats del cònsol major.

3. Els consellers tenen dret a demanar constància en acta de les opinions expressades.

Article 29. Dret d’informació

1. Els consellers tenen dret a rebre informació suficient i completa dels assumptes inscrits a l’ordre del dia de les sessions del Consell del Comú.

2. A més, els consellers poden demanar informació i documentació complementària sobre qualsevol assumpte d’interès per al comú. Aquesta sol·licitud es regeix per les següents regles:
a) La petició s’ha de fer al cònsol major i aquest ha de resoldre en un termini raonable d’acord amb la petició formulada que, com a màxim, és de dos mesos.
b) La sol·licitud d’informació i documentació pot ser denegada pel cònsol major per motius justificats d’interès públic, quan es posi en perill evident el funcionament del servei o per a protegir l’honor i la intimitat de persones concretes.

Article 30. Retribució

1. Els consellers tenen dret a una retribució mensual.
2. Aquesta retribució es regeix per les següents regles:

a) És fixada pel Consell de Comú en el moment de l’aprovació del pressupost comunal.

b) Per a la seva graduació, s’ha de tenir en compte la càrrega de treball de cadascun dels consellers i la complexitat de les tasques assignades. En especial, la retribució dels cònsols major i menor ha de ser superior a la dels altres consellers.

Capítol X. Els grups polítics

Article 31. Constitució i organització

1. Els consellers s’agrupen en grups polítics, que coincideixen amb les candidatures concurrents a les eleccions comunals. Per formar un grup polític comunal cal un nombre mínim de dos consellers.

2. Els grups polítics nomenen un president i comuniquen aquesta decisió al cònsol major.

3. Els consellers que, per qualsevol motiu, deixin de pertànyer a un determinat grup polític s’integren en el grup mixt.

Article 32. Estructura de funcionament

Cada grup polític té atribuït un espai per al correcte desenvolupament de la seva tasca. Dins de les possibilitats pressupostàries del comú, aquests espais compten amb els mitjans materials que assegurin la dignitat i l’eficàcia del treball dels consellers.

Capítol XI. Participació ciutadana

Article 33. Formes i límits de la participació

1. Els reglaments comunals de funcionament intern poden establir fórmules per afavorir la participació dels ciutadans. En concret, s’hi poden preveure:

a) La convocatòria de consultes populars no vinculants.

b) La realització de fòrums i debats públics en presència dels ciutadans o de comissions designades ad hoc.

c) Altres mecanismes que afavoreixin la participació ciutadana i que no siguin contraris a la legislació vigent.

2. Les formes, els mitjans i els procediments de participació establerts pels comuns no poden, en cap cas, menystenir les competències i les facultats de decisió que corresponen als òrgans comunals establertes per la legislació vigent.

Capítol XII. Dret d’associació

Article 34. Associació entre comuns i altres entitats locals

En l’exercici de les seves competències, i d’acord amb la legislació vigent, es reconeixen els drets dels comuns de:

a) Cooperar i associar-se amb altres comuns i col·lectivitats locals per a la realització de tasques d’interès comú.

b) Adherir-se a associacions per a la protecció i la promoció de llurs interessos i a associacions internacionals d’àmbit local.

c) Cooperar amb entitats locals d’altres Estats.

Article 35. Composició i representació de la Reunió de Cònsols

La Reunió de cònsols es composa dels cònsols major i menor de cadascuna de les set parròquies del Principat. Els cònsols major i menor representen el Comú en la Reunió de cònsols. Tanmateix, poden delegar la seva presència en un conseller de la respectiva parròquia.

Article 36. Funcionament de la reunió de cònsols

Els cònsols han d’adoptar, en el termini de sis mesos, un Reglament intern de funcionament de la Reunió de cònsols que ha de determinar, com a mínim, la periodicitat de les reunions, quòrum de constitució i de votació, presidència i funcions.

Disposició derogatòria
Queda derogat el Reglament de funcionament dels comuns, de desembre de 1995, i totes les disposicions de rang igual o inferior que s’oposin al que s’estableix en la present Ordinació.

Disposició final
Aquesta Ordinació entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Tot el que es fa públic per a coneixement general.

Escaldes-Engordany, 28 de desembre del 2011.

     Vist i Plau                                                                       P.o. del Comú
La Cònsol major                                                          El Secretari general